PRIMERS RESULTATS DEL CENS I ESTUDI PIONER DELS NIUS D’ORENETA CUABLANCA (Delichon urbica) A ARENYS DE MAR.

L’oreneta cuablanca és un ocell menut (12 cm.de longitud) de la família dels Hirudínids. De totes les orenetes europees és l’única que té el carpó blanc, cosa que li atorga el nom i que esdevé el tret distintiu més rellevant. Té també les parts inferiors blanques i la resta del cos negre. Es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. A l’època de cria (primavera-estiu) s’estén , d’oest a est, des de Portugal fins al Japó i, de nord a sud, des de la Península Escandinava fins al nord d’Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d’hivernada: l’Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia.

Tradicionalment, aquesta espècie havia construït els nius en penya-segats, però colonitzà ràpidament el medi urbà –d’aquí el seu nom científic- servint-se de les construccions humanes. És en aquest darrer hàbitat on aprofiten els sortints dels edificis per a construir els seus nius. Esmercen prop d’una setmana per a construir el niu, amb continus viatges a les desembocadures de rials i rieres per obtenir el fang necessari per bastir-lo.

S’alimenta exclusivament d’insectes voladors: bàsicament mosques, mosquits i pugons que són capturats al vol. El règim alimentari i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l’espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.

A Catalunya nidifica al 95% del territori, sempre lligada a pobles i ciutats o bé a cingleres i penya-segats. Al nostre país comença a arribar usualment a la segona quinzena de març i inicia el seu retorn a finals d’agost assolint el màxim a l’octubre i essent vistes fins la primera quinzena de novembre..

1. Realització d’un cens de la població nidificant a Arenys de Mar.
2. Estudi de l’evolució de la població al llarg del temps.
3. Determinació dels factors que afecten l’elecció precisa de l’indret de nidificació.
4. Mapeig de la ubicació dels nius dins del casc urbà a fi i efecte que esdevingui un instrument de cara a una gestió de l’espècie que impliqui un canvi en la política urbanística.
5. Avaluació de la possibilitat que es pugui considerar l’espècie com a indicadora ambiental i urbanística.. Si així fos, preveure el disseny d’una metodologia apropiada per incloure l’espècie dins de les auditories ambientals municipals.
6. Translació d’aquest estudi a d’altres municipis de Catalunya.
7. Publicació dels resultats en revistes especialitzades.
8. Divulgació i sensibilització de la població envers l’espècie a través de la premsa.
9. Redacció de mesures per a la conservació i millora de l’estat de l’espècie.

• Treball de camp (presa de dades): aquest treball s’ha efectuat al llarg de 5 dies de juny i 3 de juliol, esmerçant-hi un total de 24 hores. La feina consistia en recórrer tot l’entramat urbà per detectar tots els nius possibles. Un cop localitzats, es codificaven individualment i es prenien, per a cadascun d’ells, una sèrie de dades: orientació de la paret que sustenta el niu, orientació de la boca del niu, plans on recolza el niu, edat de l’edifici, amplada del carrer, número de plantes de l’edifici del davant, ocupació del niu, estat de conservació del niu, facilitat d’una persona per accedir al niu i número de nius veïns.

• Introducció de les dades a l’ordinador, utilitzant la base de dades Access.
• Anàlisi de dades amb el full de càlcul Excel.

• Número mínim de nius a Arenys de Mar: d’un total de 241, en trobem 203 en bon estat i 38 de trencats.
• Un sol edifici (El Mont Calvari) concentra 58 nius, cosa que representa un 25% de la població arenyenca. Aquesta dada posa de relleu la importància de l’edifici per a la conservació de la població arenyenca.
• Un 67% dels nius es recolzen en tres plans, un 23% en dos i un 10% en quatre plans. D’això se’n desprèn que prefereixen les balconades amb mènsula, ràfecs de teula i les canonades antigues de zenc que fan un colze just a sota la teula.
• Un 86% dels nius es localitzen entre la segona i la tercera planta. Més concretament, convé destacar que un 55% ocupen la segona planta. El pis més alt on s’han trobat nius és un sisè i el més baix un primer.
• El 40% del total de nius es troben a la Riera i carrers paral·lels: el 26% dels nius es troben en façanes orientades cap al nordest, i el 14% cap el sudoest.. Un 22% miren cap a oest degut al gran nombre de nius de la colònia del Mont Calvari.
• Un 86% dels nius no estan en contacte amb d’altres, un 10% estan agrupats de dos en dos i un 4% formen grups de tres nius.

ALGUNS GRÀFICS AMB LES DADES MÉS RELLEVANTS.

Tornar a portada