Dijous, 10 de setembre de 1998, 2/4 de 9 de la tarda.
Hola Diari! Ja tenim els bitllets lligats i les targes per embarcar a les mans. Han vingut a veure'ns i ens han explicat que han passat el dia a la platja. Un cop han arreglat tot els temes per passar una nit més a Maó han llogat dos'cotxus' i s'han anat a fer un vol fins al cap de Cavalleria, al nord de l'illa. Han estat banyant-se a la platja i han anat a visitar Fornells. Quatre de la colla que tenien compromisos més o menys importants han marxat amb avió. A les sis de la tarda ja eren a Arenys. I ja ha trucat dient que tot havia anat bé.
En Talaferro i jo hem passat el dia tranquilament a l'estació marítima observant com la ciutat ha reprès la seva activitat normal després de tres dies de festes inteses. El turistes tornen a ocupar els seus llocs i els maonesos retornen a la feina mentre esperen acabar els últims dies d'estiu i l'illa acabi quedant buida.
El port dóna molta vida a Maó. Els creuers turístics hi aboquen cada dia centenars de visitants que desembarquen per descobrir els secrets de la ciutat en molt poques hores. Aquesta gernació afegida a la que està establerta a la ciutat fa que els carrers del centre siguin una gran passarela on tothom hi desfila. Mentre el creuer replega amarres passa per darrera seu un carguer de matrícula canària. Els mariners des de coberta miren el gran hotel flotant. Històries de mar molt diferents però que coincideixen als moll de Maó.
Dijous, 10 de setembre de 1998, 2/4 2 de la tarda.
Hola Diari! Una notícia bona i una dolenta! Primer, la dolenta? Encara som a Maó. Realment no és una mala notícia ser a Maó però si que ho és haver perdut el vaixell... millor dit, no l'hem arribat a trobar. A les onze del matí hem arribat a l'estació marítima convençuts i satisfets de la nostra puntualitat. Encara faltava una hora per la sortida i entrava un creuer immens al port. El vaixell de Transmediterranea no hi era però suposavem que arribaria ben aviat.
L'Isabel i en Marc han anat a buscar les targes d'embarcament i uns minuts més tard tornaven que estariem u n dia més a Maó. Ningú entenia res. Ens n'haviem fet un fart de comentar que dijous marxavem. Ahir mateix, ho vàrem comentar amb en Tomeu i na Guida. En Tomeu ens ha dit que més tard va pensar-hi que no podia ser que marxessim avui perquè els dijous no hi ha vaixell. O sigui que nosaltres estavem convençuts que teniem passatge per avui però resulta que aquest vaixell no existeix. Quina confussió més tonta, oi? I els nostres bitllets deia clarament que la tornada era per ahir.
Ens ha costat força arribar a entendre la situació. Primer acceptar que no era una broma i després posar-nos en marxa per resoldre el problema. Amb Transmediterranea ho hem resolt ràpidament per tenir lloc al vaixell de demà. Només ens calia aclarir com passariem les properes vint-i-quatre hores. Els responsables del port ens han trobat un lloc per Tallaferro i per mi. Ens voliem estalviar la pujada fins a l'Ajuntament. A la una de la tarda ja estava tot resolt i tots llestos per l'espera.
I la notícia bona? El viatge de tornada el farem amb els geganters de Maó. La colla marxa, demà, cap a les festes de Cardona. S'han fet un tip de riure amb la nostra situació absurda. I no se n'han estat de dir que ell també hi havin pensat que el dijous no hi havia vaixell. Ho sigui que tothm ho sabia, excepte nosaltres, es clar!
Demà el matí ens trobarem amb en Tomeu i na Guinda i farem el viatge junts. Després d'aquesta estada a Maó moltes coses ens uniran a aquesta ciutat i la seva gent.
Dimecres, 9 de setembre, 11 de la nit.
Les festes ja han acabat. Avui la festa es al port i tota l'activitat s'hi ha traslladat mentre es comencen a netejar els carrers i places del centre de Maó. Hem fet una cercavila molt distreta, divertida i sense presses. Hem baixat al port i hem vorejat tota una part del moll on hi ha tot l'espai de restaurant i bars. Tot el carrer i les voreres eren plens de gent. Hem pogut veure una magnífica posta de sol que siluetejava tota la ciutat, les muralles i els vaixells del port. El conjunt que crea l'aigua i les parets de roca sobre les quals s'aixeca mao és molt bonic.
