 Text de
Jordi Bilbeny.
8 de desembre 1997
|
|
|
Avui és la festa
de la Puríssima. Aquesta festivitat religiosa
té, a Arenys de Mar, un nom ben peculiar; La
Mare de Déu Fumadora. Se li diu així perquè,
només en aquesta diada, tots els infants tenien
llicència dels pares per fumar. Era un
espectacle força pintoresc veure colles de nens
i nenes fumant pels carrers. Això ha fet que
alguns folkloristes catalans, en parlar d'aquesta
festa, il·lustressin les seves obres amb una
foto d'Arenys amb la quitxalla fumant
públicament. Quan jo
era petit havia fumat Celtas, que comprava
per sis pessetes en una d'aquelles màquines
expenedores de tabac que certes botigues
instal·laven al carrer, però també fumava
liana i una barreja de tabac amb matafaluga
entaforada dins d'una pipa de canya. I encara amb
anterioritat sé que s'havia fumat el tabac
barrejat amb pela de cacau i amb una mescla
d'herbes aromàtiques i garrofa que els vailets
estiraven del Calisay.
Els origens de la festa no els
sap ningú. Mossèn Josep Palomer, en un article
a Vida Parroquial, del desenmbre de 1948,
explicava que la tradició provenia d'un aplec a
l'ermita de la Pietat la vigília de la
Immaculada. Aquí "hi acudien tots els
arenyencs, els quals permetien als seus fills que
apleguessin ridoltes i les fumessin; que
engrunessin fonolls i fumessin la seva grana
embolicada amb paper. Per què? No se sap ni
consta enlloc".
La relació del tabac amb la
divinitat és present en tots els mites i
religions amerindis. A l'Arenys precristià
també devia ser així. Per això al turó on els
nens connectarien amb els avantpassats ara hi ha
el cementiri. Ens trobem davant de les restes
d'un antic ritual d'iniciació religiosa i si el
perdem haurem tancat una porta més cap a la
comprensió de la nostra consciència
col·lectiva. Si el fum sagrat ens ajuda a
comprendre el món, més enllà dels sentits, no
hauriem de deixar que una tradició així
s'esfumés.
|
