Tots som sensibles als jocs que el temps juga amb la
memòria, el present sent capaç de fer-nos reviure el passat tan nítidament com la
primera vegada. Cançons, velles fotografies, una mirada, una persona que acabem de
conèixer... poden fer desaparèixer la línea que separa el present i el passat. Per a
mi, les olors sempre han tingut un gran poder de reminiscència. De cop, una essència
determinada, fa d'un moment una conjugació màgica de present, passat i futur, un instant
en el qual tot ocupa un mateix lloc, simultani, on una concepció lineal del temps deixa
de tenir sentit.
Justament l'altre dia quan
passejava per un parc que uneix un conegut carrer comercial de Colònia amb la
universitat, vaig tenir un d'aquest instant de vivid record. Encara que era a primera hora
de la tarda, el cel estava enfosquit, cobert de núvols grisos. El terra estava ple de
fang i tot feia olor a herba mullada, doncs havia plogut al matí. Mirava distreta com el
fang embrutava les meves botes i simplement caminava per aquell parc solitari com si fos
l'única persona de la terra i com si el cel, els arbres estiguessin allà només per a
mi, i jo per a ells. I de cop, em vaig trobar un altre cop al pati del Cassà, al
"poli", passejant, en un dia gris, pel terra ple de fang al costat de la pista,
xerrant amb l'Ester de mil coses i de res, l'olor d'herba mullada a l'aire fred que ens
enrogia les galtes. Ho vaig poder sentir tot tan clar... aquell parc de Colònia l'any
1999 s'havia convertit en el pati de la meva escola l'any, potser, el 1988...? "Mira,
allà juguen a futbol en Pipe, el Cristo i el Marc, podem sentir com criden i riuen,
probablement tornaran a classe ben vermells i suats, sense ganes de fer res... asseguts a
terra, la Marta, la Sílvia, l'Enric i en Lluís, seran "nòvius", Ester? La
Cristina s'enfada perquè ningú segueix les regles jugant a "pichi", han tornat
a penjar la pilota...!!!" Deixo que la meva ment voli lliure, d'imatge en
imatge, associant una idea darrera l'altre i descobrint records que semblaven adormits per
sempre...
Si només l'olor a herba
mullada, em pot portar tants records del Cassà, suposo que aquest haurà tingut una gran
influència en mi i en tots els que vam compartir vuit sorprenents, confosos, reveladors,
penosos, joiosos, inoblidables anys d'estudis. Han passat molts anys des d'aquells dies,
els meus companys i jo hem seguit camins més o menys diferents, a alguns encara els veig
regularment pels carrers d'Arenys, altres han marxat i fan la seva vida lluny d'aquí i
molts encara vivim una mica confosos, buscant un camí ferm cap al futur, orientant la
nostra vida sense saber exactament que serà millor per a nosaltres. El que no és incert
i sentim que serà una constant al llarg dels anys és l'herència que ens ha donat el
Cassà a tots nosaltres i que és un punt de referència ferm en un present canviant. El
Cassà forma part de mi, m'ha format i em guia sense que em doni compte, tant a Arenys com
a Colònia o on sigui que em porti la vida.
Marta Basurte
|