Som els primers d'entrar al restaurant. A quarts de deu de la nit ens entaulem al gran menjador de l'Hispània. La Paquita, una de les papeses de la santa casa de menjars, acompanyada d'en Raimon, fill i hereu, ens donen la benvinguda.

Avui toca compartir taula amb en Vicenç Martí (cap de la llista d'Iniciativa per Catalunya Verds), en Xavier Febrer (economista i comunicador), en Rafa Muñoz (en qualitat de fotògraf) i jo mateix (un servidor vostre). De seguida entren d'altres clients. La sala s'ambienta i agafa caliu.

El sopar és magnífic, solemne... i és que l'Hispània no falla mai. Un restaurant que és a la cresta de la gastronomia del país i hi és per mèrit propi. Avui l'avalen 50 anys d'història. És ben aviat dit això! D'entrada, un fetge d'ànec acompanyat d'un Soternes, aquest vi francès que, begut fresquet i lentament, et prepara el paladar per descobrir totes les subtileses que ens arribaran. El candidat i tots plegats -però ara parlem d'ell- aprecia el gest i reconeix l'important que és per al poble que el Restaurant Hispània sigui propietat del municipi. Les mestresses, la Paquita i la Lolita Reixach, han portat el nom d'Arenys de Mar molt lluny, no crec que exageri ni un pèl si asseguro que han estat les més grans ambaixadores del poble. I això, si ets ben nascut -i en Vicenç Martí ho és- se'ls ha de reconèixer i agrair.

Ja ho sabia, però en aquest sopar ho he redescobert, en Martí és un gran professional de la política, un veritable apassionat. És àgil en el pensament i en la paraula. Està disposat a negociar el que sigui i amb qui sigui. Allò que convingui i allà on convingui. El que no està disposat és a claudicar davant de la injustícia i d'altres fets repugnants. És un polític d'idees clares, exigent i rigorós. Se sap el dolent de la pel·lícula. És conscient que li ha tocat representar el paper de dimoni gros als Pastorets de la política arenyenca. És -i això s'ha de subratllar- un pencaire, un gran pencaire. No s'ha adormit mai. Sempre al peu del canó. Sempre disposat a fer un últim esforç, a donar un cop de mà a qui sigui. En alguna ocasió potser s'ha equivocat, però estic segur que no ho ha fet volgudament. Ell ha intentat -aquesta és la meva impressió- aconseguir el millor per al poble. Si ha donat algun pas en fals o qui sap si algun permís dubtós -a mi no em consta- ho hauria fet per obtenir com a contrapartida una millora substancial per al municipi. Dic jo, que és un dimoni que sovint traeix els seus i actua de sant.

En el quart plat, ens estem cruspint uns callos endimoniats fent-li, potser, un petit homenatge gastronòmic al nostre candidat convidat. Tingueu clar que uns callos sense mordent serien comparables a un Arenys de Mar sense mar. La conversa ja és més distesa, del tot amical. Han caigut dues botelles de Rioja del 96 -gran anyada aquesta- i parlem de fets intrascendents i alhora il·lustrem la xerrameca amb anècdotes i exemples. Tot es fa més fàcil.

A l'hora de les postres -aquests gelats artesanals que només es poden degustar en aquest palau de la gastronomia que és l'Hispània- en Martí ens parla de la Torre dels Encantats -asseguts en aquell menjador ens sentim protegits per aquella torre de defensa- i veiem com en parlar-nos d'aquest tema l'home (que no el polític) s'emociona. Avui ja és propietat municipal i se suposa que després de dignificar-la s'hi faran un munt de coses.

A l'hora del cafè en Vicenç demana una copa de Calisay. És significatiu de res això? Fa pàtria si demana aquest licor? Busca que li serveixin un Calisay de tap de suro? No ho sabem. Abans d'abandonar l'Hispània en Raimon encara té temps i humor de mostrar-nos les joies de la corona: el celler, on s'hi guarden 22.000 ampolles de vi i xampany i la col·lecció de vins de gran valor que Nèstor Lujan va deixar, en morir, a les nenes de l'Hispània. També donem un cop d'ull a la cuina: espaiosa, lluminosa i neta com una patena. Gràcies família Reixach per haver creat aquest restaurant. I us ho dic en nom de tots els arenyencs.

Una vegada som al carrer decidim tornar a peu, per la platja. La nit ens abriga i la lluna ens encén el camí. En Vicenç Martí, eufòric, ens explica orgullós, els pins i altres plantacions que hi ha en aquest espai. Li agrada com ha quedat aquell tros de mar i a mi... també.

Vicenç MARTÍ DE LA CAL
per Iniciativa per Catalunya Verds [web]
45 anys i pare de dues filles. Diplomat en EGB, llicenciat en Geografia i Història, actualment fa cursos de Dret. És professor a l'IES Domènech i Muntaner, en l'actualitat en Comissió de Serveis. Deu anys com a regidor, 6 a l'oposició. Regidor d'Urbanisme, Participació , Cooperació i Solidaritat, aquesta legislatura, a l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Durant 3 anys responsable a Flor de Maig de la Diputació de Barcelona en l'àrea de Participació Ciutadana. Expert en temes socials, com el Foro Social de Porto Alegre (Brasil). Responsable de l'àrea de Cooperació al Desenvolupament d'ICV, membre d'Arenys Solidari, col·laborador de la Revetlla de Sant Joan i membre de la Comissió d'Agermanament amb Sant Carles de la Ràpita.

