Sant Roc, un any més
Frederic Quintana i Colomer*

Vet aquí que tornem a la festa de Sant Roc i, amb ella, a la celebració i el compliment del Vot de Vila, ja que aquest patró excels ens deslliurà, temps ha, de la pesta que patia el nostre poble, i que comportava malaltia i mort a dojo. Ara doncs, any rere any, complim amb el goig ritual del Vot de Vila, i, així, cada 16 d'agost ens fa saber que és Sant Roc. I, amb aquest record, ens trobarem embolcallats d'un ambient festiu, que ens transforma la visió de tot el que ens envolta i, així notem l'aire més net, l'atmosfera més transparent, la llum més brillant, la gent més propera i amical... I, tot d'una, oïm el so d'uns cascavells i se'ns apareixen uns macips que els porten lligats al turmell, detall particular de llur uniforme blanc amb corbata i faixa vermella. També apareixen les macipes-recaptadores i, tots plegats, volten pels carrers i places del poble; ells amb l'almorratxa a la mà, ruixant els vianants i els veïns, al crit de "Sant Roc!!!", amb aigua olorosa passada, a més a més, per entre la flairosa alfàbrega desplegada sobre l'almorratxa, mentre aquest públic s'afanya a engruixir amb algun diner les bosses-barratines que, discretament, baden boca.

I ve que l'ambient ha canviat: és la tarda i ens arriben altres efluvis: sentim que s'acosten els gegants i molts acompanyants atents a la seva cercavila; arriben a la plaça de l'Església, rematen la corresponent ballaruga i s'instal·len, fent passadís, davant de l'església, per on entren ara mateix les autoritats, per tal d'assistir a l'Ofici Solemne en honor del nostre Sant. Hi acut molta gent i, també, la colla de macips i macipes, situats, ells, a banda i banda del presbiteri. Hom està atent al sermó, que glossa els benifets del sant. Antigament s'especulava amb les vegades que el predicador l'anomenava: "Sant Roc", "Sant Roc" ...I es comparava amb el resultat d'anys anteriors. S'ha acabat la missa i els macips irrompen a la nau del temple, saltant des de l'altar major i corrent pels costats cap a la sortida, tot cridant, una vegada més: "Sant Roc!, Sant Roc!" i acabant de fer la ruixada del tracte. La plaça es va omplint de gent que, de mica en mica, s'ha d'escampar pels voltants i, també, per la riera... i comença la tradicional dansa d'Arenys: solemne, entranyable, paradigmàtica, senyorial i presidida per les autoritats. Hi intervé fins i tot el batlle, invitat per la parella que obre l'actuació del conjunt, a la qual acompanya en els primers passos. Ah! Hem de dir que l'Esbart Maragall, amb una colla de velles glòries, s'hi llueix. El dia, imperceptiblement, ha anat declinant. L'última llum amable de la tarda es va imposant, cada vegada més feblement. S'ha acabat la dansa, la gent comença a desfilar... però encara queda un últim acte: una ballada de sardanes per als més engrescats i tardans. Hem enllestit la feina. També aquest any hem acomplert el VOT DE VILA.

*Publicat al programa de "Sant Roc 1998"