La cita és a les 9 del vespre. Els quatre comensals -el polític (Joaquim Ponsarnau, candidat d'ERC), la periodista (Raquel Begines del Punt), el fotògraf (en Xavi Salbanyà) i un servidor de vostès- som rigorosament puntuals. O tenim molta gana o som molt educats. O potser les dues coses. Al restaurant Can Majó val la pena de ser educat, però, sobretot, val la pena de tenir-hi molta gana. Perquè a Can Majó es menja fantàsticament bé.

Ens estrenem amb aquests Sopars de Campanya amb en Quim Ponsarnau, el representant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Hem deixat que fos la sort la que aparellés els restaurants amb els candidats. I en Ponsarnau en saber que li tocava anar a Can Majó es va mostrar molt satisfet i afortunat. I té raó, perquè insisteixo a Can Majó es menja fantàsticament bé.

El sopar és un àpat agradabilíssim. És com una passejada per aquest nostre tros del Mediterrani. I com que el xeflis ha coincidit amb la final europea de la Copa de bàsquet, doncs això... ens ha anat la mar de bé. Pràcticament estem sols. Tothom pendent de la televisió i nosaltres som degudament informats, de tant en tant, del resultat. Al final guanya el Barça i, és clar, ho hem de celebrar tot degollant una ampolla de xampany del Penedès.

Quan portem tres plats menjats -o potser hauríem de dir devorats- en Ponsarnau ja ho veu més clar i se sincera i ens confessa, en veu baixa i la boca petita, que li faria molta il·lusió repetir el càrrec d'alcalde. I va més lluny encara, ens diu que algun dia no gaire llunyà li agradaria ser diputat al Parlament de Catalunya. Aspira a tot aquest noi! El barbut (enteneu-ho bé he dit barbut i no barrut) d'en Ponsarnau, el petit de Can Cardelús, té una ambició envejable i positiva.

A l'hora de menjar-nos el peix -un turbó solemne fet al forn i acompanyat de quatre patatones, que fins i tot són tan bones com el peix- ja hi ha un grau de confiança total. Hem buidat dues ampolles de vi, una de xampany i cap d'aigua. En Quim ens deixa molt clar que les previsions electorals de l'Esquerra són les de consolidar els tres regidors que tenen actualment i si fos possible, aconseguir el quart. Qualsevol altra combinació creu que seria un mal resultat. Vol demostrar que els vots de l'Esquerra són propietat del partit i no pas deixats d'altres partits o coalicions, com tan sovint s'ha fet escampar pel poble.

Després entrem a les postres. Som en el dolç moment de rematar la feina gastronòmica i de dir-nos, una mica secretament, que aquestes eleccions municipals seran una prova. Esdevindran com unes primàries. Diu en veu greu i to solemne que està convençut que les eleccions seran fàcils, però els pactes post-electorals complicats. Ell afirma que el pacte que ha regnat durant aquests quatre anys de legislatura ha estat compacte. Recalca que va ser un pacte molt ben soldat, sense cap mena de fisura. Ens diu amb seguretat -potser cal dir amb autoritat- que sempre hi ha hagut enteses i mai malentesos, malgrat que sovint i tots plegats han tingut discrepàncies que s'han transformat, de tant en tant, en renúncies.
 
   
 
A l'hora del cafè, i ja amb la panxa contenta, ens fa un resum ràpid dels quatre anys de legislatura: dos de regidor de cultura i dos més al tron de l'alcaldia. Se'l veu content com unes pàsqües en aquest seu repàs fet d'urgència. Li ha agradat l'ofici i la feina que ha fet. Se sap ben acompanyat i es vanaglòria de la llista que ha confeccionat. Diu que hi ha cares noves que vénen verges a la política, a treballar engrescadament pel bé comú.

Arribats en aquest punt, en Joan Majó, el cuiner i propietari del restaurant, s'afegeix a la tertúlia i tot plegat deriva cap a l'anècdota i l'acudit fàcil. El sopar ha estat memorable i la companyia també!

Joaquim PONSARNAU i CARDELÚS
per Esquerra Republicana de Catalunya [web]
37 anys i pare de dos fills. Autònom comercial. Militant d'ERC des de 1991, Conseller Nacional i membre de l'Executiva Comarcal. Presentat en llistes electorals per primera vegada el 1991, va ser president de l'Agrupació Local d'ERC i candidat el 1999. Regidor de Cultura i Ensenyament la primera part d'aquesta legislatura i actual alcalde des del 5 de juliol del 2001. Des de ben jovenet, estretament vinculat a la majoria d'entitats culturals, d'ensenyament i els mitjans de comunicació locals (Televisió Arenys, Ràdio Arenys,...)

