El projecte de reintroducció del xoriguer comú (falco tinnunculus) a Arenys de Mar va començar el més de juny de 1998. En dues ocasions es van alliberar nou exemplars. Tots ells van tenir diferents sorts segons relata l'informe-balanç el·laborat pels dos biòlegs que van fer el seguiment del procés.

El projecte ha tingut una gran acceptació entre els veïns d'Arenys que des d'un bon inici han seguit amb molt d'interès les evolucions dels polls i les seves primeres volades pel cel arenyenc.

Els biòlegs Pere Alzina i Enric Badosa han estat els impulsors del projecte i ara en fan balanç amb la voluntat de millorar-lo per properes campanyes. En aquestes pàgines trobareu tots els detalls i informació científica del projecte.

Pere Alzina i Enric Badosa també treballen en el primer cens i estudi dels nius d'oreneta cuablanca  (Delichon urbica) a Arenys de Mar.

BALANÇ DEL PROJECTE DE REINTRODUCCIÓ
DEL XORIGUER COMÚ (Falco tinnunculus) A ARENYS DE MAR

Autors:
Pere Alzina i Bilbeny
Enric Badosa i Malagelada

Data: 27 d'octubre de 1998

INTRODUCCIÓ:

El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un petit rapinyaire de la família dels falcons que cria arreu d'Europa, a la major part d'Àfrica i al sud d'Àsia. Viu en terrenys oberts (erms, camps, parcs i zones urbanes) on s'alimenta de petits mamífers, petits ocells i grans invertebrats (escarabats, llagostes, espiadimonis, etc). A Catalunya, com en molts altres indrets de la regió mediterrània, ha passat de ser un dels rapinyaires més abundants a un dels més escassos, patint una forta regressió dels seus efectius poblacionals.

Dissortadament, la nostra comarca no ha estat cap excepció a aquesta tendència general: de ser una espècie freqüent fins els anys 70 a les terres litorals ha passat a ser una espècie pràcticament extingida. Les principals causes que han menat aquesta espècie fins a l'estat de migradesa actual s'han de cercar en la caça directa, l'espoliació dels nius, la destrucció de l'hàbitat i l'escassa productivitat motivada per la generalització de l'ús dels pesticides.

METODOLOGIA I PROCÉS SEGUIT:

Atenent a aquesta situació, creiérem oportú d'afavorir l'espècie tot engegant un projecte de reintroducció a Arenys de Mar.

Vegem-ne, doncs, el balanç de l'experiència amb un ordre cronològic:

Els polls de xoriguer foren subministrats pel Centre de Recuperació de la Fauna Salvatge del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya (Sta. Perpètua de Mogoda). El mateix centre ens proporcionà gratuïtament l'aliment (guatlles japoneses) necessari per tot el període que durés l'experiència.

Tots els polls (dues remeses de 3 i 6 individus) van venir marcats amb dos tipus d'anelles:

-anella metàl·lica: portava un codi numèric individual identificatiu.

-anella/es plàstica-ques de color: els de la primera remesa en duien una, mentre que els de la segona remesa en portaven dues, tots ells a la pota on no duien la metàl·lica. Serveixen per a la identificació visual a distància.

Per a tots ells es va utilitzar la tècnica del Hacking que consisteix, bàsicament, en peixar els polls en l'indret on es vol que, en un futur, s'estableixin per nidificar.

Els resultats per a cada remesa els detallem a continuació.

1ª REMESA DE TRES XORIGUERS:

Els tres polls van arribar el 12 de juny amb 26 dies d'edat, marcats amb una sola anella de color (vermella, blava i negra respectivament). Varen ser ubicats en una caixa-niu (fabricada per a l'ocasió) del comunidor (també conegut com el campanar petit) de l'Església Parroquial de Sta. Maria d'Arenys de Mar. La nit del 18 de juny, ja portaven sis dies tancats, se'ls va obrir la porta de la caixa.

- Anella Blava: va ser el primer en marxar i no el varem veure cap més dia.

- Anella Negra i Anella Vermella: van restar més dies volant pels entorns d'Arenys amb una marcada predilecció pel sector de ponent (pati del Col.legi Cassà, Hort de Vil·la Betània i Can Quintana). Anella Negra es veié fins el 29 de juny i Anella Vermella fins el 9 de juliol.

Al llarg de tots aquests dies van ser peixats amb una guatlla diària per cap, fins el dia en què van deixar de venir a cercar menjar a la caixa del comunidor.

 

2ª REMESA DE SIS XORIGUERS:

Els sis polls van arribar el 27 de juny amb 20 dies d'edat, marcats amb una combinació de dues anelles de color: blanc-blanc (B/B), blanc-negre-pota dreta (B/N-D), blanc-negre-pota esquerra (B/N-E), vermell-negre-pota dreta (V/N-D), vermell-negre-pota esquerra (V/N-E) i vermell-blanc (V/B). Dos d'ells (V/B i V/N-E) els vàrem col·locar a la caixa-niu de la primera remesa (que ja vol·laven) i els quatre restants els vàrem ubicar en una nova caixa-niu d'una de les finestres de la nau central de l'Església.

Un d'ells (V/N-E) el vàrem trobar mort l'endemà mateix (28/6/98).

Els altres cinc van restar tancats fins la nit del 4 de juliol que se'ls va obrir la caixa. Tots ells van romandre força dies a l'Església, fent vols curts per la teulada de la nau, el comunidor i el campanar. Aquest fet contrasta amb el que va succeïr amb els de la primera remesa, que un cop se'ls va obrir la caixa van marxar de l'Església i sols tornaven per alimentar-se.

Un capítol a part mereix el blanc-blanc (B/B), que ens va causar bastants maldecaps: fruit del defecte que tenia a la pota va tenir un desenvolupament més lent que els altres companys, cosa que li comportava un rebuig del company de caixa. Aquest el va llançar al buit dues vegades: el primer cop el vàrem recuperar al cap de tres dies a Lurdes d'Arenys de Mar (11/7/98). La segona vegada va anar a parar a l'eixida d'una casa veïna (17/7/98). Per tot plegat, vàrem decidir canviar-lo de caixa, tancar-lo i peixar-lo durant quatre dies, alliberant-lo, finalment, el 20/7/98.

Els cinc xoriguers van ser observats volant per la mateixa zona que els anteriors (a ponent d'Arenys) però també se'ls va veure per la zona de llevant (Rial del Bareu).

L'últim dia que es va pujar al campanar a donar-los menjar va ser el 24 d'agost, gairebé dos mesos després de la seva arribada.

D'aleshores ençà, no se n'ha pogut identificar cap, tot i que ha augmentat la freqüència d'observació de l'espècie als voltants d'Arenys. Concretament s'han vist xoriguers a la Pedrera de la Riera de Caldes, a Can Guri (a llevant d'Arenys) i al Passeig de Mar.

CONCLUSIONS:

1) Per assegurar l'èxit de la comesa (la nidificació del xoriguer a Arenys), convidrà repetir l'experiència l'any vinent amb nous polls.

2) El seguiment posterior resulta molt dificultós atesa la poca visibilitat de les anelles de color i a la gran dispersió que poden realitzar aquestes aus. És per tot això, que proposem per millorar el seguiment de cara a futures experiències la utilització de :

- marques alars: visibles a major distància que les anelles de color.

- ràdio-seguiment: amb la instalació d'emissors al damunt dels individus i amb l'ajut d'un receptor es permet la localització i la identificació a grans distàncies.

3) Per tal d'assolir l'establiment de l'espècie arreu de la comarca, fóra interessant realitzar altres "hackings" de xoriguer a diversos punts d'aquesta.

4) Convindria involucrar associacions de caire divers per fer partícip del projecte un major nombre de gent. En la mateixa línia, suggerim que el projecte (objectius, metodologia i resultats) arribi al màxim nombre d'arenyencs, per la qual cosa els centres educatius i les associacions poden jugar-hi un paper clau.

AGRAÏMENTS:

-Centre de Recuperació de la Fauna Salvatge de Torreferrussa (DARP).
- Consell Pastoral de la Parròquia d'Arenys de Mar.
- Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.
- Policia Local d'Arenys de Mar.
- Família Badia-Rodríguez.
- Carme Buixalleu.
- Família Del Castillo.
- L'Eduard Durany i Brunet.
- En Robert Herce i Dulsat.
- L'Ignasi Massaguer i Ferrer.
- En Jordi Pou i Oliver.
- En Pep Quintana i Riera.

Més informació sobre els xoriguers: