| Aquest treball que oferim té una història que explicada breument seria: Enric Sierra, periodista del diari Avui i exalumne de l'escola, coneixent la nostra anada a l'Ajuntament de Barcelona, li va interessar de venir i fer un article pel diari, després per qüestions diverses no es va poder publicar i ha sortit només en mitjans locals, com a L'Agenda. Li varem demanar el text per publicar-ho en la nostra pàgina i ell gentilment, ens ha facilitat el text que havia de sortir publicat en el diari Avui i que ara podeu llegir. Les fotografies que il·lustren el text són de Quim Mateu que les va fer el dia de la visita. |
|
DELS ALMOGÀVERS A L’ALMODÓVAR Enric Sierra |
|
| Als polítics sovint
se’ls critica pel fet de no complir les seves promeses o de no barrejar-se prou i de
forma espontània amb el poble. El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Ernest
Maragall, germà gran de Pasqual Maragall i número tres en l’organigrama intern del
consistori barceloní, va demostrar davant d’un grup de 22 alumnes d’entre 11 i
12 anys d’edat del Col·legi Cassà d’Arenys de Mar que aquestes crítiques no
van amb ell. Tot va començar en un xat a Internet fet amb els escolars el passat 8 de febrer, quan Maragall es va comprometre amb els alumnes de l’escola arenyenca a ensenyar-los Barcelona si es decidien a fer una visita a la capital. Dit i fet. Els nens i les nenes de l’escola van agafar-li la paraula i el passat 22 de març van agafar el tren i, malgrat la vaga de RENFE, s’hi van presentar a la porta de l’Ajuntament, a la plaça Sant Jaume, per demanar al regidor Maragall el compliment de la paraula donada. |
 |
 |
|
| Així, el
regidor Maragall, un home bastant introvertit, es va convertir en guia turístic durant
migdia. De la mà d’una veritable hostessa turística va acompanyar el grup
d’alumnes per les sales nobles de l’Ajuntament i, posteriorment, va pujar a
l’autocar que els va portar a la Vila Olímpica, primer, i a l’Anella Olímpica
de Montjuïc, després. Maragall escoltava atentament les explicacions de la guia professional i anava introduint informacions complementàries. Al Saló de Cent, el regidor va explicar que la sala més noble de l’Ajuntament era, fa només 200 anys, un simple magatzem i es va reutilitzar per primera vegada gràcies a la iniciativa d’uns mestres que ensenyaven el llenguatge dels sord-muts. Al Saló de Cròniques on hi ha un conjunt de pintures de Josep Maria Sert sobre episodis bèl·lics dels almogàvers, Maragall va descobrir que es trobava davant d’una nova generació. Quan va preguntar els escolars si havien sentit a parlar dels almogàvers, els alumnes van dir: "No, però d’Almodóvar sí". Al Port Olímpic s’hi va tornar a trobar quan un nen li va preguntar on estava e Vaixell de la Mort, una embarcació imaginària que el programa de TV3 Malalts de Tele diu que està en aquest port de Barcelona. |
Maragall va tenir temps de cridar
l’atenció dels nens quan a les escales de la plaça del Rei donava trossos de pa de
l’esmorzar als coloms. "No ho feu perquè després es reprodueixen tant que els
hem de donar verí i sacrificar-los, per reduir la població", va afirmar. El regidor
va explicar la història d’una dona de Sarrià que cada matí dóna menjar als coloms
i que ha provocat la reiterada queixa dels seus veïns perquè cada dia hi ha milers de
coloms al barri que ho embruten tot. Un dels nens li va demanar al regidor que no donin
verí als coloms blancs "perquè aquests porten pau". El regidor amb un mig
somriure li va respondre que ho tindria en compte. A l’autocar que l’Ajuntament també va posar a disposició dels alumnes, Ernest Maragall va aprofitar per evocar els seus records d’Arenys que es remunten a quan el seu avi, el poeta, estiuejava a Caldetes, o la Sinera del poeta Espriu, "encara tinc al cap el dia del seu enterrament", va dir. "Quan a l’estiu tota la família anàvem en cotxe cap a Platja d’Aro passàvem per Arenys i de tornada, com que allà s’acaben les voltes ens aturàvem i compràvem ametlles", va explicar. Perdoni la molèstia, però ara ja no ho podrà fer. |
 |
Si ens voleu veure millor feu clic al nostre damunt...
|
