L'escut d'Arenys de Mar Escut ovalat, d'argent, un aranyoner de sinople. En punta ones del mar, d'atzur. En l'arxiu local, el seu director confirma que "aquest és l'escut antic, actual i etern per a la població d'Arenys". Aquestes dues figures simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de l'arenyoner que floreix abans d'apareixer les seves fulles, decora i no escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple. (Text extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya) Arenys, segons uns, ve d'aranyoner (Prunus espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant en eixa contrada, que figura en lo Escut de la Vila. Diu una llegenda que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la veritable etimología, segons l'il.lustre filólech Dr. Josep Balari, es la següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es, «rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos». La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de lugar». Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del mar...»
L'escut d'Arenys de Mar ha anat evolucionant amb el temps: |
Joan
Carles Martín ARENYS.ORG / VilaWeb-Arenys 1996-2000 © AMPLE 24 Sccl i els seus respectius autors |