Ens hem fet les fotos de rigor amb en Tomeu i na Guinda, i tota la colla de geganters de Maó. Hi ha molta complicitat i bona sintonia entre els dos grups. Els geganters diuen que avui sortiran fins tard però nosaltres ens quedem aquí a l'Ajuntament que demà tornarem a anar atribolats amb el viatge de tornada.
Aquesta tarda he agafat una conversa de refiló que deien que ahir algú va fer un striptease al mig
del ball, a l'estil "Full Monty". No tinc massa clar si va ser algun dels nostres gegenaters. Caldrà averiguar-ho.
Bona nit!
Dimarts, 8 de setembre de 1998, 2/4 11 de la nit.
Hola Diari! Estic baldada! Sí, els gegants també ens cansem i, sobretot, els dia que sortim amb vent. I quina tramuntanada! Aquest matí hem trigat una estona abans s'ha decidit que sortiem a fer el passacarrers. Me'n recordaré sempre d'aquesta sortida. El cops de vent et sorprenien i si et descuidaves podies acabar per terra. Quan encara erem esperant a la plaça de la Constitució per poc caic, com en Tallaferro al moll. Sort que m'han aguantat ràpid.
El vent s'ha endut la humitat i la xafogor dels últims dies. El sol lluia fort però feia una fresca molt agrdable. El serrells de papers dels guarniments dels carrers feien molt de soroll. En alguns llocs em fregaven la cara. M'he hagut d'agafar el vel i no l'he deixat anar durant tota la cercavila. A en Tallaferro, que ara porta robes més lleugeres, li voleiava tot el vestit i encara era més elegant.
Els geganters han anat de bòlit. Primer lluitant contra el vent i després esquivant els rastres que els cavalls han deixat per tots els carrers. Hem voltat per uns altres barris de Maó. A l'Hospital de la Verge de Toro ens hem enfilat fins al capdemunt de l'escala principal. Els geganters d'Andorra dels carrers han agafat en Carlemagne i l'han intentat entrar a urgències fent veure que estava ferit. L'última porta era massa petita i no ho han aconseguit. Encara bo que només era una broma.
Hem passat per carrers molt bonics, de cases baixes, blanques i amb porticons verds. La gent era a la porta i també a les finestres del primer pis. Algunes cases tenien, a banda i banda la porta principal, canyes de rial guarnides amb cintes de colors.
No queda bé que ho expliqui jo, però en un d'aquests carrers, de sobte, s'ha sentit el crit de "Guapa!", adreçat a jo, que dirien aquí. M'han pujat els colors i m'he sentit com la 'Virgen del Rocio' en plena romeria. Són boniques aquestes sensacions. Els geganters n'haurien d'apendre una mica i no empipar la noia del flautí de la banda d'Es Medrcadal aixecant-li les faldilles. Els queda molt per saber tractar les dones.
Poc abans d'acabar el passacarrers ens hem acomiadat dels gegants d'Andorra. Havien d'agafar el vaixell de migdia i no era qëstió d'anar amb presses. Em convidat a en Carlemagne i n'Ermenessenda per la Festa Major. Espero que puguin venir perquè han resultats molt agradables i uns bons companys de festa.
A migdia hi ha hagut Jaleo. Els cavalls han estat els únics senyors dels carrer. Nosaltres ens ho hem mirat des de l'Ajuntament. Els geganters s'han plantat al mig de la plaça i no l'han deixat durant una bona estona. En Max semblava que hagués fet botar els cavalls tota la vida. Hi hagut moments amb cinc cavalls a l'hora fent bots. Cal estar alerta i vigilar el cavall que tens al davant però també el que pot venir per darrera. En Jordi ha rebut, sort que hi havia gent al costat que l'ha estirat i no ha quedat sota el cavall. En els moments d'espera els geganters han fet una torre de tres pisos. L'ambient de festa no ha baixat un moment durant quatre hres. Tots els carrers del voltant eren plens.