Amb en Vicenç Martí la conversa és fàcil. Encara no hem tingut temps d'asseure'ns a taula que ja l'hem feta petar. No he tingut ni temps de fer-me càrrec d'on havia entrat.
En Vicenç és una persona que desperta sentiments contraposats. S'autodefineix com un apassionat per la política que hi ha entrat per fer coses. Li agrada parlar i en sap, però la seva passió el porta a vegades a transgredir les formes convencionals del diàleg i la conversa. És conscient de qui és i de com és i accepta que el seu compromís polític el fa ser l'ase dels cops. No és ben rebut per l'oposició i de vegades, fins i tot, es fa difícil per als seus socis de govern. "si fos alcalde, trencaria aquesta dinàmica de fer política pensant tant en el clientalisme".

És un polític exigent amb ell mateix i amb els altres, i no dubta a renyar el ciutadà si no assumeix la seva part de responsabilitat. En una campanya electoral ho té difícil perquè, tal com ell diu, es tracta de posar en pràctica l'ofici de venedor i en Vicenç no n'és. Però té resposta per a tot i demostra un gran coneixement de la realitat d'Arenys.
En Pep ens avisa que no podem deixar refredar el plat, però està tan engrescat que fins i tot s'oblida que és un bon gourmet.

Està satisfet del seu treball a la regidoria d'Urbanisme i d'haver assolit els objectius que s'havia proposat a l'inici de la legislatura: ordenar el departament d'urbanisme, adquirir la Torre dels Encantats, construir habitatge social i elaborar el Pla General d'Ordenament Urbà, encara que les petites desavinences amb l'equip de govern no han fet possible que s'arribés a aprovar. Li hagués agradat també haver aprovat el Pla especial del Port, però les mateixes discrepàncies no li ho han permès. Quan li demanes amb qui pactaria, és molt clar: "només pactaré si puc treballar d'acord amb el meu programa".

Li demano per les relacions entre Urbanisme i Mediambient, entenent que són dos departaments que han d'anar de bracet. Em diu que, a diferència d'altres partits que relacionen Mediambient amb Economia, el seu grup municipal els situen junts. És més, per a en Vicenç, Mediambient, com també passa en el
cas de Participació Ciutadana, són transversals i per tant no cal regidories específiques.

Pel que fa a l'experiència en l'equip de govern d'aquesta legislatura, es queixa que els altres socis s'emporten totes les medalles i li volen passar tots els "morts". "Molts dels problemes amb l'equip de govern actual no han estat únicament ideològics, sinó també metodològics". Tot i que tornaria a pactar, encara que demanaria més competències, assegura que li han frenat l'aprovació del PGOU i algunes obres
d'agençament de carrers.

Parlem de pronòstics i em confessa que està convençut que ICV pujarà, a costa de la davallada d'ERC i del PP. "El nostre grup ha confeccionat la llista més compacte, i al meu darrere hi ha un gran equip de treball". En Vicenç ha pensat en el relleu i ens parla de l'Oriol Ferran com el futur alcalde d'Arenys de Mar, per ICV. Li demano si la seva gran dedicació a la regidoria d'Urbanisme pot perjudicar la imatge de globalitat que s'espera per a concórrer a les eleccions, però adverteix que amb un sol regidor no s'han pogut fer miracles, i afegeix que "amb carteres com Sanitat, Ensenyament o Cultura, a mans d'ICV, s'hauria fet més política social".

Hem sortit de l'Hispània, satisfets del sopar i del seu acolliment, i decidim tornar a casa, passejant arran de mar. En Vicenç es plany perquè des de fa molts anys, el govern municipal ha oblidat l'entorn de La Musclera. Ens explica cada raconada del camí, i ens fa contemplar, a la poca claror de la nit, cadascun dels petits pins dels quals ha tingut cura, lluitant contra els desaprensius.

En Vicenç viu intensament la política i aguanta estoicament les crítiques personals, per injustes que siguin, però s'enfada quan ens diu "no puc acceptar que es digui que som solidaris amb pobles del tercer món i no ho som a casa" i afegeix, "a Arenys de Mar hi ha nens i nenes que passen gana i famílies que ho tenen molt malament per arribar a finals de mes, i aquests que ens critiquen no han fet res".
Després d'aquesta vetllada, hem conegut una mica més al candidat i també a la persona que hi ha al darrera.


Horari: de 13h a 16h i de 20.30h a 23h.
Tancat dimarts i diumenge nit.
Vacances: Setmana Santa i octubre
Pàrquing propi
Preu mig: 70-80€

Us recomanem:
Cua de rap al forn amb alls
cuineres: Paquita i Lolita Reixach