AL TERCER DIA... OPINEN ELS PROTAGONISTES

Tres dies a la neu els que no en sabíem gens, o sigui, els que mai ens havíem posat uns esquís, ara ja en sabem bastant. Sabem frenar, fer la cunya, girar en cunya, caure i intentar posar-nos drets sense pals, cosa ben complicada.
Quan pujàvem els primers cops amb el telearrossegador o remuntador, quèiem i fins i tot ens podem fer mal, o no, depenc de qui i com caus. Ara el remuntador ja va sol, i nosaltres amunt sense problemes.
Ara, els que no en sabíem, ja baixem per la pista verda des de dalt de tot sense por i amb bona velocitat, i al final, parem sense caure, la majoria.
Els monitors que hem tingut en Jaume i en David. Si primer ens van semblar una cosa, al final han funcionat molt bé, i sense problemes.
Damunt dels esquís en els primers moments una sent una barreja de por i emoció per veure fins on arribaré, sense caure, si sabré frenar a temps, o del contrari, ja ho podeu imaginar que pot passar, oi?
Les nostres caigudes serveixen per fer-nos un tip de riure, encara que si els que riuen són els altres... 

Laia Alsina i Georgina Delemus

Els que en sabíem, hem après girs o viratges fonamentals, amb reunió d’esquís que vol dir entrar en un revolt sense cunya i sortint-ne en paral·lel, i no sortir rectes del revolt, o sigui caure. Sabem derrapar, girar en sec. I hem baixat les pistes verdes, blaves i vermelles. De totes elles destaco una vermella-blau que fa dos km i mig de llargada, la més llarga i un descens de 288 metres.
Els dos monitors que hem tingut, ha estat en Gifré, que no és pas paren del Comte de Barcelona d’igual nom i de malnom el Pilós, i l’Ignasi, tots han ajudat a millorar el nostre estil d’esquí, i molt simpàtics.
Avui dia 13 de febrer, hem baixat una pista amb els pals lligats a la cintura, cosa que ha estat molt fàcil.

Pau Arjona

Jo el segon dia no volia tornar a la pista a esquiar,  i en Jordi Calsapeu em va mig obligar, i també em va ajudar en molts moments. Si no li hagués fet cas ara no sabria esquiar, perquè aquests dos dies ja he sabut esquiar i llàstima que Sant Cebrià no hi ha pistes d’esquí...
Damunt dels esquís em sento molt nerviós i amb por, jo endavant i crits, i si no em paro, ja em pararà algú, per exemple alguna tanca de plàstic...  

Aleix Bassols

A un tros d’una pista negra, que vàrem travessar un moment, i quin moment més emocionant que vaig passar, un monitor em va ajudar a baixar i em va dir que frenés, però com que sóc tan obedient no vaig, diem que poder frenar a temps, una fila de nens que tenia al davant  van fer d’aturador, o com si juguéssim a bitlles i jo fos la bola que tiren, i menys mal que un em va parar, sinó doncs explicaria alguna cosa diferent del que he explicat... 

Ivet Milà

Tres dies després de ser a Núria penso que ha valgut molt la pena, perquè jo he millorat el meu esquí, i ara baixo pistes més difícils que abans, i domino millor les tècniques fonamentals.
Amb uns esquís als peus sento una emoció molt difícil d’explicar, això de lliscar damunt la neu i girar i frenar, i quan he caigut he rigut molt i de seguida dret i avall que fa  baixada.
Baixant una pista blava amb parelles amb els pals enganxats, un, darrera l’altre, em va tocar amb en Jordi Calsapeu. Com que en Jordi pesa més que jo, baixada més de pressa i em passava, i ara jo, ara ell,  al davant fins que vam acabar a terra tots dos.  

Francesc  Lucas

Això de posar-me uns esquís em pensava que seria molt fàcil, però nois quan el terra és ple de neu, tens aquella mena de fusta llarga a terra, t’enganxes la bota al mig i agafat als pals resulta que vas enrera i vols anar endavant, la cosa es complica.
Quan ens deia el monitor les parts dels esquís, dèiem que sí, que sí, però en el fons no, no, i no, no entenia res de res.
Passat tres dies, resulta que la cosa ha canviat, ara ja sé esquiar, i quan tinc els esquís als peus em penso ser el rei del món!!!!! 

Kevin Vicente

Jo mai havia vist neu al natural, tampoc havia esquiat mai. Quan vam pujar amb el cremallera i vaig veure una mica de neu vaig al·lucinar molt, i ja podeu imaginar quan vam arribar a Núria, que quasi tot era blanc de neu!!!!!
Al dia següent amb els esquís posats vaig dir: com a la tele, noi. Quan vam començar a fer baixades amb esquís, ara sembla que sigui de veritat, no com a la tele. Quan vaig caure per primera vegada, vaig dir, a la tele no cauen, i jo sí.
Ara que ja en sé, o això em penso jo, crec que és molt divertit. 

Guillem Garcia