A la tarda hi ha hagut 'corregudes'. Una vintena de 'caixers', sobretot maonesos, s'enfrontaven fent carreres en un carrer ple de gent que quan els cavalls corrien la gernaió s'obria una mica i els deixava passar.
Els geganters han passat la resta de la tarda dormint per agafar forces per la nit. És l'últim ball i no volen quedar malament. Hi ha en joc la rivalitat entre les penyes Mugró i Inserso i no es tracta de badar.
Dimarts, 8 de setembre de 1998, 2/4 de 9 del matí.
Hola Diari! La pluja va fer acabar, abans d'hora, el Jaleo. Les quatre gotes que va caure van ser suficients per deixar el terra moll i fer que els cavalls caiguessin. La banda es va retirar enmig dels xiulets de protesta de la gent, però no hi va haver res a fer. L'ambient es va refredar però la pomada també ajuda a resoldre aquestes situacions. Per treure el mal gust de boca, aquest migdia, hi ha més Jaleo. I sembla que no plourà però bufa un vent que déu ni do.
Faria l'acudit fàcil de la corona dels Àustries sobre la meteorologia i els elements però la meva educació reial no m'ho permet. Caldrà veure que passa d'aquí una estona però jo no veig gens clar sortir d'aquí dins per anar a voltar. Es clar que en Tallaferro voldrà sortir de totes maneres i si ell surt, jo també.
Ja fa una estona que se senten les cornetes i els tambors de Dalt Sant Joan i ja deu haver sortit la 'colcada'. Ara sortirem nosaltres i tots ens trobarem al Jaleo. LA tarda la tenim lliure i per la nit hi ha el Castell de Focs.
Dimarts, 8 de setembre de 1998. 2/4 1 de la matinada
Hola Diari! Encara no t'ho havia dit: Estic anant arreu amb només una arracada. Que moderna, oi? La vaig perdre durant el viatge i ahir en Nani la va trobar. Encara no me l'he tornat a posar. Amb les preses no hi he pensat. A veure si tenim una estona i anem amb en Tallaferro a fer una ullada a les paradetes d'artesania.
El passsacarrers d'avui ha estat molt llarg , no pas pel recorregut sinó per les aturades. Hem fet el recorregut darrera de la banda d'es Mercadal. Ha estat una sortida desenfrenada. La música de la banda ens ha esverat i no hem parat de ballar i botar fins a la primera parada al pla del Monestir. I hem arribat secs i ja ens hem retrobat amb els primers bòtils de pomada.
En Miquel, el fill petit de la Montse i en Xavi, ha caigut en rodó. El cansament ha pogut més que la seva il·lusió per estar amb nosaltres i només començar la passejada ha quedat profundament dormit als braços de la seva mare.
Els geganters estan rebentats. I nosaltres ho notem. Quan es tracta de fer el relleu cada cop ens deixen amb menys suavitat. És comprensible, ja són tres dies d'anar amunt i avall i dormir poc. A l'Esplanada hem trobat els últim cavalls que participaven a la cualcada. Més tard els he tornat a veure. Més de cent vint. La gent es posa davant del cavall i el fan alçar. L'agafen per les potes de davant i el pit i l'acompanyen mentre l'animal s'aguanta només amb les potes de darrera. La imatge és espectacular.
Amb els cavalls comença la festa. I avui si que s'ha notat. Tots els carrers eren plens. Hi ha moltes colles de nois i noies amb samarreta que s'han fet ells mateixos i que inclouen proclames de festa. Es curiós que la gent es dessitja 'Bones Festes', jo només ho havia sentit d'una manera semblant per les festes de Nadal.
Suposo estant tant contents perquè són Festes que ho han de compartir amb tothom.
Encara una altra cosa. Avui el diari 'Menorca' ens ha dedicat la contraportada. Hi ha sortit un article sobre els geganters de Maó però que una bona part s'extenia parlant de la nostra visita i tota la cercavila digital que estem fent. Per cert, no he pogut respondre als últims missatges que hem rebut a la web però... ja ho faré demà al matí.
Avui tornem a dormir a l'Ajuntament.
I ara comença a ploure i a la plaça hi ha el Jaleo. A veure si para.
