Es veu que els pares van anar a comprar formatge, i quan van tornar, ja no hi era. Immediatament desprès, quan van sortir tot esverats a fora, van veure l’indefens cos de la rata a terra. I és exactament per això que diuen que el van assassinar.
Era tan bufó, petit i gris, amb una carona... uns ullets... unes dentetes.... I una cua més bonica que cap altra...

Com us deia, fa uns dies vaig anar a l’enterrament del Bebè Rata.
A l’hora de la missa em vaig trobar el Coronel Rata.
-Ratamin! – va cridar.
Jo em vaig girar.
-He de parlar amb tu- va dir ell.
-Amb mi?
-Si amb tu- va dir - És sobre la mort del Bebè Rata.
Jo, veient que anava de veritat em vaig dirigir cap a ell, vam anar cap a un racó on no hi havia gaire gent, i va començar:
-Tu ja saps que el Bebè Rata ha mort, oi?- em va preguntar - jo vaig dir que sí, amb el cap.
-I també saps que l’han assassinat, oi? – jo vaig tornar a dir que si amb el cap.
-Doncs el que et vull demanar, es que busquis l’assassí.
M’ho esperava tot d’ell, menys això.
-Jo?, parles amb mi? doncs si parles amb mi.....
-Si!- em va tallar ell - No hi ha cap rata mes preparada per fer aquesta feina com tu.
-Bla, bla, bla... -continuava ell. Per a mi ja podria parlar tant com vulgues, que a mi no em convenceria pas. Però al final, ja em veieu en una fosca habitació, asseguda en una cadira, amb una llibreta d’apunts a les mans, preparada per interrogar al primer "Ratasuspitós" .

El Babi Rata:

El Babi Rata era el ratasuspitós mes pròxim, havia estat a casa del Bebè Rata abans del crim.
Vaig començar a preguntar:
-Així que dius, que tu vas estar a casa del Bebè Rata, oi?.
-Si- va dir.
-Que vàreu fer?- vaig preguntar, tot i que no sabia massa que preguntar.
- Vam jugar amb un ninot nou que el Bebè Rata tenia.
-Si?
-Si, fèiem que l’assassinaven i que....
-I  per què, jugàveu a això?- vaig preguntar.
El nen es va tornar blanc de cop, segurament era per la pregunta que li havia fet.
-- És que...... ell va dir que hi juguéssim.
-Quan vas marxar?
-Els seus pares em van acompanyar a casa meva aprofitant que anaven a comprar.
-Us coneixíeu des de fa molt temps amb el Bebè Rata?
-De petits.
-On us vau conèixer?
-Al cole- va dir ell molt segur.
-Be, ja pots marxar si vols.
En aquell moment va entrar la seva mare, i va marxar.
Em van deixar una estoneta entre Ratasospitos i Ratasospitos per aclarir la llibreta. No m’havia donat gaire informació, però tenia alguna cosa clara.
Es va obrir la porta i va entrar una rata; era el segon Ratasospitos.

Rateta Marieta:

La rateta Marieta era la companya d’escola del Bebè Rata.
-Hola!- va dir ella, es veia una rata molt divertida.
-Hola!- vaig contestar.
Va seure en una cadira, i jo vaig començar a preguntar:
-Tenies alguna relació important amb el Bebè Rata?
-Molta amistat- va dir ella.
-Éreu molt amics, oi?
-Sí- va dir -era el meu millor amic.
-Quedàveu?
-A vegades!
-Quan va ser l’últim dia que vau estar junts?- vaig preguntar
-Abans d’ahir, crec...
-Fes memòria- vaig dir
-Si, en sortir de l’escola- va dir amb exactitud.
-On vau anar?
-Al parc
-Que vau fer?- vaig dir jo.
- Vam jugar amb un ninot nou que el Bebè Rata tenia.
-Com hi jugàveu?
-Fèiem que l’assassinaven.
-A qui assassinaven?
-Al ninot.
-Be, ja pots marxar- vaig dir
Ella va marxar. Era tot molt estrany, tot allò del ninot... de l'assassinat...
Bé, segur que era casualitat.
Estava a punt pel tercer Ratasospitos:

Grani Rata:

En Grani Rata era un dels cosins del Bebè Rata:
-Quan va ser l’últim dia que vas veure el Bebè Rata?- Vaig anar directament capa a les preguntes, tenia pressa.
-Avui al matí - va dir
-Segur?
-Sí- va aclarir.
Aquesta rata m’enganyava, el Bebè Rata va morir fa uns dies, era impossible que l’hagués vist avui, pero vaig continuar:
-On l’has vist?
-A casa seva.
-Estàs segur?- vaig dir jo, esperant que digues que no.
-No, no, el vaig veure fa uns dies.
-Si.
-Sí- va dir -fins hi tot m’hi vaig quedar a dormir.
Això era més probable. Vaig continuar preguntant:
-Amb que vau jugar?
-Amb un ninot nou que el Bebè Rata tenia.
- I, un soroll molt fort va tallar la pregunta, així que vaig aprofitar per canviar-la.
-Com era el ninot?
-Gros
-Com de gros?
-Més que jo- va dir ell
-Però com era?- vaig tornar a preguntar.
-Tenia cara de dolent
-Era divertit jugar-hi?
-Si, molt, sobretot quan fèiem que l’assassinaven.
-Fèieu que l’assassinaven?
-Sí- va dir
-Per què?
-Ho va dir el Bebè Rata- va contestar, però no massa segur.
-Qui li va regalar?
-Ningú, el va trobar ell sol.
-On el va trobar?
-No m’ho va voler dir, perquè deia que sinó el copiaria.
-Bé, si vols ja pots marxar- vaig dir.
Ell va marxar.
Em vaig preparar per la visita mes importa:
El quart i el cinquè ratasospitossos.

Papi Rata i Mami Rata:

Papi Rata i Mami Rata eren els seus propis pares, per això els havia de fer unes quantes preguntes:
-Es veritat que Grani Rata es va quedar a dormir?
-Sí- van dir els dos a la vegada.
-Estan segurs que quan van marxar va tancar bé la porta?
-Sí- van dir també els dos a la vegada.
-El Bebè Rata era un bon estudiant, tenint en compte l’edat?
-Sí- va respondre la Mami Rata
-Últimament jugava amb un ninot nou, oi?
-Si- va respondre el Papi Rata
-Li van regalar?
-No- va dir el Papi Rata-el vam trobar quan passejàvem.
-Que saben on el va trobar?
-Si, en el carrer Ratatrons- va dir la Mami Rata
-Saben si el Bebè Rata tenia algun enemic en concret?
-Si, el seu ninot- va dir el Papi Rata
-Com vol dir?
-Doncs, sempre el tirava a terra, li donava patades, cops de punys etc..- va dir el Papi Rata-ja se que això del ninot és una tonteria però potser li servirà d'alguna cosa.
-Potser Sí- vaig dir tot i que creia que no.
- És veritat que vau acompanyar al Babi Rata a casa seva aprofitant que anàveu a comprar, deixant el Bebè Rata sol a casa?
-Sí- van dir els dos a la vegada.
-Havíeu deixat mai el Bebè Rata sol a casa?
-Sí- van contestar els dos a la vegada.
-Bé, molt de gust d'haver-los conegut.
-Igualment- van dir.

Final del conte

Per fi vaig poder sortir d’aquella fosca habitació. Em vaig dirigir cap a casa el Coronel Rata, on m’esperava una gran sorpresa tot i que jo no ho sabia.
Vaig picar a la porta, ell em va obrir.
-Hola!- va dir- seu, seu, vols beure alguna cosa?
-No, només he vingut per....el cas es que, es tot molt estrany, no acabo d’averiguar qui és l'assassí.
-Ai, Ratamin, Ratamin! em pensava que ho averiguaries.
-El que?
-Quin dia és avui?
Vaig agafar la meva agenda, i vaig mirar el dia que érem.
-28-12-00- vaig contestar
-I que passa en aquest dia?
-Jo que sé!
-Ratamin avui és el dia dels innocents.
En aquell moment l’hauria escanyat.
-Per tant, tot això és una innocentada?- vaig preguntar.
-Si, et volíem posar a prova.
En aquell moment va començar a entrar gent, i un d’ells era el Bebè Rata Rata. Portaven tot un cisell tot ple de fruites. Els nens tenien serpentines i les tiraven entre ells.
I ja us podeu imaginar com acaba l’historia:
Doncs em van donar una medalla com a bon detectiu (tot i que el Coronel Rata deia que no me la mereixia).
I vet aquí l’assassí, que aquest conte acaba aquí.