Antecedents històrics
La primera referència que tenim referent a Bombers a la vila d'Arenys de Mar la trobem a les actes dels plens municipals el desembre de 1.878. Hi apareix una aportació de les arques municipals per cobrir la diferència de preu d'una bomba d'extinció d'incendis, que s'havia d'adquirir mitjançant una aportació voluntària per part dels veïns.
Posteriorment, el febrer de l'any 1.881, el ple municipal aprovà el "REGLAMENTO PARA EL RÉGIMEN DE LA COMPAÑÍA DE BOMBEROS DE ARENYS DE MAR".
El reglament es modificà l'any 1.894
El cos de bombers d'Arenys era de caràcter voluntari, com actualment. Per accedir-hi calia acreditar un ofici (paleta, fuster, maquinista, cerraller,...). Es percebia un compensació econòmica per hora d'atenció als sinistres, similar al sistema actual. I, com definia el reglament, tenien uns deures i obligacions regulades, amb les sancions i els premis corresponents.
La ubicació inicial del cos era un pati al descobert. A l'augmentar el material, es crea una caserna al carrer de l'Esglesia, on actualment hi ha el Teatre Principal, al costat del museu de les puntes Frederic Marès. Aquesta caserna durà fins l'any 1.939.
A finals dels anys vint l'Ajuntament va adquirir una autobomba destinada al cos de bombers de la nostra població.
La presentació del cotxe adquirit es va efectuar a la riera, davant l'ajuntament, conjuntament amb dos vehícles més de les mateixes característiques que estaven destinats a les poblacions de Sant Celoni i Calella.
Un dels sinistres que més van impactar, per la seva importància econòmica i social, i per l'espectacularitat, fou la destrucció de la fàbrica tèxtil Cóndor, el juny de 1.970, a causa d'un incendi.
Durant aquests anys, els serveis van ser coberts pels bombers de la ciutat de Mataró, en un principi també voluntaris, derivant a assalariats els anys cinquanta. Posteriorment, als anys setanta van passar a dependre de Diputació de Barcelona i als anys vuitanta van passar a la Generalitat de Catalunya.