Dilluns, 7 de setembre de 1998. 2/4 d'11 del matí.
Hola Diari! Els geganters han vingut a dormir tard. L'últim s'estirava cap a les sis de la matinada. Els de Maó van convidar a les colles a un sopar i després sembla que fins tard van estar xumant pomada.
Els primers d'anar a dormir ja s'estan despertant i els més troneres fan el ronso i es refregen els ulls. Ja comença a haver-hi les primeres baixes. Qui més, qui menys té l'esquena carregada. I això que nosaltres ens esforcem a ser lleugers.
Diumenge 6 de setembre de 1998. 11 de la nit.
Hola Diari! Comencen a confirmar-se tots els comentaris que ens havien fet sobre aquestes festes. Per cert, les Festes, segons els maonesos, encara no han començat i no volen que es digui que ja són festes. Per ells fins que no es faci el primer Jaleo i surtin els cavalls no donen per començades les Festes de Gràcia. I això que aquesta nit 'El Tricicle' ha fet el pregó de festes des de la balconada de l'Ajuntament. La 'colcada', la desfilada dels cavalls, serà demà a la tarda. Nosaltres hi anirem.
Aquest matí ja hem fet un primer passacarrers. Hem anat des de l'Ajuntament fins a la residència geriàtrica. Durant el dia altres parelles de gegants menorquins se'ns han afegit També han vingut els gegants de Palma. A la tarda hem fet un altre passacarrers, des de l'Esplanada a la Plaça de la Constitució. No són cercaviles molt llargues i són prou tranquil·les.
Aquesta tarda he ballat molt. Els geganters han fet un bon dinar, convidats per l'ajuntament de Maó, i estaven esverats i amb ganes de gresca. En Xavier ha cridat com feia dies que no el sentia. Que ara girant cap aquí, que ara girant cap allà. En Josep Maria s'ha enfadat per no parava de dir-li el que havia de fer. Em fa gràcia que tots estiguin pendents de com ballem i que s'acostin corrents a subjectar-nos si sembla que podem caure.
El reportatge que ens va fer TV3 ha tingut un impacte impressionat a Maó. Sembla que tothom veu el TeleNotícies. Molta gent que ha vingut al passacarrers ens cdeia pels nostres noms i els havien après per la televisió. No paren d'arribar missatges a través de la web. La gent també ho comenta i tothom demana detalls de com s'està fent la cercavila digital. Jo no ho tinc massa clar i en Tallaferro encara menys.
L'entrada a la Plaça de la Constitució, encara que m'agrada més el nom del Pla de sa Parròquia ha estat impressionant. La plaça era plena i no es podia fer un pas. En Max, que és molt seu, va fet voltar com li agrada fer-ho i en em endut per davant un cotxet de nado, sort que la mare el tenia als braços. Es nota que la gent té ganes de festa. A aquesta plaça, demà, faran el Jaleo.
Hem anat a reposar aviat. Avui dormirem a s'Alcazar, el pavelló poliesportiu on dormen els geganters. Hi ha també els d'Andorra i els de Palma. No ho he comentat però els gegants de Palma són molt curiosos tenen cames i peus, però caminen molt lents.
Dissabte 5 de setembre de 1998. 10 de la nit.
Hola Diari! Jo, ja ho veia que en Tallaferro feia mala cara. Ell no deia res, però a mi em semblava que no estava fi. Quan just haviem acabat de desembarcar i esperavem pujar cap a l'Ajuntament de Maó, un cop de vent ha fet caure a en Tallaferro. Sí, com ho sents! En Tallaferro estirat, d'esquenes, en tota la seva llargaria, al mig del Port de Maó. Quina angúnia. Realment no ha estat res i ell no s'ha fet mal però l'ensurt no me'l treu ningú.
Tot seguit hem enfilat el camí cap a l'Ajuntament. Déu ni do quina pujadeta de bon matí. Sort que un cop a dalt ja ens esperaven els gegants de Maó, en Tomeu i na Guinda, i només arribar ens han ofert xocolata desfeta –xocolati, li diuen – i coca –unes ensaïmades, com les nostres, molt grosses, però a nosaltres ja ens estaven bé.
