Els orígens de la Nit dels Naps

En la nit dels temps
Els naps d’Arenys són una variant dels anomenats esquellots. Una antiga i primitiva forma de denúncia pública. En aquest cas, la “moral”, estretament relacionada amb el sexe, és l’àmbit d’actuació. Les tradicionals víctimes dels naps han estat les dones, acusades en públic i víctimes d’escarni pels seus convilatans. La Nit de Reis, els napaires prenen relleu als Tres Mags, i són
els encarregats de repartir els tubercles com si fossin regals. Els naps fan VERITAT, de domini públic, el rumor i la mentida, molt sovint sense cap tipus de fonament.

Les adaptacions
L’evolució en les últimes dècades del concepte de moralitat i, sobretot, el canvi de mentalitat respecte a la sexualitat, ha fet que l’acció de penjar un nap hagi modificat el seu significat. Potser perquè el DELICTE denunciat ja no té aquella condemna social que tenia. Ara s’obsequia amb un nap totes les noies que ja coneixem i/o ens agradaria conèixer millor, i aquest nap va acompanyat d’una picant nota poètica, de continguts profundament sexuals i d’un alt grau de catxondeig. I el mateix fan les noies, les penjacols. Cal remarcar que fins i tot pengen naps als capellans!