La població saharauí que fins aleshores havia confiat en la celebració d’un Referèndum i en la creació d’un Estat propi, democràtic i independent, es va veure abocada a la guerra i l’exili.

Avui, més de 25 anys després, l’ocupació de l’exèrcit marroquí persisteix i la població saharauí sobreviu encara en els camps de refugiats de Tinduf o sotmesa a la repressió en els territoris dels Sàhara, ocupats pel Marroc.

El 1989, l’ONU va dissenyar el Pla de Pau que preveia la celebració del Referèndum d’Autodetermincaicó del Sàhara Occidental. Aquest Pla de Pau va ser acceptat per les dues parts en conflicte. Encara avui, però, la intrasigència i el bloqueig sistemàtic del procés per part del Marroc, el silenci de la Comunitat Internacional i la manca de fermesa de l’ONU no han fet possible la celebració del Referèndum. Mentrestant, els 170.000 refugiats saharauís a Tinduf, la majoria dones, infants i vells, malviuen en el duríssim desert de la Hamada, exposats a temperatures de 50º a l’estiu i un fred intens a les nits d’hivern. L’aridesa del terriotri, la manca d’aliments, de serveis sanitaris, d’electricitat, de comunicacions... els fan completamen dependents de l’ajut internacional.