La veneració a Sant Roc
Antòni Doy i Auladell*

Durant la rehabilitació del nostre temple parroquial, després de la guerra civil, alguns dels retaules i altars laterals foren costejats i reposats per particulars i gremis de la nostra vila, però no succeí el mateix amb el nostre advocat Sant Roc, ja que fins a l'any 1988 no fou col·locada la seva imatge, que era la que es portava a la processó ja abans del 1936, al lloc on havia tingut el seu altar, en traspassar la imatge que hi havia de Santa Teresina prop de l'altar de Sant Antoni.

Per emmarcar la imatge s'hi feu un dosser amb teixit que havia sobrat de les cortines de l'altar del Santíssim, i s'aprofitaren degudament restaurat i electrificats, uns llums que estaven arraconats en unes dependències del cambril dels Dolors.

No obstant això, era l'únic lloc de la nau central de la parròquia on no hi havia el corresponent retaule. A suggeriment dels nostre arquitecte Miquel Fané, i en ocasió de conjuntar els laterals de la capella dels Dolors, es va considerar que la imatge de l'assotament quedaria més esvelta i visible sense el retaule que l'emmarcava, i que aquest, podria destinar-se on hi havia Sant Roc, ja que tant el seu emplaçament compaginava amb la col·locació dels llums instal·lats, com la imatge amb el seu marc.

Després de fer els canvis corresponents, vàrem poder comprovar que havien resultat encertats, ja que a més de recuperar l'altar de Sant Roc, el conjunt de la capella dels Dolors havia millorat molt.

Em plau donar les gràcies a l'amic Antoni Pardo, que em va demanar de parlar de Sant Roc en aquest programa perquè m'ha permès deixar constància de la recuperació del retaule i l'altar del sant, fet que ha facilitat la seva veneració als nostres feligresos.

*Publicat al programa de "Sant Roc 1996"