La Web d'Arenys
Construïm l'Arenys Digital

Arenys Digital | Areny@utes | La Web d'Arenys | VilaWeb

Subject: Inter...què?
Date: Sat, 08 Feb 1997 17:25:19 +0100
From: Rafel rafel@nexus.rednsi.com
To: ample24@nexus.rednsi.com

- INTER...QUÈ?

Suposo que alguna cosa així deuria dir en sentir parlar per primer cop de la xarxa. No recordo quan, com, ni on en vaig sentir parlar. Imagino que, aproximadament ara fa un any, alguna cosa en deuria sentir en els sopars que feien una colla a la qual, de tan en tan, la Roser i jo ens apuntavem. Em sembla recordar que l'Oriol Ferran proposava de fer uns cursets al renovat Set-ciències. En Marc Solé m'hi va animar (es veu que això funcionava molt a França, i segurament s'implantaria també per aquí), i finalment m'hi vaig encoratjar.

Però un malentés va fer que no féssim junts el curs en Marc i jo (segur que encara no m'ho ha perdonat). El curs en sí no em va desvetllar gaires coses, tot i que l'Oriol es va esmerçar força. Però imagino que deu ser com que t'ensenyin a conduir, mentres t'ho mires des del seient de l'acompanyant. Suposo que fins que no t'asseus al volant d'un cotxe no pren significat tot l'aprenentatge fet fins aleshores.

Van ser en aquelles dues sessions on vaig descobrir el que l'Oriol anomenava el barri virtual català: Vilaweb, la novell i acabada d'estrenar Web d'Arenys, o un robot que et trobava qualsevol cosa, anomenat Yahoo. També vam fer una ullada a això del correu electrònic i als xats, que potser va ser el que més em cridà l'atenció.

Certament, però, no vaig ser conscient del que realment significava tot plegat. Recordo molt bé, això sí, que em va envair una sensació de com si alguna cosa grossa es cogués en tot això d'Internet (que encara tinc). No sabia el què concretament, puc dir que no en tenia ni idea del que realment significava internet, ni tan sols tenia (ni tinc) nocions d'informàtica, però m'hi havia de conectar. I així el primer que li vaig dir a l'Oriol en acabar el curset va ser que em digués quan em podia costar la connexió i el mòdem.

I d'aquest manera, com qui es deixar seduir per un llibre tan sols pel que li deixa entreveure la portada i el minso comentari del darrera, m'hi vaig llençar... amb la diferència enconòmica que significa una cosa i l'altre, però amb la contrapartida de tot el suc que li pots treure a la xarxa.

Després d'una llarga i impacient espera, vaig rebre l'alta de la meva connexió; caguntot! el mateix dia que marxava amb el grup d'escoltes d'Arenys a Londres. La matinada abans de marxar amb prou feines sabia com entrar a la xarxa. I així, amb un pam de nas, vaig haver de conformar-me amb deixar-ho per a després de les llargues i eternes vacances. Quinze dies vaig estar sommiant amb arribar a casa i penjar-me quinze més davant l'ordinador. Arribàrem la tarda del 15 d'agost a un Arenys que es vestia de gala per a celebrar el vot de vila a Sant Roc.

Aquella mateixa nit, anonimament i sense gaire enrenou, naixia virtualment un nou internauta, que més que navegar, surava per primer cop per la infinitat de l'oceà digital. Era la matinada del 16 d'agost, "Sant Roc Gloriós". En pocs dies era adoptat per la Web d'Arenys (cal dir que físicament jo sóc de Canet). També em van apadrinar, tot i que no em vàrem fer gens de ressó ni de festa. I com no, el meu padriNet no podia ser un altre que l'Oriol, el qual aquells dies m'envià infinitat de correus, atenent i resolent pacientment tots els dubtes i problemes que, sobre la xarxa, li plantejava el seu nou fiolNet. Gràcies Oriol!!!

Han passat gairebé sis mesos, mig any, i crec que puc fer un balanç positiu de la meva estada virtual. El correu electrònic ha estat l'eina que més he utilitzat i de la que n'he tret més partit. En un principi era inimaginable el que podia fer amb ell, però mica en mica he anat treient-li cada vegada més suc. Qui s'ho podia imaginar que la meva companya, la Roser Solé, podria enviar un arxiu amb un treball sobre psicopedagogia a l'Universitat d'una manera tan fàcil i econòmica, estalviant-se uns quants calerons i força temps?.

I que m'en dieu de la constant allau de notícies que hem rebut dels nostres amics alpinistes que han pujat a l'Aconcagua? El que trobo més impressionant és que si l'expedició s'hagués realitzat fa un any, que lluny que haguessin estat de casa per a nosaltres. Avui per avui, rebo sovint algun que altre arxiu que m'envia algun amic per que li faci una ullada o per a poder treballar, tot de manera inmediata i amb un cost molt reduit: és francament impressionant!.

Actualment miro de treure-li més partit a món de les webs. Per la meva condició de mestre de primària busco informació que em pugui ser d'utilitat en la meva feina, però puc constatar que en aquest camp a la xarxa encara li queda força per caminar. El que realment m'atrau quan navego d'aquí per allà, és la solidaritat i companyia que domina la xarxa, la facilitat com pots saltar d'un costat a un altre, sense problemes de passaport, trobant-te llengues diferents i maneres de pensar molt inversemblants. Però allà on amarro sempre trobo algú que em dóna la benvinguda per arribar al seu petit port i em convida a dir-li la meva a través d'un petit link cap a la seva adreça; s'havia vist mai una cosa així?

Jo estic cada dia més convençut de que això no té marxa enrera, i que revolucionarà en tots els sentits tot el sistema. I no ens ho em de deixar prendre de les mans. Crec que no es tracta d'una revolució de la informació ni de la informàtica com alguns ens volen deixar veure. Penso que això que tenim ara a les mans es pot convertir en una revolució social.

Si la llibertat va guiar al poble durant la revolució francesa (1789), per què no pot un byte guiar la comunitat virtual mundial (1999?)??!!

Rafel MuñozMestre Primària 24 anysCanet de Mar rafel@nexus.rednsi.com

Arenys Digital | Areny@utes | La Web d'Arenys | VilaWeb