Sant Roc és Vot de Vila
Joaquim Cassà i Barrera*

Al tombant de la canícula i quan el dia ja minva, ens arriba als arenyencs la festa, íntima i tan nostra, de Sant Roc; el sant de la llunyana i a la vegada propera ciutat occitana de Montpeller, vinculada durant un segle i mig al Casal de Barcelona. I ens arriba amb la nota de color dels macips i les captadores, el refilar del flabiol i el rítmic i alegre repicar del tamborí, l'agradable olor de l'alfàbrega embolcallant les almorratxes que espargeixen arreu, i de forma generosa, l'aigua perfumada. Cap al tard, a la sortida de l'ofici, amb la dansa d'Arenys feliçment recuperada, gaudim de la seva bella melodia i de la litúrgia senyorial dels seus passos, i, per si tot això no fos prou, amb el rerefons majestuós i entranyable del nostre temple.

Queden lluny aquells anys de malvestat que, a final de segle XVI, tants estralls ocasionaren en aquella, encara, petita comunitat; amb la sofrença dels nostres avantpassats, a cavall de dos segles, neix la promesa del Vot de Vila, en què fins i tot els no creients, miraven el sant amb ulls angoixats, cercant, si més no, un alè d'esperança.

Podem dir que, més que les altres, aquesta és una festa alegre i joiosa que hem celebrat al llarg de tres centúries amb actes religiosos i cívics, canviants, com tot, pel pas inexorable del temps, però maldant sempre per fruir-ne amb serena alegria, persuadits, potser sense adonar-nos-en, que amb la nostra presència i el nostre suports, fem lloança i homenatge a la memòria col·lectiva.

Ens diuen que amb les noves tecnologies ens ha arribat un món més globalitzat, que prou interrogants suposa; si realment és així, ens cal més que mai potenciar el nodriment de les nostres arrels i la refermança en les nostres conviccions, components substancials, entre d'altres, per continuar mantenint la nostra identitat com a pobles.

Que el nostres capteniment ho faci possible, ara i per molts anys.

*Publicat al programa de "Sant Roc 2001"