De vailet de la política a candidat a la reelecció
No conec el Quim Ponsarnau que fa quatre anys era un novell de la política però sí puc afirmar que l'actual Quim Ponsarnau és un candidat amb les idees molt clares. Ambiciós. Fa quatre anys, ell i la gent d’Esquerra Republicana tot just s’imaginaven com seria aconseguir representació a l’Ajuntament d’Arenys de Mar i ara és, ni més ni menys, que candidat a la reelecció de l’alcaldia. D’aquell “Aire nou” de 1999 han passat ara a proclamar que cal un “Arenys de tots” per, si pot ser, ampliar el miler de vots que van aconseguir aleshores. La gent d’Esquerra –i en Ponsarnau és un molt bon transmissor del que vol la seva gent- aspira a consolidar els tres regidors que tenen ara i, encara més, aposten per aconseguir un quart regidor. De la seva candidatura, Quim Ponsarnau n’està especialment satisfet. Destaca que no s’han encasellat –com altres, diu, es refereix sense cap mena de dubte a CiU- en les cares de sempre sinó que han optat per la renovació. Això sí, amb Joaquim Doy de segon i mà dreta, com fins ara. Durant tot el sopar, no se’l sent a parlar en cap moment sobre la possibilitat de passar-se aquests propers quatre anys a l’oposició. La fita és continuar governant. El que deixen més obert és amb qui. La consigna deu ser no tancar les portes pel que pugui ser després del 25 de maig. Volen desmuntar la tesi que manté una majoria respecte que, si sumen prou, repetiran el govern d’esquerres. Però després d’una estona acaba confesant que li costaria molt pactar amb el candidat de CiU, Miquel Rubirola, una persona –diu- a qui coneixen prou bé. Ponsarnau, en tot cas, vol aclarir que tot dependrà dels resultats electorals i que no serà tan sols Esquerra qui podrà escollir sinó que també caldrà veure qui vol governar amb Esquerra i, sobretot, què ofereixen. Fa quatre anys, quan tot just començaven, van aconseguir dos anys a l’alcaldia. Curiosament, però, no creu que el pròxim mandat es repeteixi l’experiència de l’alternança d’alcalde. Quim Ponsarnau confessa que deixar la seva feina per dedicar-se plenament a l’alcaldia va ser una decisió molt important a la seva vida i, evidentment, consensuada amb la família. La política municipal es fa, com molt sàviament diu l’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, ara candidat també a la reelecció, amb hores robades a la família. No li costa cap mica, però, reconèixer que es vol dedicar a la política. Que vol fer carrera política. I que, de fet, ja ho ha manifestat al partit perquè ara que s’acaba la feina a l’alcaldia el tinguin més en compte. Explica que, això sí, hi ha un costum que no ha volgut perdre mai en tot aquest temps. Cada matí, a les nou, porta els seus dos fills a escola. I molts dies, diu, és l’únic moment en què els veu. Posant en una balança els bons moments i els moments desagradables, per a Quim Ponsarnau aquesta etapa a l’alcaldia del seu poble ha estat una gran etapa. Ha après molt, tot i que tot just ha començat el camí. Posant a examen aquests anys, assegura que el pacte ha funcionat de debò i que tothom ha tingut el seu paper important i alhora imprescindible perquè per sumar nou i, per tant, majoria, tots eren imprescindibles. Des dels cinc regidors socialistes, fins als tres republicans i, tant o més, l’únic representant d’Iniciativa. Està satisfet de la feina que s’ha fet i fa una relació de les obres que, malauradament, no podran inaugurar abans de les eleccions però que seran importants per a Arenys: el parc de l’Asil Torrent, el passeig Xifré, el teatre Principal, la urbanització de l’entrada a Arenys venint des de Caldes.... És un sopar molt cordial entorn una molt bona taula –no podria ser d’una altra manera a casa de la família Majó- i Quim Ponsarnau se sent còmode. Confessa que ha arribat a molts acords durant un un bon àpat i no amaga que una de les seves debilitats és menjar bé. No m’estranyaria que el futur govern d’Arenys de Mar es decidís entorn aquesta mateixa taula o en una de ben semblant. Això sí, sense periodistes pel mig.

Horari: de 13h a 16h i de 20.30h a 23h.
Tancat dimarts nit i dimecres.
Vacances: setembre
Pàrquing propi
Preu mig: 30-40€

Us recomanem:
Raviolis de bacallà amb sabateres
cuiners: Joan Majó i Yolanda Majó