NOTÍCIES - ACKON-CAUAK '97

Notícies
Expedició ACKON-CAUAK 97
Centre Excursionista d'Arenys de Mar

L'ascensió de Jordi Monterde el 14 de gener de 1997.

"Un cop a dalt fa gràcia haver fet el cim el dia que es compleixen cent anys justos de la primera ascensió, però t'asseguro que no hagués esperat un dia més per fer-ho coincidir". En Jordi Monterde és contundent en les seves afirmacions i les raona, "arribes a dalt mig 'zumbat' i col·locat. Agafes una mica d'alè, fas les fotos i només penses en començar a baixar".
El migdia (14:30) del 14 de gener de 1997, en Jordi Monterde arribava al punt més alt de l'Aconcagua (6.959 m). Va ser dels primers que van fer el cim aquell dimarts. Va arribar-hi sol. El seu company d'expedició, el basc Xabier Benítez, va decidir abandonar l'ascensió poc abans d'arribar al refugi Independencia, el fred li va afectar els peus.
La nit l'havien passada al camp de Berlín. Monterde va matinar (5:30) i encara fosc va pujar decidit cap amunt. "Feia un dia de 'campanilles' pel cami es va trobar amb uns bascos, uns xilens i un francés. Més tard es retrobarien al cim. "Des de dalt es veia pujar més gent", entre ells l'expedició militar argentina que aquell mateix dia va fer des del cim la primera comunicació a través de telèfon cel.lular.
Monterde va fer-se les fotos de rigor, amb i sense les banderes dels diversos patrocinadors: els ajuntaments de Tarragona i el Masnou i els restaurants vegetarians Comme-Bio. No es va entretenir gaire i ràpidament va decidir que calia baixar. Se sentia dèbil i va demanar al grup de xilens poder acompanyar-los en el descens. La gesta ja estava feta. Havia patit per fer aquella cuesta, com l'anomenen els qui volen treure mèrit a la muntanya. Havia aprovat l'assignatura pendent amb l'Aconcagua.

Monterde al cim de l'Aconcagua. Al fons el cim sud una mica més baix

Dues expedicions per guanyar la muntanya.

Jordi Monterde va ser el cap de l'expedició Caixa de Catalunya que l'any 96 va fer el cim de l'Aconcagua. Aleshores només van arribar a coronar-lo cinc dels nou expedicionaris, però ell no hi va poder arribar. "La meteorologia ens va desgastar molt". Ell va intentar-ho dues vegades, "primer ens vàrem quedar sense gas a Berlín, i per tant sense aigua. Estàvem deshidratats i vàrem haver de baixar".
Un cop refets al Camp Base van tornar-ho a intentar, però "a la sortida del refugi Independencia el vendaval que bufava era impressionant. Vàrem arribar fins al Portón de los Vientos però uns dies abans havia mort un japonès en caure per la Gran Pendiente (1.000m de desnivell) i vàrem optar per retirar-nos. Per acabar-ho d'arreglar, el vent se'ns havia endut les tendes i el material del camp de Berlín. Ja no teníem una tercera oportunitat".
Aquest any Monterde ha tingut molta més sort amb la climatologia "els primers quinze dies de gener ha fet un temps excel·lent". De totes maneres això no ha estat millor pels muntanyencs ja que, segons Monterde "ha afavorit les imprudències i els accidents. Els qui acabaven d'arribar a Plaza de Mulas es posaven nerviosos veient que desaprofitaven la bonança i intentaven l'ascensió sense fer l'aclimatació prou bé. Això ha provocat molts mals d'alçada i l'abandonament de molts expedicionaris".
Jordi Monterde ha viscut aquest dies a l'Aconcagua dos accidents mortals i "en un tercer accident, un japonès va haver de ser evacuat en coma cap a Mendoza amb un edema cerebral". La relativa facilitat d'accés del Camp Base de l'Aconcagua permet que intentin fer el cim molts muntanyencs sense la preparació suficient "a vegades amb poca preparació tècnica i física però molt sovint sense fer l'obligada aclimatació a l'alçada".
El cas més tràgic que va viure va ser el d'haver de passar pel costat del cos d'un muntanyenc mort a la zona dels refugis (5.900m). "Devia fer l'ascensió sol i els guardaparcs encara no havien pujat a rescatar-lo. Durant quatre dies el cos, tapat amb plàstic, va estar al mig del camí de la ruta normal". Un altre dels morts d'aquest gener va ser un suís que havia anat a l'Aconcagua amb un viatge organitzat. "Intentar fer la muntanya a contrarellotge és el pitjor que es pot fer. Això provoca moltes desgràcies. Hi ha casos que tenen només una setmana per fer el cim i ho intenten sigui com sigui i és aleshores quan es produeixen els accidents".
Aquesta temporada més d'una trentena de muntanyencs catalans han intentat fer el cim de l'Aconcagua. Monterde considera que el nivell de preparació dels grups és molt diferent, "des dels qui van a fer una passejada als qui veritablement es preparen com cal. He parlat amb la Federació perquè incrementi la informació que es dóna sobre els Andes i que s'intenti millorar l'assessorament que s'ofereix".
Les expedicions que han fet córrer més tinta (i bits) han estat les de Reus i d'Arenys. Però també hi ha anat un muntanyenc de Sant Joan de les Abadesses, dos de Vilafranca ( 1 va fer cim), tres de Capellades (2 van fer cim) i també un grup de vuit muntanyencs de Barcelona i un grup de Girona.

Notícies Ackon-cauak '97

Podeu contactar amb l'expedició a través del correu electrònic.