ARENYS A L'ACONCAGUA
Expedició ACKON-CAUAK 97
Centre Excursionista d'Arenys de Mar

Notícies de l'Expedició i Calendari

L'Aconcagua | Qui som? | Què volem fer?

Col·laboradors


Qui som?

L'expedició Ackon-cauak és el primer repte d'alta muntanya que es proposa un grup de muntanyencs del Centre Excursionista d'Arenys de Mar (CEAM). Tots els integrants del grup som veins dels municipis d'Arenys de Mar i d'Arenys de Munt. Es tracta d'una expedicio senzilla i molt lleugera. Només alguns membres de l'equip tenen una mínima experiència d'alpinisme a grans alçades

    Anna Codina i Sagré. Nascuda el 8 de febrer de 1967 a Arenys de Munt. Centre Excursionista Arenys de Mar (CEAM). Equip mèdic de l'expedició.

    Joaquim Nadal Joseph. Nascut el 21 d'agost de 1968 a Arenys de Munt. Centre Excursionista Arenys de Mar (CEAM) i Centre científico-excursionista Mataró. Encarregat d'alimentació de l'expedició.

    Alfons Majó i Vivó. Nascut el 12 de març de 1964 a Arenys de Mar. Centre Excursionista Arenys de Mar (CEAM). Cap de l'expedició i encarregat de material.

    Marc Majó i Vivó. Nascut el 21 d'abril de 1971a Arenys de Mar. Centre Excursionista Arenys de Mar (CEAM). Equip mèdic de l'expedició.

    Eduard Parício i Sorolla. Nascut el 20 de gener de 1971a Arenys de Mar. Centre Excursionista Arenys de Mar (CEAM). Encarregat d'alimentació de l'expedició.
    Josep M. Pruna i Canyadas. Nascut el 19 d'octubre de 1972 a Arenys de Mar. Centre Excursionista Arenys de Mar (CEAM). Equip de material.


Què volem fer?

Ascendirem al cim de l'Aconcagua per l'anomenat Glaciar de los Polacos que es troba a la cara oculta de la muntanya. Aquest sector es diu així perquè l'any 1934 l'expedició que hi va ascendir, de nacionalitat polonesa, va obrir la segona ruta coneguda fins llavors al cim de la muntanya.

Tot i que el recorregut original surt des de Plaza Argentina, avui en dia la ruta es fa començant des de Plaza de Mulas, el mateix camp base d'on parteix l'itinerari normal al Cerro Aconcagua. A més existeixen unes variants a la ruta de Polacos de les quals hem triat la via directa del Glaciar de los Polacos. Aquesta via la van obrir l'any 1961 els argentins Orlando Bravo, Tato Bellomio i Dado Liebichdel del Club Andino Tucuman.

La nostra expedició comença amb la marxa d'aproximació fins a Plaza de Mulas superior (4270 m.) on instal.larem el camp base (CB) i farem el període d'aclimatació fent cims secundaris com són el Cerro Catedral (5335 m.) i el Cerro Cuerno (5462 m.) entre d'altres.

L'ascensió a l'Aconcagua pel Glaciar de los Polacos s'iniciarà des de Plaza de Mulas, seguint l'itinerari de la via normal fins a Nido de Cóndores (5450 m.). Des d'aquest punt haurem de flanquejar tota la muntanya, sota els contraforts de la paret Nord, sense guanyar ni perdre alçada, fins a arribar al peu de la glacera des d'on iniciarem l'ascensió al Glaciar de los Polacos amb un desnivell de 1500 metres. La via directa comença com l'original peró segueix un camí més dret a partir del centre de la glacera amb una inclinació mitjana de 45º, amb trams de 60º a la part superior (Cuello de Botella) fins a arribar al cim. Podeu consultar el mapa de les rutes del Glaciar de los Polacos.


DADES GENERALS - ACONCAGUA

-Situació de massís-

La muntanya de l'Aconcagua es troba íntegrament a la província de Mendoza, a l'Argentina, prop de la frontera amb Xile. Tot el terrritori que envolta la gran muntanya forma part del Parque Provincial del Aconcagua, integrat alhora al sector anomenat Andes Aridos.

Es tracta d'un ampli massís amb un pilar de sediments marins coberts per una capa volcànica endesítica, que forma part del cim i que constitueix les dues elevacions màximes: el cim Nord (6959) i el cim Sud (6939).

Cerro Piramidal en primer terme i als fons els cims sud i nord de l'Aconcagua

- Cerro Piramidal en primer terme i als fons els cims sud i nord de l'Aconcagua -

-El clima-

L'Aconcagua es troba en una zona bastant àrida, semidesèrtica. Malgrat tot, la seva proximitat a l'Oceà Pacífic, a més de l'alçada del cim, fan que la muntanya tingui un clima peculiar. Hi ha canvis molt ràpids de temps i vents molt forts a les parts més elevades.

El vent que ve de Xile porta precipitacions. Un bon pronòstic meteorològic és el que arriba des de l'Illa de Pasqua. El temps que hi fa és el que probablement farà vint-i-quatre hores després a l'Aconcagua, sobretot pel que fa a fenòmens atmosfèrics (pluja...). A l'estiu es normal que hi hagi grans contrastos de temperatura.

Al campament base, Plaza de Mulas, és habitual anar amb màniga curta durant un dia assolellat i a la nit la temperatura pot baixar fins als -10ºC. Igualment passa a la muntanya, durant un dia de bonança és possible que només es necessiti un equipament lleuger. En canvi quan es fa fosc es pot arribar fàcilment als -20ºC o -30ºC.

El fenomen atmosfèric més temut és el vent que pot arribar, a gran alçada, a bufar a més de 100 quilòmetres/hora. Si al vent li afegim una tempesta de neu tindrem com a resultat l'anomenat Viento Blanco, un dels fenòmens més temuts d'aquesta muntanya. El Viento Blanco es produeix quan la neu que és molt fina, corre a molta velocitat. Això obliga a aixoplugar-se'n, ja que a més de perdre tota la visibilitat, la sensació de fred és molt intensa.

Viento Blanco

Quant als vents cal dir que la morfologia de la muntanya hi té tirada. Per fer-nos una idea, l'Aconcagua és una gran bloc petri que sobresurt uns 2000 metres per sobre dels altres cims veïns. Aquest aïllament afavoreix els vents que circulen per sobre dels 5500 metres que no troben cap obstacle que els esmorteeixi abans de picar contra les parts superiors de la muntanya (fins a 6956 hi ha 1456 metres descoberts). També hi són freqüents els canvis baromètrics.


Han col.laborat amb l'expedició:

PUNTO NUEVO
Gràcia & Gràcia Joiers
ARETEX - Arenys Tèxtil
i

[e-mail]

Podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic.