La platja, el medi on es troben les petxines

Les platges del terme municipal d'Arenys (la Musclera, la Picòrdia i el Cabaió) són principalment sorrenques. El tamany dels grans de sorra varia molt d'una a una altra. La tercera platja o platja del Cabaió presenta els grans de sorra més grossos de tots mentre que a la platja de la Musclera és on són més petits. L'origen de la sorra està en l'erosió del granit que forma les nostres muntanyes i el seu transport fins al mar.

Observant atentament la superfície de la sorra es veu que està formada per tres tipus de grans o cristalls minerals: uns de negres i brillants que corresponen a la mica; altres de color blanquinós i d'aspecte vitri que corresponen al quars; i els tercers, de color blanc o rosat i d'aspecte mat, que són els feldspats. Aquests tres grans de sorra són el resultat final de la meteorització del granit, la roca predominant a la nostra comarca.

La meteorització és responsable de que el granit de roques i marges es descomposi i arribi a mar on forma les nostres platges.

Els temporals, les onades i la corrent de deriva litoral redistribueixen les sorres de les nostres platges i són els responsables de la variació de la línia de costa al llarg del temps. L'avanç o retrocés de les platges depèn de l'equilibri que s'estableix entre l'erosió i la sedimentació produïdes per l'acció del mar.

A aquests factors naturals s'hi afegeixen d'altres derivats de l'activitat humana: la intensa ocupació que pateix la franja litoral (ports, passeigs marítims, espigons...), la modificació del règim hídric de rieres i de la Tordera entre d'altres han fet que les platges del Maresme pateixin greus problemes de regressió.

Les onades i els temporals, a més de redistribuir les sorres, també són els encarregats de portar cap a les nostres platges restes d'éssers vius.

És precisament després d'un temporal que la quantitat i diversitat de restes és més gran. Les restes estan formades sobretot pel grup dels mol·luscs (cloïsses i cargols) ja que per una banda són animals que viuen enterrats a la sorra o sense fixar-se fortament, i per altra banda, quan l'animal mor, el seu esquelet roman a mercè dels corrents marins durant molt de temps. No obstant això, també s'hi troben representants d'altres grups biològics, com ara esquelets de diferents animals ( eriçons, sípies, crustacis,...), fragments d'algues i fanerògames marines, plomes d'ocells,...

Moltes de les closques (cloïsses) que es troben a la nostra platja presenten una petita perforació. Aquesta ha estat produïda per un cargol que segrega un àcid que dissol el carbonat càlcic de la closca i després succiona la part tova de l'animal per aquest orifici.


Després d'un temporal és fàcil trobar gran quantitat de restes orgàniques, principalment de closques de molts mol·luscs. A part d'aquestes restes naturals, és molt fàcil observar-ne, malauradament, d'altres produïdes per l'acció de l'home: llaunes, plàstics, papers, burilles de cigarrets, i una llarga llista. Aquest tipus de restes arriben a partir dels corrents, però també directament quan s'utilitzen les platges com espais d'us públic.

 

Tornar