A SISÈ JUGUEN A ESCACS |
 |
Es un gran joc i té una llarga i noble història, sembla que ve des de l'Índia, farà uns 1500 anys, ha sigut joc que ha agradat a emperadors i reis, Papes i bisbes, cavallers i dames, banquers, bandits i a la gent corrent com nosaltres |
| Al Cassà
fa dos anys que com a activitat complementària fem ESCACS. Va ser a cinquè el curs
passat que es va començar i enguany continua a sisè, o sigui que amb els mateixos
alumnes. Com que és una activitat complementària, els alumnes poden escollir en el primer i tercer trimestre, m'explico millor. En el primer trimestre es divideix l'hora en dues activitats, Club dels Matemàtics i Escacs, i els alumnes poden escollir que volen fer. En el segon trimestre es canvia de forma automàtica i en el tercer poden tornar a triar. D'entre els que han triat escacs en el primer trimestre ens deien que els agrada per: M'agrada fer escacs per millorar la forma de jugar, aprendre tàctiques noves. M'agradaria jugar cada dia perquè va bé per la inteligència. Perquè s'ha de pensar i m'agraden els jocs d'estratègia. Es un joc que has de pensar, no pots moure un peça sense pensar, a qui li agrada el diverteix i ajuda a saber pensar, a saber si hem de fer un pas endavant o no. |
 |
|
 |
||
| El diari Avui dia 4 de novembre
1999 Entrevista feta a Miquel Illescas: Gran Mestre Internacional d'escacs i campió d'Espanya. Entre altres coses diu dels escacs: "Els escacs són joc de vida. En molts aspectes és igual que la vida: has de prendre moltes decisions, les decisions tenen conseqüències, el destí, com en la vida, sol estar bastant a les teves mans". Más endavant li pregunten sobre si s'hauira d'ensenyar a les escoles i diu: Els escacs tenen molts elements positius que podrien aportar molt al sistema eduactiu, que està necessitat de noves idees. Estem acostumats als esports d'equip, perquè estimulen l'esperit d'equip. En canvi els escacs són merament un esport individual en què els nens i nenes aprenen a prendre decisions en un temps limitat, a assumir el fracàs o l'èxit com una coas pròpia, on no pots donar la culpa a ningú més." Opina que el Senat espanyol ja ha recomenat que es comencés a instal·lar dins el sistema educatiu, s'hauria de fer de manera gradual, com a extraescolar o complementària, com a optativa i finalment una horeta a setmana els nens i les nenes poguessin aprendre aquest joc, els seria molt bo. |
||
 |
Seguim deixant parlar
als nois i noies que fan escacs i diuen que per ells els escacs són: Un joc per la intelegència, pequè encara que el rival faci una tirada que sembli que pugui perdre, pot remuntar. Es un joc que et repta i que val la pena i que es difícil. Un joc d'estrategia i pensar. Els escacs ho són tot per mi. Per divertir-me i aprendre. |
|
| I abans
d'acabar encara s'atraveixen a recomenar el joc dels escacs: Als meus pares i germans. La meva germana no hi sap jugar, el meu germà sap fer els moviments, però es molt fàcil guanyar-lo i el meu pare poques vegades és a casa i com que en sap, m'agradaria jugar.hi. La meva mare hi sap jugar i no hi juguem gaires vegades. Ho recomano a la gent que pensa i que li agrada que el reptin i tingui estratègia. Ho faria a qui vulguin pensar millor. Perquè sapigues fer servir el coco. A qui li agrada pensar |
 |
|
 |
||
| Acabem amb un
pensament d'un gran campió dels escacs que deia d'aquest joc: EL TERRIBLE DELS ESCACS ES QUE S'HA DE DONAR LA CULPA A UN MATEIX. Larsen. 1935
|
 |
|