Malgrat unes primeres hores intenses després hem passat un dia molt. Ens hem quedat a l'Ajuntament xerrant amb en Tomeu i na Guinda i en Carlemany i n'Ermessenda. Fins demà no tenim cap acte oficial. Hem vist el reportatge que ha fet TV3 de la nostra sortida. Ens ha agradat molt.
Els geganters han campat a la seva. Han anat a banyar a cala Mitjana i s'han arribat fins a Ciutadella. Ells ja han tastat les populars 'pomades'. Han estat al port de Ciutadella veient la posta del sol i buidant el bòtil –més d'un, sembla ser-. Jo encara no he tastat la 'pomada' i el nom em fa certa angúnia, però sembla que demà segur que ens n'oferiran.
Nosaltres ja ens anem a dormir. Els geganters dormen encara trigaran una estona. Ara són a una festa de barri i després volien continuar la gresca al port. Quina colla!!! Hi ha una lluna plena impressionat.
Dissabte 5 de setembre de 1998. 2/4 de 8 del matí.
Hola diari! Així començava el diari que vaig fer fa anys on explicava les meves coses d'adolescència. Ara ja sóc una geganta feta i dreta i pretenc repetir aquesta experiència.
Escric des del vaixell, mentre entrem al Port de Maó. M'he despertat just quan enfilava l'entrada del port. La travessia ha anat molt bé. Em sembla que en Tallaferro s'ha marejat una mica, però no ho diu.
Aquesta sortida ens fa molta il·lusió. Ha estat la primera vegada que hem anat en tren i que hem viatjat amb vaixell. A Arenys molta gent ens va venir a acomiadar. La Plaça de l'Ajuntament era plena dels nens i nenes que mai es perden les nostres passejades per la vila. A l'estació les andanes van quedar petites i tothom es va esperar fins que va arriobar el tren.
L'entrada al tren va ser una mica accidentada. Tot estava previst i amb un tres i no res ja erem dins del vagó. Només van fallar les mides i vaig picar amb la corona al sostre. La solució va ser senzilla i ràpida: vàrem fer el viatge estirats damunt dels caballets. A l'estació de la plaça de Catalunya hi havia gent que ens esperava i ens van rebre amb crits i aplaudiments. Vàrem començar a ballar enmig de les fonts i de sobte estavem voltants de turistes fent-nos fotografies i càmares de vídeo. L'equip de TV3 que estava seguint el nostre viatge se'ns va tornar a afegir i vàrem enfilar la Rambla.
De la Rambla jo no en tinc massa bon record perquè ja fa anys, per la cercaivila de es Festes de la Mercè, em vaig entrebancar i vaig anar a caure de nassos per terra. Des d'aleshores només hi havia tornat una altre vegada. Ahir, però va ser diferent. A Canaletes se'ns van afegir els tabalers dels Diables de Caldes i l'enrenou que feiem era de consideració. Una gentada ens va acompanyar fins al monument de Colom. Hi havia gent d'Arenys i d'altre que no haviem vist mai però que es fan convertir en incondicionals seguidors fins a l'estació marítima. Els flashos de les càmeres no van parar en cap moment. La Patri, una nena d'Arenys, em va dir que "podia estar tranquil·la perquè a Menorca no hi ha meduses -jo entenia maduixes- perquè hi ha dofins". Després vaig comprendre que s'hi anavem a banyar a alguna cala podria fer-ho molt tranquil·la. Des d'Arenys també van venir la Txell i la Júlia. I la Paula, que estava trista perquè no ens podia acompanyar en aquest viatge.
En Tallaferro, a vegades té aquestes coses, va voler fotografiar-se al costat dels lleons del monument de Colom. I a correcuita, no ens podiem endarrerir més, vàrem anar cap a embarcar-nos. Només arribar ja ens van veure els gegants i els geganters d'Andorra. Mentre uns de la nostra colla anaven a buscar els bitllets i s'encarregaven dels equipatges, nosaltres entravem al vaixell per la porta més grossa i buscaven un lloc còmode, a la part de popa.
El vaixell ja fa una estona que és aturat al port de Maó. Ja s'obre la porta per sortir. En Tallaferro fa mala cara. Ja continuaré explicant més coses d'aquesta llarga cercavila que tot just comença.
