|
| |
| Aquest conte que
oferim tot seguit, va obtenir en la Mostra de CONTES CURTS I IL·LUSTRATS
d'Arenys de Mar en l'edició de l'any 2000 un accèssit en la categoria de 5è i 6è de
primària. La seva autora és
Elisabet Moré i Mir, que fa cinquè en la nostra escola.
Esperem que el disfruteu. |
| 
|
1.
Fa uns dies vaig anar a l’enterrament del Bebè Rata. Es creu que alguna rata
l’ha assasinat. S’ha trobat el cos fora de la ratera. Els seus pares no
s’expliquen com algú ha pogut entrar a la casa; diuen que la porta era tancada, les
persianes baixades i el Bebè Rata dins el llit dormint. ( I segons diuen, quan dorm no hi
ha qui el desperti).Es veu que els pares van anar a comprar formatge, i quan van
tornar, ja no hi era. Inmediatamente després, van sortir tot esverats a fora, van veure
l’indefens cos de la rata a terra. I és exactament per aixó que diuen
que el van assassinar.
Era tan bufó, petit i gris, amb una carona...uns ullets... unes dententes....i una cua
més bonica que cap altre.
Com us deia,fa uns dies vaig anar a l’enterrament del Bebè Rata.
A l’hora de la missa em vaig trobar el Coronel Rata.
-Ratamin! – va cridar.
Jo, em vaig girar.
-He de parlar amb tu- va dir ell.
-Amb mi?
-Si amb tu- va dir- és sobre la mort del Bebè Rata.
Jo, veient que anava de veritat em vaig dirigir cap a ell, vam anar cap a un racó on no
hi havia gaire gent, i va començar:
-Tu ja saps que el Bebè Rata ha mort, oi?- em va preguntar- jo vaig dir que sí amb el
cap.
-I també saps que l’han assasinat, oi? – jo vaig tornar a dir que sí amb el
cap.
-Doncs el que et vull demanar, es que busquis l’assassí.
M’ho esperava tot d’ell, menys aixó.
-Jo?, parles amb mi? doncs si parles amb mi.....
-Si!- em va tallar ell.- No hi ha cap rata més preparada per fer aquesta feina que tu.
-Bla,bla, bla...- continuava ell. Per a mi ja podria parlar tant com vulgues, que a mi no
em convenceria pas. Peró al final, ja em veieu en una fosca habitació, asseguda en una
cadira, amb una llibreta d’apunts a les mans, preperada per interrogar al primer
"Ratasuspitós" . |
2.- El Babi Rata:
El Babi Rata era el ratasuspitós més pròxim, havia estat a casa del Bebè Rata abans
del crim.
Vaig començar a preguntar:
-Així que dius, que tu vas estar a casa del Bebè Rata, oi?.
-Sí- va dir.
-Que vareu fer?- vaig preguntar, tot i que no sabia massa que preguntar.
-Vam jugar amb un ninot nou que el Bebè Rata tenia.
-Sí?
-Sí, feiem que l’assassinaven i que....
-I per què jugaveu a aixó?-vaig preguntar.
El nen es va tornar blanc de cop, segurament era per la pregunta que li havia fet.
-Es que... ell va dir, que hi juguessim.
-Quan vas marxar?
-Els seus pares em van acompanyar a casa meva aprofitant que anaven a comprar.
-Us coneixíeu des de feia molt de temps amb el Bebè Rata?
-De petits.
-On us vau conèixer?
-Al cole- va dir ell molt segur.
-Bé, ja pots marxar, si vols.
En aquell moment va entrar la seva mare, i va marxar.
Em van deixar una estoneta entre Ratasospitós i Ratasospitós per aclarir la llibreta. No
m’havia donat gaire informació, peró tenia alguna cosa clara.
Es va obrir la porta i va entrar una rata; era el segon Ratasospitós. |
| 3.- Rateta Marieta:
La rateta Marieta era la companya d’escola del Bebè Rata.
-Hola!-va dir ella, es veia una rata molt divertida.
-Hola!- vaig contestar.
Va seure en una cadira, i jo vaig començar a preguntar:
-Tenies alguna relació important amb el Bebè Rata?
-Molta amistat- va dir ella.
-Ereu molt amics, oi?
-Si-va dir- era elmeu millor amic.
-Quedàveu?
-A vegades!
-Quan va ser l’últim dia que vau estar junts? -vaig preguntar.
-Abans d’ahir, crec...
-Fes memòria -vaig dir.
-Sí, en sortir de l’escola- va dir amb exactitut.
-On vau anar?
-Al parc
-Que vau fer?- vaig dir jo.
-Vam jugar amb un ninot nou que el Bebè Rata tenia.
-Com hi jugàveu?
-Fèiem que l’assassinaven.
-A qui assassinaven?
-Al ninot.
-Be, ja pots marxar-vaig dir
Ella va marxar. Era tot molt estrany, tot allò del ninot... del assassinat...
Bé, segur que era casualitat.
Estava a punt per al tercer Ratasospitós: |
4.- Grani Rata:
En Grani Rata era un dels cosins del Bebè Rata:
-Quan va ser l’últim dia que vas veure el Bebè Rata?- Vaig anar directament cap
a les preguntes, tenia pressa.
Avui al matí-va dir
-Segur?
-Si-va aclarir.
Aquesta rata m’enganyava, el Bebè Rata va morir fa uns dies, era impossible que
l’agues vist avui, pero vaig continuar:
-On l’has vist?
-A casa seva.
-Estas segur?-vaig dir jo esperant que digues que no.
-No, no, el vaig veure fa uns dies.
-Si.
-Si -va dir-fins hi tot m’hi vaig quedar a dormir.
Aixó era mes probable. Vaig continuar preguntant:
-Amb que vau jugar?
-Amb un ninot nou que Bebè Rata tenia.
I, un soroll molt fort va tallar la pregunta, així que vaig aprofitar per
canviar-la.
-Com era el ninot?
-Gros
-Com, de gros?
-Més que jo.-va dir ell
-Peró, com era?- vaig tornar a preguntar.
-Tenia cara de dolent...
-Era divertit jugar-hi?
-Si, molt, sobretot quan feiem que l’assassinaven.
-Feieu que, l’assassinaven?
-Si-va dir
-Per què?
-Ho va dir el Bebè Rata-va contestar, peró no massa segur.
-Qui li va regalar?
-Ningú, el va trobar ell sol.
-On el va trobar?
-No m’ho va voler dir, per que deia que sino el copiaria.
-Bé, si vols ja pots marxar-vaig dir.
Ell va marxar.
Em vaig preparar per a la visita més important.:
El quart i el cinquè ratasospitossos. |
| 5.- Papi Rata i Mami Rata:
Papi Rata i Mami Rata eren els seus propis pares, per aixó els i havia de fer unes
quantes preguntes:
-Es veritat que Grani Rata es va quedar a dormir?
-Si -van dir els dos a la vegada.
-Estan segurs que quan van marxar va tancar bé la porta?
-Si -van dir també els dos a la vegada.
-El Bebè Rata era un bon estudiant, tenin en compte l’edat?
-Si -va respondre la Mami Rata
-Últimament jugava amb un ninot nou, oi?
-Si- va respondre el Papi Rata
-Li van regalar?
-No -va dir el Papi Rata- el vam trobar quan passajavem.
-Què saben on el va trobar?
-Si, en el carrer Ratatrons-va dir la Mami Rata
-Saben si el Bebè Rata tenia algun enemic en
concret?
-Si, el seu ninot -va dir el Papi Rata
-Com vol dir?
-Doncs, sempre el tirava a terra, li donava patades, cops de punys etc..-va dir el Papi
Rata-ja se que aixó del ninot es una tonteria però potser li servirà d'alguna cosa.
-Potser si-vaig dir tot i que creia que no.
-Es veritat que vau acompanyar al Babi Rata a casa seva aprofitan que anaveu a comprar,
deixant el Bebè Rata sol a casa?
-Si-van dir els dos a la vegada.
-Havieu deixat mai el Bebè Rata sol a casa?
-Si-van contestar els dos a la vegada.
-Bé, molt de gust de haver-los conegut.
-Igualment-van dir. |
6.- Per fi vaig poder sortir d’aquella
fosca habitació. Em vaig dirigir cap a casa el Coronel Rata, on m’esparava una gran
sorpresa tot i que jo no ho savia.
Vaig picar a la porta, ell em va obrir.
-Hola!-va dir- seu, seu, vols beure alguna cosa?
-No, només he vingut per....el cas es que, es tot molt estrany, no acabo d’averiguar
qui es l’assassi.
-Ai, Ratamin, Ratamin! em pensava que ho averiguaries.
-El que?
-Quin dia es avui?
Vaig agafar la meva agenda, i vaig mirar el dia que erem.
-28-12-00-vaig contestar
-I que passa en aquest dia?
-Jo que ser!
-Ratamin avui es el dia dels inocents.
En aquell moment l’hauria escanyat.
-Per tan, tot aixó es una inocentada ?-vaig preguntar.
-Si, et voliem posar a prova.
En aquell moment va començar a entrar gent, i un d’ells era el Bebè Rata Rata.
Portaven tot un cisell tot ple de fruites. Els nens tenien serpentines i s’he les
tiraven entre ells.
I ja us podeu inmaginar com acaba l’historia:
Doncs em van donar una medalla com a bon detectiu(tot i que el Coronel Rata deia que no
m’he la mareixia.
I vet aquí l’assassí,
que aquest conte acaba aquí. |
|