Apunts
Sant Roc: cinc
Josep Montmany i Vidal*

1. De nou l'esclat joiós de Sant Roc. De nou al bell mig de l'estiu l'acompliment formal del vot de vila, segellat anys enllà, -diu la tradició el 1607-, pels nostres avantpassats. Acte ostensible de remarciament al sant pelegrí de Montpeller, que segons s'explica, foragità de les nostres contrades el flagell calamitós de la pesta. De nou la lloança solemne, els macips i les captadores, el flabiol i el tamborí, l'aigua olorosa que les morratxes escampen amb immensa generositat, el punteig gràcil de la dansa...

Clar testimoniatge festiu de tradició i fidelitat. Una de les majòliques que la saviesa popular va col·locar a façanes dels nostres carrers, s'expressa així: "El poble que enalteix la seva llengua i tradició és un gran poble". Cal, doncs, no defallir per aconseguir-ho. La fidelitat en tot temps i circumstància és la mesura que ennobleix els nostres actes i aferma les nostres conviccions.

2. Un fet remarcable. Enguany s'escau el centenari de l'"Oda a Arenys de Mar", del felipó Pare Lluís M. de Valls (Arenys de Mar 1856 - Barcelona 1922). A la destacable glossa poètica no hi falta una estrofa que es clou amb el següents vers: "...escull gentils macipes devotes de Sant Roc". També s'inspiraren en Sant Roc, els caputxins arenyencs Pare Hilari i Pare Venanci, com ara fa poc mossèn Martí Amagat, el nostre Rector, amb les "Cobles al gloriós Sant Roc". Anys enrera el poeta Ramon Rusiñach i Baell (Barcelona 1858 - 1920), va veure llorejada el 1886 la poesia "La festa de Sant Roc", degut haver viscut encisat la diada arenyenca, així mateix Sant Roc és present en l'obra de Salvador Espriu.

I no sols els poetes. També mossèn Josep Palomer, en Josep M. Pons i Guri, en Xavier Maimí i Miró, els tres autors d'"Aproximació històrica al mite de Sinera", i un llarg etcètera, han escrit notables treballs sobre Sant Roc i el vot de vila.

És palès, doncs, que la flama de Sant Roc resta ben encesa i esplendorosa.

3. La festa de Sant Roc, d'uns anys ençà, s'ha rejovenit d'allò més. L'ambient està dominat per un creixent nombre de joves macips i macipes. L'aire és jove. L'aigua olorosa també. La diada la protagonitzen, preferentment, uns joves que saben que tot poble que s'estima ha de mimar les arrels.

La vibració d'aquesta jovenalla que repeteix el crit clar de "Sant Roc", una i altra vegada, encomanen arreu de la vila el seu entusiasme. A casa, els nostres fills, abans en Joaquim, ara en Francesc, macips actius, ens han fet i fan partíceps de la celebració.

La bandera de Sant Roc continúa enlairada. I és que Sant Roc també és jove.

4. Sant Roc va plantar simbòlicament la seva tenda a Arenys. La protecció manifesta del sant va ser corresposta amb fermança de devoció perenne. Comparets i terrassans es varen responsabilitzar del compromís contret fundant la Confraria. Enduts per tal impuls, els sofrents no podien quedar desatesos, i sorgí la Germandat que acomboiava materialment els malalts.

La història discorre per camins imparables. "Els Rocs" d'avui -aquí sí que tots hi som convocats-, hauríem d'assumir el pacte seriós d'establir al nostre entorn vincles de germanor. El missatge del Sant és entenedor: d'una gran compassió i infinita generositat.

5. Al llarg dels anys, fidel oient de panegírics del Sant remeier, n'he sentit un gavadal. Deixeu, doncs, que clogui la meva intervenció amb un devot i vibrant: Glòria i honor a Sant Roc! El que hem tenyit amb els colors vius d'un profund arenyisme.

*Publicat al programa de "Sant Roc 1994"