ALGUES, proses salobres

Pròleg- Dedicatoria (a Joan Nadal i Solà)

Al meu pare endreço aquest assaig literari. Per l'amor a ell jo m'he atrevit donar-li forma de llibre; pel seu amor paternal que és tan gran com el seu erro en avaluar les meves condicions intel.lectuals. Per ell jo sóc així com un ésser privilegiat, i el seu orgull de pare arrabassa els límits de tota ponderació.
Avui el meu pare, a la posta d'una llarga i accidentada vida de pescador humil -vida atzarosa de perils i de sobressalts intermitents- es troba retut d'una dolença crònica i en la solitud del seu viure melangiós i apesarat, sent, com un corc a l'ànima, l'enyorança de la vida d'abans amb tots els seus perills i les seves angúnies. I es passa hores i més hores en el portal de casa, de cara al mar, absort en la contemplació d'aquell bassal immens, tan seu, tan adherit a la seva ànima, amb qui ja no podrà familiaritzar-se més. I els seus ulls, fulgurants per la pressió de les llàgrimes que pugnen per afluir amb efusió abundosa, estenen l'esguard en tota l'amplària de la badia allargant-lo fins a l'horitzó com volent abastar d'una sola mirada aquella mar eternalment inquieta que li arrabassa el cor i que li reté un tros d'ànima.
Jo el veig al pare, amb els ulls del pensament, des d'aquesta banda del mar atlàntic; i al contemplar-lo vell i atuït pel pes dels anys i del mal fat, sento remoure tot el meu ésser, i una esgarrifança de dolor recorre tot el meu cos, alhora que una convulsió estranya sotraqueja la meva sensibilitat i les llàgrimes pugen als ulls càlides i abundants. I jo que no puc obeir al cor perquè m'en fan privació les lleis arbitràries dels homes; jo que tinc de apurar les amargueses de l'exili per haver delinquit del delicte d'estimar massa la Pàtria - aquella Catalunya dels meus amors que un dia, que entreveig proper, veuré alliberada del jou que l'esclavitza; - jo que no puc córrer a donar al pare malalt el bàlcem goridor d'una abraçada que li refermés la convicció del meu amor entranyable que mai ha minvat, vull oferir-li, a través dels mars que ens separen, els meus records d'adolescent - records venturosos, inoblidables - per a què li portin una alenada de vida, de aquella vida que ell tant enyora i que ja no viurà més. […]

Continuar