Com si fos un pòrtic
fr. Antoni Pera*
caputxí

Quan varen demanar-me, telefònicament, si volia fer "quatre ratlles" d'introducció al programa de les festes de Sant Roc, vaig dir que sí, la cosa semblava senzilla. Al moment de fer-ho, trobar el tema, ja m'ha costat més. De què he de parlar?

Tinc a la mà uns quants programes d'anys anteriors. Hi han escrit plomes ben informades que amb arxius a la mà, coneixement de les tradicions i els costums han parlat de tot, de la festa popular i religiosa: la bandera vermella, els macips, les captadores, el llevant de taula, l'ofici solemne, la processó, les morratxes, el ball de plaça, el vot de vila i la pesta de la qual ens va deslliurar el gloriós sant Roc.

De què parlaré, doncs, si jo no sóc historiador, ni tinc a la mà arxius i documents, i gran part de la meva vida l'he passada fora d'Arenys, i del d'abans del 36 en tinc vaga memòria, i de la festa "restaurada" cap ençà i de les noves tradicions n'he viscut poques coses?

Podria dir alguna cosa de la il·lusió amb què, durant alguna de les meves breus estades a Arenys, em parlava el meu germà Francesc de la recerca que estaven fent per a la "reconstrucció" de la Dansa d'Arenys, de la música, la coreografia, i dels retrats que varen enviar-me de la seva estrena. Jo li deia: "és que a Arenys també tenim una dansa?" Per a mi era una primera notícia. Ara sí que la tenim, ara sí que ja és una tradició i que no falti mai a cap festa de Sant Roc. Però parlar d'això era una cosa massa personal i íntima, i no pròpia d'un programa de festes.

La, diguem-ne deformació professional, m'ha portat a fer com una mena de reflexió-sermó-pregària a sant Roc per tal que, com va fer-ho amb els nostres avis, ens deslliuri de la que podríem anomenar pesta hodierna.

He escrit aquesta mena de BENAURANCES que s'inspiren en el que sabem de la vida de Sant Roc. Un home que essent ric va deixar la casa paterna i va córrer món assistint els malalts i empestats, tant que ell mateix va contraure la malaltia, i poca gent el va ajudar, llevat d'un gos, si és veritat el que conta la tradició.

Aquest idealista que va fer de la teoria de les Benaurances evangèliques un programa de vida, és a qui varen confiar-se els nostres avis fa més de quatre-cents anys, i varen obtenir resposta. El vot de vila n'és record i testimoni. Cada any en fem memòria col·lectiva. Les formes de celebrar-ho han canviat, però és important no perdre la memòria. També han canviat les pestes modernes. Per això cal demanar altres curacions i altres miracles.

BENAURANCES
1a.- Benaurat sant Roc, ens amenaça el perill de ser els primers, fes que cerquem ser els millors.
2a.- Benaurat sant Roc, hi ha qui ens vol fer creure que el més important és guanyar, i això crea un món ple de violència, allibera'ns d'aquesta epidèmia.
3a.- Benaurat sant Roc, molts creuen que el més important és allò que és més urgent, deslliura'ns del mal de la pressa. Que sapiguem contemplar i reposar.
4a.- Gloriós sant Roc, estem infectats de la malaltia que és urgent produir més i més barat, fes que no caiguem en aquesta ètica de la no-ètica.
5a.- Gloriós sant Roc, ajuda'ns a no caure en el mal de creure que és més important produir que distribuir.
6a.- Sant Roc gloriós, fes-nos el miracle de creure que no som més si manem més, ans que som més si servim més.
7a.- Finalment, benaurat sant Roc, fes que, tal com tu vas fer-ho, ens preocupem més de curar les ferides i llagues dels altres que de compadir-nos de les nostres.

Pregaria: Crec que molts arenyencs estarem contents si ens concedeixes aquests dons que t'hem demanat. Prometem seguir essent fidels al vot de vila, i celebrar la teva memòria amb festa, macips, aigua perfumada, alfàbrega i dansa d'Arenys, al so de flabiols, tambors i picarols. Tampoc hi faltarà la missa. Viurem més tranquils si tu, des del cel, somrius en veure'ns contents. Amén.

*Publicat al programa de "Sant Roc 1997"