Històries de Mar: bombes de la Guerra davant d'Arenys

(ARENYS DE MAR, 20 de juliol de 1997) Equips d’artificiers i submarinistes de la Guàrdia Civil han tret, aquesta tarda, del davant del Port d’Arenys dues bombes de la Guerra Civil. Els dos artefactes eren a trenta metres de fondària a una milla mar endins. Uns submarinistes arenyencs va trobar la primera bomba fa uns dies mentre participaven al concurs de fotografia subaquàtica de Festa Major.

L’operatiu per recuperar les dues bombes ha estat laboriós i complicat, amb un mar força mogut per vent de garbí. Els equips especials de la Guàrdia Civil (GEDAS i GEDEX) han fet una primera prospecció de la zona acompanyats dels submarinistes d’Arenys que havien demanat que s’intentés evitar fer explotar les bombes al fons perquè en aquesta zona hi ha molta vida marina. També preocupaven els possibles danys que l’ona expansiva podia causar a la piscifactoria, situada a menys de mitja milla.

Les dues bombes, d’uns cinquanta quilos de pes, han estat hissades a la superfície amb uns globus d’aire. En aquesta operació, perillosa pel canvi de pressió, una de les bombes ha deixat anar la càrrega de gas químic que portava a l’interior. Aquest fet ha permès comprovar que el poder explosiu de les bombes era inferior ja que bàsicament estaven carregada de gasos químics malgrat que mantenien intactes les càrregues explosives i les dues espoletes.

Amb una embarcació pneumàtica els artificiers han portat les bombes a la costa i les han desembarcat a la platja des d’on se les han endut per fer-les explotar controladament en una cantera, possiblement, aquesta mateixa tarda.

EL CHERPO

En el llibre Sólo el Mar lo sabe, el periodista Rafael Espinós dona dades sobre el naufragi del vaixell Cherpo a la tercera platja. Segons aquesta informació, el mercant grec Cherpo va intentar forçar el bloqueig nacional i va ser ametrallat per l'aviació de Mallorca. Va embarrancar a la platja del Cabayó d'Arenys on va quedar varat amb grans desperfectes a l'obra viva. Finalment va ser remolcat fins al port de Barcelona, on va ser definitivament desguaçat.

Segons la recerca d'Espinos, el Cherpo venia d'Odessa i transportava dinamita i queviures. L'aviació nacional no va atrevir-se a bombardejar-lo per por als efectes que podia haver causat l'ona expansiva. De totes maneres va ametrallar-lo repetidament causant nombroses baixes a bord. El procés de descàrrega va ser lent i complicat pels constants atacs aeris.

Aquesta informació difereix en alguns detalls amb la que ha recollit Joan Pons. Un dels pounts en discusió és l'any del fets. El 1938 per Espinós i el 1937 per Joan Pons.

LA TROBALLA

El submarinista Rosendo Ayma, de Canet de Mar, van trobar la primera de les dues bombes mentre intentava arreglar el flash de la seva màquina submarina que se li havia espatllat. Només havia pogut tirar les primeres fotos en bones condicions i ja veia que aquest any no faria res de bo pel concurs. De sobte va trobar-se amb aquella forma solitària al fons marí. Sense gaires dubtes va deduir que es tractava d’una bomba. Fa fer-li una única foto que li ha valgut un premi especial del concurs.

Ahir dissabte, un altre equip de submarinistes arenyencs va tornar a baixar a la mateixa barra de roques. Volien fer una gravació amb vídeo de la bomba. La visibilitat era molt bona però ja feia una estona que eren al fons i no aconseguien orientar-se. Finalment van trobar la bomba però immediatament van adonar-se que no era la mateixa de la fotografia d’en Rosendo. Van continuar la recerca i uns cinquanta metres més enllà van trobar la primera bomba. Ara ja en tenien dues!

L’ORIGEN DE LES BOMBES

Joan Pons, director de la revista local La Rierada, que ha fet diversos reportatges sobre la Guerra Civil a Arenys , creu que "aquestes bombes podrien ser dels avions que van bombardejar un vaixell rus de subministres l’any 1937. El vaixell va embarrancar a la tercera platja per poder descarregar i intentar escapar del bloqueig aeri que els nacionals tenien sotmès el port de Barcelona".

Els fets es van produir per Sant Joan de l’any 37, "durant dos dies el republicans van estar buidant, a pes de braços, la munició i tot el material bèl·lic que transportava el vaixell". El polvorí va instal·lar-se al túnel del tren. Els avions nacionals no van parar de castigar el vaixell. Segons expliquen alguns testimonis dels fets "la intenció dels nacionals semblava que era més aconseguir foragitar el vaixell per intentar capturar-lo a mar obert que destruir la càrrega". Possiblement per aquesta raó no van arribar a tocar el vaixell.

Entre les anècdotes d’aquest episodi bèl·lic va haver-hi el rescat del pilot d’un xato, petit caça republicà de fabricació russa, que va ser abatut, el dia 26 de juny, mentre intentava protegir el vaixell i s’enfrontava als poderosos bombarders Saboya, que venien des de la base nacional de Pollensa (Mallorca). També s’explica el fet anecdòtic d’un obús nacional que va caure a can Manuel Recader, al carrer d’Avall, i que, sense arribar a explotar, les destrosses que va provocar van deixar sord el cavall.

BOMBES DE GASOS TÒXICS

Després d'una primera prospecció, el sergent del Grup Especial de Desactivació d’Explosius GEDEX de la Guardia Civil que ha dirigit la recuperació de les bombes ha comentat que "es tracta d’unes bombes amb poca capacitat destructiva pel que fa a la carga explosiva però que portaven a l’interior gasos tòxics que en unes hores causaven la mort dels qui els inhalaven". Fa uns deu anys un guàrdia civil va morir al País Basc després de respirar els gasos d'una bomba de característiques semblants. Aquesta mateixa setmana l’equip del GEDEX farà un informe sobre els dos artefactes i intentarà confirmar el seu origen.

Més preguntes:

Apunts històrics sobre el seu origen

Qui va trobar la bomba?

I la segona bomba?

Qui va llançar-les

I els gasos tòxics?

I el concurs de fotografia?

Fotografia: Josep Pérez