Sant Roc, Vot de Vila
Mateu Santacana i Capella*

Aquests darrers anys, a través d'aquest programa de les festes de Sant Roc, arenyencs de pro i amics admirats com En Josep M. Pons, En Lluís Montmany, N'Agustí Espriu i altres, no han fet altra cosa sinó anar a les arrels de la nostra festa "Vot de Vila".

És un fet viscut darrerament la necessitat que tots sentim de recordar i, si pot ser, de reviure les tradicions dels nostres avantpassats.

Sense sortir de casa nostra, ací a Catalunya, hi ha un veritable desvetllament pel que fa a la recuperació de les processons, sobretot de Setmana Santa, i altres tradicions, com són els romiatges a Santuaris, etc. Certament hem de tenir els ulls oberts als nous signes del temps, a la pietat popular per tot el que té de bo.

M'heu demanat un record de la festa de Sant Roc, viscuda per mi els estius del 1959, 60 i 61 com també del 1963.

Des que vaig arribar a Arenys, enviat pel bisbe Gregori Modrego com a vicari de Santa Maria d'Arenys de Mar, com a servidor d'una comunitat fervorosa i curulla de tradicions, em vaig considerar un "arenyenc" més entre vosaltres. És veritat, però, que vaig coincidir amb l'esclat del turisme a casa nostra i amb la fal·lera del "600" que junt amb la incipient televisió portaren un capgirament de la manera de comportar-se la societat, també d'Arenys de Mar.

Vaig viure, doncs, en quatre ocasions la festa de Sant Roc; tres anys com a vicari i el 1963, com a capellà de les Clarisses, també hi vaig participar.

Faig memòria d'aquell 1963. Com deia el full parroquial, quasi sempre escrit en castellà, "No es de precepto", però en honor de tan gran sant, hi havia tres misses matinals -sempre concorregudes- i a les 10,15, l'Ofici solemne interpretat per l'Orfeó Seràfic Marià, amb el corresponent sermó, aquella vegada encarregat al P. Maties de Sant Cugat, caputxí i Guardià del Convent. La processó quedà suprimida per causa major... aquella tarda va baixar una rierada. Certament el comentari dels capellans, quasi va ser donar-ne gràcies a Déu... per això ara faig esment de les paraules que Mn. Josep Arans va escriure al full...

"Se recomienda a los arenyenses la asistencia a las misas del día de San Roque y a la solemne porcesión en honor del Santo, rogándose asismismo a cuantos contemplen el paso de la porcesión, sean españoles o extranjeros, que tengan el respeto debido a un acto de culto externo, como es una procesión, y eviten la falta de decoro y modestia en el vestir. Muchas gracias".

Esdevenen aquestes paraules de Mn. Josep Arans, un signe concret de com aquelles manifestacions, en el seu origen, de fe, anaven esdevenint actes quasi bé folklòrics que no corresponien massa als nous aires que des de Roma i del Concili Vaticà II arribaven a casa nostra.

Era difícil guardar un recolliment de pregària, acompanyant la imatge del Sant, i ensems caminar per l'entremig de taules plenes de gent més convertits en espectadors, que no paraven de fer els seus comentaris d'allò que veien, com si fos un espectacle i poca cosa més.

Acabo aquesta breu memòria tot recordant els macips que cada 16 d'agost segueixen amb llurs almorratxes plenes d'aigua d'olor. Ells ruixen amb el perfum a tantes persones com són a la casa on han trucat... I no vull oblidar la Dansa d'Arenys que amb tanta cura ens ofereix l'Esbart Maragall.

Manllevo de l'Oda Segona a Arenys de Mar, de Mn. Martí Amagat, el que fa referència a la festa:

"Sant Roc ens visita portant el gos de patge
quan de calor i vacances n'estem ja força tips,
la platja desempesta amb aigua d'almorratxa
i amb picarols abilla les calces dels macips".

Com a bons arenyencs, aimants de les tradicions, feu bé de cercar-ne les seves arrels i tot renovant el Vot de Vila, vulgueu demanar la protecció del Sant. Que ell, com ahir, avui també alliberi la Gaia Vila de tota pestilència.

*Publicat al programa de festes "Sant Roc 1989"