...i
a Barcelona, també la cosa sona ;-)
EL NAP CEC
Topant de cap en una i altra vora,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve el nap tot sol. És cec.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un bull, i en l'altre
se li ha posat un tel: el nap és cec.
Ve a abeurar-se a la col com abans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades,
ni amb ses companys, no; ve tot sol.
Ses companys, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
la col fresca a l'atzar... ell cauria.
Topa de morro en l'esmolada col
i recula afrontat... Però torna,
i baixa el cap a la col, i beu calmós.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joana Maracols
|
Jo tinc un nap que fa goig,
amb el seu capullo ben roig.
ningú no ho sap sap!
però jo amb el meu nap,
em diverteixo a tot drap.
I vet aquí un nap, vet aquí una col
que en Van Gaal no sap de futbol.
Vet aquí una col, vet aquí un nap,
que aquest missatge s'ha acabat(p)!
Au! pervertits, passiu bé!
Xavi Napstos i Eulàlia Brucolera.
Napcelona (barriada de La Colt) 7 de gener de 1998
PS: Que fruiu de les vostres verdures i amén! |
