Visca, un any més, Sant Roc!
Antoni Badosa *

I quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que deia: ''Vine". Aleshores vaig veure un cavall cendrós i el que hi muntava tenia per nom La Mort i el seu reialme el seguia. I els donaven potestat sobre la quarta part de la terra per a matar amb espasa, fam i pesta, i amb les feres de la terra. Apocalipsi 6:8

Segurament sobtarà que iniciï aquest panegíric de la fidelitat dels arenyencs a la protecció de sant Roc, que cada any no ens cansem de repetir entusiàsticament, amb aquesta citació terrible de 1'Apocalipsi. Des de temps reculats i en realitat ignorats -però més o menys a les darreries del segle XVI- la celebració del Vot de Vila, aquest Vot, apareix amb aires de festa en el seu aspecte més conegut, i no ha deixat mai d'acomplir-se. El dringar dels cascavells de les cames dels macips; la vessada de colònia a tort i a dret per carrers i cases -encara que alguna roman tancada per por de sotmetre-la a l'embat de la colònia damunt dels mobles i els quadres-; la desfilada per la Riera i alguns carrers acompanyant el seguici de gegants i capgrossos, flabiolaires i tamboriners; l'anada a l'Ofici en honor de sant Roc; i la remullada de clero i fidels al moment de la sortida, tothom freturós de presenciar la solemne, harmoniosa i potser una mica lenta Dansa d'Arenys, s'ha acomplert, amb mínimes variacions, amb curtes fallades, des de temps -tot és relatiu- immemorial.

El regnat al.lucinant de la pesta s'establia amb obsessiva regularitat de cap a cap del nostre continent, des de diverses i complicades procedències; i la seva permanència significava el terror i la impotència enfront d'una , malaltia contagiosa en extrem, amb pocs recursos per combatre-la a l' època, i que de1mava poblacions, feia recular l'economia i augmentava la precarietat de la vida, ja de per si força miserable, dels habitants dels camps, les viles i les ciutats que la sofrien.

Descriure el dramatisme de la vida de les ciutats i pobles durant els embats de la pesta, seria, per a la sensibilitat actual -a pesar dels horrors que estem vivint contemporàniament-, un tràngol que és mil1or obviar. És sabut de tots els arenyencs que la solemne i encara no precisada en el temps, proclamació del vot de Vila, va ser conseqüència de la feliç superació d'una terrible epidèmia, amb tota probabilitat una pesta bubònica, gràcies a la intercessió de sant Roc, invocat peremptòriament per tots els vilatans -pocs aleshores- en aquell moment històric.

Hi ha una certa literatura descriptiva de l'estat dramàtic de les poblacions mentre durava la maltempsada; el Dietari d'un any de pesta de Miquel Parets, Barcelona 1651, Vic: 1989, exemplifica (gairebé és un clàssic), aquesta desfilada tràgica de la vida quotidiana enmig de les penúries de la malaltia, i té el valor cabdal que en aquest cas es tracta de la publicació d'un manuscrit, un autèntic document de referència, en la seva versió curiosament menys utilitzada, l'original catalana, i encara la més interessant, ja que conté anotacions personals que no s'inclouen en la versió castellana del segle XVIII i que va ser publicada en el segle XIX...

Reporta les decisions dels governants i les mesures que han de prendre per afrontar i minorar les envestides terribles de la malaltia; la descripció de les seves variants, que exigien un tractament diferenciat; la progressiva creació d'una estructura de defensa enfront de l'epidèmia; les mesures a prendre, aplicades rigorosament en cas de sospita de contagi; entre aquestes mesures, la terrible decisió de l'abandonament de malalts, ja amb la família delmada...

Finalment i feliç, la pesta de l'època que parlàvem va poder ser superada, com ho havia estat, sortosament, altres i altres vegades, amb el tribut pagat de morts i de famílies desaparegudes. La vida, doncs, va continuar, però el compromís dels arenyencs amb el seu Vot de Vila s'ha mantingut incòlume, entusiasta, i es continua situant com una de les tradicions més preuades de la nostra col·lectivitat.

Visca, doncs, un any més, Sant Roc! I en el fruïment i el gaudi de la festassa que s'acosta, excuseu-me de la invocació que queda sempre obviada, de la temuda pesta, generadora dramàtica d'una de les diverses malvestats sofertes pel nostre Arenys, però també, exemple de constància en l'agraïment del nostre poble, que perdura anys i anys, i que va motivar el Vot de Vila a sant Roc, que ens disposem a celebrar.

*Publicat al programa de "Sant Roc 2004"