Les entitats sotasignants, vinculades amb el món de la cooperació per al desenvolupament i la solidaritat volen manifestar, a propòsit dels enfrontaments bèl·lics i del conflicte a la zona africana dels Grans Llacs, el següent:
I. La responsabilitat, per innacció, dels governs i organismes internacionals en el deteriorament de la situació a partir de 1994.
1. les denúncies de nombroses ONGs i d'alguns organismes internacionals respecte de la ineficàcia i excés de permissivitat de la comunitat internacional. Aquestes conductes foren constatades i denunciades abans del conflicte de 1994, durant la seva fase virulenta i de genocidi i, de forma especialment greu, després de la fase bèl·lica intensa de 1994. Concretament, des de maig de 1995 les ONGs havien demanat ja que els cascos blaus presents a la zona tinguessin la possibilitat de protegir els Drets Humans i que s'endeguessin inmediatament mesures polítiques per solucionar globalment el conflicte.
2. que l'acció humanitària, tot i ser imprescindible, només podia considerar-se en absència de solucions polítiques, un pal·liatiu.
3. que les solucions merament militars mai no podrien resoldre els problemes polítics, econòmics i socials que eren a la base dels conflictes.
4. l'advertiment reiterat durant el darrer any de l'empitjorament de la situació dels refugiats, que havien esdevingut moneda de canvi dels diversos actors polítics estatals i no estatals, així com del risc d’extensió territorial.
5. que l'acció humanitària i de desenvolupament de les organitzacions no governamentals presents a la zona era creixentment difícil i poc eficaç, fins al punt que moltes d'elles optaren per deixar la zona o minvar la seva presència.
6. que les arrels dels conflictes eren diverses, no reduïbles a l'etiqueta d'enfrontament ètnic, i que darrera de les accions i omissions de les divereses parts, dels organismes internacionals i de les grans potències existien interessos i responsabilitats polítics, econòmics i geopolítics concrets que calia desvetllar.
7. el retard injustificable en prendre decisions per part de les Nacions Unides i, particularment, de la Unió Europea. Resulta especialment greu que no s'hagin reunit els ministres d’Exteriors i que els responsables de cooperació de la Unió no hagin pogut reunir-se i consensuar la seva posició abans de la celebració de les eleccions nordamericanes.
8. obsessió per primar les mesures militars i la intervenció humanitària i les reticències per instrumentar solucions diplomàtiques i polítiques d’àmbit regional i internacional, quan és sabut que l'ajut humanitari i d'emergència no pot substituir l'acció política ni solucionar cap problema de fons.
9. l'inici d'accions diplomàtiques encaminades a garantir l'existència d'un corredor humanitari i d’àrees de seguretat que permetin l'actuació d'emergència i l'aplicació del dret humanitari. L'ajut humanitari haurà de fer-se de forma coordinada i respectuosa amb les institucions especialitzades d'àmbit local i regional.
10. assegurar aquest corredor amb la presència de forces de manteniment de la pau, sota mandat de les Nacions Unides i amb el consentiment de l'Organització per la Unitat Africana. No ha de contemplar-se cap altres tipus d'intervenció o injerència militar.
11. la paralització i l'embargament de tot tipus de comerç d'armes amb els estats de la zona, així com la realització d’un estudi que posi de manifest si existeixen responsabilitats per l'actual situació atribuïbles al comerç d’armes. Pel que fa al cas espanyol, cal abandonar el secretisme i dir clarament i de forma pública si les empreses espanyoles han exportat recentment armes a la zona.
12. la convocatòria urgent d’una conferència internacional, amb clar protagonisme dels liders regionals, auspiciada i coordinada per Nacions Unides i OUA, que tracti de forma global la crisi regional i que compti amb el compromís i suport de les grans potències.
13. la consideració en la conferència internacional de la solució de problemes de fons com el retorn i la repatriació dels refugiats, l'accés a la ciutadania, l'establiment de sistemes judicials adients i la rehabilitació econòmica de la zona, que exigirà programes de desenvolupament importants a mig i llarg termini. Serà necessari crear mecanismes de seguiment del conflicte i de la conferència i instrumentar la participació en ells de les ONGs que treballen a la zona.
14. l'elaboració d'un pla d'acció coordinat, a curt i mig termini, que inclogui un pla d'emergència i mesures per a eventuals agreujaments de la situació.
15 la potenciació del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda , amb l'objectiu destablir les responsabilitats i condemnes derivades de les divereses fases dels conflictes dels Grans Llacs.
16. fer arribar aquest document i les idees i exigències en ell contingudes a l'opinió pública, societat civil en general, mitjans de comunicació, així com les autoritats i institucions polítiques de l'àmbit nacional, estatal i internacional.
17. canalitzar l'alarma i preocupació de la ciutadània per anar més enllà de la simple recaptació de fons per ajut humanitari, impulsant campanyes i accions unitàries i, un cop superada la fase bèl lica, els projectes de reconstrucció i rehabilitació integral. Concretament, es pot oferir la presència de persones i institucions coneixedores de la zona en les eventuals missions oficials diplomàtiques o humanitàries.
18. treballar conjuntament per afavorir la solució del conflicte i per aconseguir canvis en les relacions internacionals que impedeixin noves situacions com l’actual. Especialment important al respecte és impulsar una reestructuració de les Nacions Unides.
19 impulsar un debat i, posteriorment, l'adopció de mesures i polítiques que no separin l'actuació humanitària de les actuacions en pro del desenvolupament.
20. fomentar una política d'explicació i investigació veraç i no simplificadora de les arrels dels conflictes i de les diverses responsabilitats de les diferents parts i protagonistes.
21. vincular les nostres explicacions del conflicte dels Grans Llacs a dues altres reivindicacions:
- el compliment dels Pacte de la Solidaritat , és a dir, el compromís d'acostar-se ràpidament al 0,7% dels fons per a cooperació per al desenvolupament a l’Estat Espanyol, amb totes les garanties de transparència, qualitat i eficàcia.
- la regulació i control rigurós dels comerç d’armes internacional, que possibilita la perpetuació de la guerra.
Barcelona, a 6 de novembre de 1996.
Webs d'ONGs catalanes i amb informació sobre la Crisi dels Grans Llacs: