El Sant Roc que jo recordo
Joan Pera i Serra*

Em demaneu que us parli de la festa de Sant Roc. Però si tots ho sabeu, el que és la festa! Potser millor que us digui el que jo sento en aquesta diada, però també, quina gràcia, si tots més o menys sentim el mateix.
La calor de l'estiu, la música del flabiol i el tamborí, el repicar dels cascavells dels macips i els seus crits de "Sant Roc gloriós" pels carrers de la vila, l'olor de l'alfàbrega a les almorratxes, l'Ofici a l'església, la Dansa d'Arenys...

Oi que és veritat? És clar que sí! Però tot això té una flaire especial que fa sentir que el nostre Arenys, en aquest dia, és diferent, més clar, esplendorós, amical, obert.

També la diada em recorda que de petit contemplava amb una certa curiositat el penó de Sant Roc, alt, de color granatós, plantat davant la façana de casa meva, al carrer de la Torre; deu ser que algun avantpassat de la família seria persona influent dins la Confraria.

Recordo també el penó plantat a la façana de can Nogueras, a la plaça de l'Església.

La processó, l'orquestra amb el soroll del bombo i els platerets. Els macips portant a les espatlles el sant Roc. El senyor rector amb una capa, que em penso que se'n deia pluvial, que no sé si tenia res a veure amb la pluja. I tancant la comitiva els tres serenos, un d'ells el meu oncle "el Marraco" a qui jo estimava i admirava sobretot quan es vestia de gala, ja que em recordava un dels meus soldats de plom, que em regalà la tia Caterina, la venedora de peix a Arenys de Munt.

Recordo totes aquestes petites coses, que m'han anat fent més gran i comprensiu.

I per acabar us diré un secret, però no el comenteu: No sé exactament per què, però el nom de Roc el trobo molt adient per a un home. Fort, dur, curt, clavat per a un mascle. I no sé per què n'hi ha tan pocs. Jo el volia posar al meu tercer fill, però la família s'hi va oposar. Jo l'hi volia posar i la família no. Vaig estripar dues vegades el full d'inscripció al Registre del Jutjat i com que vaig perdre el plet, li vaig posar, enlloc de Roc, Enric, perquè és el que més s'hi assembla.

Això és cert.

Perdoneu per tot.

Que sant Roc ens doni salut i que passeu una bona festa.

*Publicat al programa de "Sant Roc 2000"