Cap a una guerra de l'aigua?
Josep Riera i Porta
coordinador comarcal de la Unió de Pagesos al Maresme

No és cap notícia avui afirmar que l'aigua és un bé escàs, com ho és també la terra agrícola. I ambdós elements són essencials per a la pràctica de l'agricultura i la ramaderia, com ho són també per al creixement urbà i industrial. Els països que, en un moment donat de la seva història, s'han plantejat un creixement econòmic harmònic i equilibrat han regulat legalment l'ús de la terra i de l'aigua, de manera que aquests béns essencials servissin com a mitjà de desenvolupament i evitant que es convertissin en objecte d'especulació.

En el cas de la terra agrícola, França, en el primer govern de concentració del general De Gaulle, va crear d'acord amb els sindicats pagesos la SAFER, un organisme que ha regulat rigorosament l'accés a la propietat de la terra i que fa que avui, al cap de 40 anys, la terra agrícola estigui a l'abast dels professionals de l'agricultura, els pagesos.

I pel que fa a l'aigua, un bon punt de referència, pel que fa a la seva correcta utilització, és Israel, que en té poca, que ha tingut un creixement agrícola important i que van imposar per llei el seu estalvi, així com tota mena de tècniques per poder-la reutilitzar, sigui el reciclatges d'aigües depurades o fins i tot els complicats i cars processos de dessalinització, per a ús domèstic i industrial.

Aquí a casa nostra, fa la impressió, en aquesta qüestió i altres, que som rics i que podem estirar més el braç que la màniga, sense que això comporti conseqüències irreversibles. Catalunya té mancances importants de recursos hídrics atès que som un país densament poblat, amb un creixement industrial, urbà i turístic considerable. A més, un clima entre mediterrani i continental, que comporta un règim de pluges molt irregular, acaba d'espessir el suc, pel que fa a disposar d'uns cabals d'aigua estables en els embassaments i respecte de l'agricultura, ja que a l'Europa humida molts conreus que aquí és imprescindible regar allà són de sequer.

Al Maresme, la conca hidrològica més important és la de la Tordera i és un punt de referència de la situació que he esmentat abans. És una conca que l'administració catalana va reconèixer que estava sobreexplotada el 1988 per extraccions de tota mena, agrícoles, industrials i urbanes, sense que mai s'hagi tingut en compte, a l'hora d'autoritzar-les o tolerar-les, les disponibilitats d'aigua reals i els límits raonables d'aquests recursos. Els anys han anat passant i la situació s'ha agreujat, sobretot per l'increment de les extraccions a la capçalera de l'aqüífer, és a dir, per les plantes envasadores, i a la part baixa, als pous vells i nous, que subministren aigua des de la Costa Brava fins a Arenys de Munt, mig milió d'habitants pel cap baix, a l'estiu. Cal afegir-hi que a més, en tota la conca, més a la mitja i a la baixa, tenim un consum més estable en les indústries i també en l'agricultura. En el cas nostre i pel que fa al volum d'aigua consumida, hem de recordar que tenim un pèrdua important d'hectàrees de terra agrícola, atesa l'expansió urbanística i de la xarxa viària i que l'estalvi real per explotació és un fet aquests darrers anys per la progressiva implantació de noves i sofisticades tècniques de reg per aspersió i degoteig. En el fons la necessitat, d'una banda, i els preus més accessibles de les noves tecnologies, de l'altra, al costat d'un necessari estalvi de mà d'obra, han motivat que els pagesos ens anéssim decantant cap a nous sistemes de reg que comporten estalvis reals d'aigua.

Malgrat totes aquestes consideracions, el problema de la sobreexplotació de l'aqüífer és un fet constatable i davant situacions com aquestes el que cal és actuar. L'administració, a través de l'ACA en primer terme, com a responsables polítics, els Ajuntaments, plantejant-se l'actual model de creixement i si és possible mantenint-lo amb les disponibilitats d'aigua -i de sòl- actuals. I nosaltres, el conjunt dels ciutadans, consumidors de qualsevol dels tres usos, tenim també l'obligació de prendre partit, davant aquest bé escàs, en els seus criteris de distribució, les mesures d'estalvi i les possibilitats de reciclatge d'aigües sigui per la via de la dessalinització o l'aprofitament de les depuradores.

La Plataforma Salvem la Tordera, que es reuneix des de l'estiu i que es va manifestar públicament fa dos diumenges, té com a objectiu implicar-nos seriosament en tot aquest procés complex, sumant esforços amb una clara voluntat de col·laboració i evitant els enfrontaments entre els pagesos i la resta de consumidors per ús de boca i tractant de fer adonar-se a tothom que aquest és un problema que patim tots i que ens l'hem de plantejar i debatre conjuntament si de debò volem una distribució racional i justa de l'aigua.

Solució que mai no ha de passar per aquella formula que consisteix a despullar un sant per vestir-ne un altre. És a dir, que no podem pretendre injectar aigua a la Tordera treta del Ter, per exemple, mentre que al Montseny les indústries "mineromedicinals" segueixin autoampliant-se les concessions. O que al terme de Palafolls, el gran pou que ha de transvasar aigua cap a Blanes eixugui tots els pous dels pagesos de la rodaria i per efecte dominó acabi d'escurar els de més avall, que ja estan afectats de fa anys pels pous de SOREA.

Perquè les conseqüències actuals de tot plegat no cal estudiar-les, perquè ja les coneixem: esgotament de l'aqüífer a tota la conca, descens constant de la capa freàtica i progressiva contaminació i salinització a la part baixa de la Tordera, pujant, però.

Per tot plegat cal arremangar-se i mullar-se políticament, sense esperar gaire, perquè si tinguéssim una altra tardor sense pluges, l'any vinent, la situació podria ser dramàtica i conflictiva. I és precís actuar en tota la conca, des de la capçalera al Montseny, fins a baix a mar, tenint en compte els diferents usos i interessos, però sense donar prioritat a cap. I en aquest sentit ja hem manifestat des de la Plataforma i particularment des de la Unió de Pagesos que la resolució aprovada en el darrer consell d'administració bada en el darrer consell d'administració de l'ACA, presidit pel conseller Puig, consistent a deixar fora de regulació la part alta de la conca de la Tordera, ens sembla un disbarat i una injustícia. Perquè només és possible regular una conca agafant-la sencera, comptant d'entrada amb tots els recursos hídrics i els seus aforaments reals. I l'excusa que se'ns ha donat de no comptar amb uns estudis exactes de la part alta ben segur que també serviria per ajornar la intervenció a la conca mitja i baixa. I respecte a l'afirmació feta per la Marta Lacambra, en què ens assegurava que ja incorporaran més endavant la capçalera Montseny, només vull recordar que d'actes de fe els sindicalistes de la Unió de Pagesos fa 27 anys que en fem, en qüestions essencials d'aquest país.

I sovint tan sols quan els actes de fe, o més ben dit la bona fe, els substituïm per la pressió social, les coses es mouen i el país avança.

Article d'opinió aparegut a "El Punt" Diumenge, 22 d'octubre del 2000