Hola! Ja tinc un any!

Sembla que faci quatre dies i ja fa un any que sóc aquí. Com passa el temps! Si haig de fer una valoració d'aquests primers tres-cents seixanta cinc dies, fins al quatre de març; No em puc queixar de la família. L'he encertat!

Tots em tracten prou bé. Sóc la nineta de tothom. Sembla ser, que pel que he anat sentint, sóc molt maco. Als grans els fa gràcia que sigui tant rosset. En diuen així!

De totes maneres no us penseu que tot han estat flors i violes. Es difícil començar a créixer. Ara ja m'han sortit les dents i ha estat bastant emprenyador. Aquest hivern ja he anat un parell de vegades a Urgències, poca cosa, però que si la panxa, que si un virus, déu ni do...

Ja he anat veient com van les coses per aquí. Ara ja m'en faig càrrec que aquest món es una mica complicat. Els pares han d'anar cada dia a treballar i estic a casa de les àvies. És divertit perquè ara em pugen cap amunt. ara em porten cap avall i vaig coneixent més gent i més coses.

Em sembla que em porto bé amb tothom. Per celebrar que ja fa un any que sóc aquí fora hem fet una festa a casa, per cert el pare, en Ramon i l'Albert ja l'han acabat de pintar. Han vingut l'Aïda i l'Aleix que són més petits que jo i l'Ignasi, en Vicenç i la Clàudia que són més grans.També hi eren els seus pares i més gent gran. M'han fet obrir papers i hi havia globus i cridaven molt. I no paraven de dir-me coses! Volien que aixequés un dit i diguen un i després que bufés una espelma. Realment aquests grans a vegades són bastant pesats. Sembla mentida que ells no recordin quan eren més petits...


La meva primera pàgina a Internet va ser aquesta .

Podeu enviar-me missatges i dibuixos.

Si voleu continuar navegant per Internet podeu fer-ho anant a la Web d'Arenys.