A les nou en punt -puntualitat germànica- entrem al Pòsit -sempre he defensat que val més estar al Pòsit que no pas al dipòsit-, la Isabel Artero (directora de Ràdio Arenys) en Rafa Muñoz (fotògraf) i la meva humil persona. Dos minuts més tard ho fa en Miquel Rubirola i el seu mòbil, el candidat a l'alcaldia per la coalició de CIU. Després de les salutacions de rigor ens entaulem, mirant cap al port, al primer pis.

La nit comença ventosa. És una nit que promet. Jo tinc la gana esmolada, tinc una gana d'adolescent. Sense haver-les demanat tenim damunt la taula una sèrie d'especialitats marineres: cloïses, calamars romana, xipirons,... i tot ben regat amb un Blanc de Serè, de l'any i fresquet. La nit també promet gastronòmicament parlant. Anem bé! M'he dit entre mi tot fregant-me les mans.

Hem començat molt informalment. Omplim la taula i el menjador sencer d'anècdotes i de records. Fem memòria de tot i de tothom. És una manera simpàtica de començar la festa políticogastronòmica.

De cop i volta en Rubirola es despenja amb la metàfora de que té un llibre mig escrit i que ara el voldria acabar. És un llibre -ens diu- apassionant. El llibre del meu poble i de la seva gent. És a dir, el llibre de l'alcaldia. Recuperar l'alcaldia per a ell és una assignatura pendent.

Menja poc i beu a glops petits. Parla fluix i precisa molt. Ens diu que compta d'escalfar "banqueta" . Té molt clar que guanyarà les eleccions però que li tocarà estar a l'oposició. Manifesta, però, que intentarà dignificar el paper del cap de l'oposició. Malgrat que, el que ell voldria seria governar amb minoria. Si li parles de pactes diu amén a tot. Té un "sí" a totes les propostes i està obert a totes les combinacions. I, en un moment donat, agafa la copa, com un calze, i en to solemne i cerimoniós ens diu que ja no és el Mesies.

El vent ha portat la pluja i aquesta els llamps i els trons. Uns llamps que es dibuixen espectaculars sobre el mar. L'aigua cau amb ganes, nosaltres, però, ens anem bevent el vi. Tal i com ha de ser entre persones assenyades i civilitzades.

En Rubirola no para de parlar i de fer-se el màrtir, deu ser el paper que li toca representar en aquestes eleccions . Posa cara de jutge i sentencia: guanyarem però ens ho prendran tot, es lamenta. No serà tant Miquel! És ben possible, benvolgut Miquel, que guanyeu les eleccions, que sigueu la llista més votada, però després també haureu de saber guanyar les negociacions. I sàpigues -que ja ho saps- que pel bé del poble és una veritable sort que no hi hagi mai cap majoria absoluta.

Arriba el plat fort. Un turbó amb patates fet al forn. És un d'aquells plats que no saps mai si és més bo el peix o les mateixes patates. Tot el menjador ha quedat impregnat d'aquella flaire de Mediterrània. Quan serveixen el plat em poso dret en senyal de respecte i tot seguit em poso a la feina. Haig de cruspir-me'l ja, no puc perdre ni un sol minut. En Rubirola va responent pacientment totes les preguntes que se li formulen. Ens explica que això de la política comporta algun disgust prou emprenyador. Confessa que té declarat algun gran enemic però també és ben cert -ens afegeix- que ha fet grans coneixences i que té grans incondicionals a prop seu. D'Esquerra Republicana en parla dolgut. A en Ponsarnau li recrima el seu comportament. I lamenta que el Partit Volador s'hagi quedat a mig camí. És partidari que tothom s'impliqui en política d'una manera o altra. Durant tot el sopar ha adoptat un paper paternal que li escau d'allò més bé. Jo -que el conec de fa anys i panys- l'he vist canviat respecte de les eleccions de l'any 1995. Ara em fa l'efecte que el veig més proper, més assequible i, sobretot, més humanitzat. Ens fem grans, Miquel.

Ens porten les postres. Un plat de fruita pelada, tallada i triada. Així sí que agrada menjar fruita! I encara tenim temps de fer un repàs a les llistes i el candidat ens parla de les persones que l'acompanyen a la seva. N'està content, satisfet i agraït. Normal.

A mitja nit, a les dotze -com la Ventafoccs -, marxem del Pòsit. El sopar ha estat de primera divisió. La nit convida a caminar-la. Tots plegats fem via cap al centre. Al capdavall de la Riera en Rubirola ens fa les últimes explicacions tècniques. El que ell hauria fet si hagués ocupat la cadira de l'alcalde en aquesta legislatura que ara s'acaba. Tindrà oportunitat de fer-ho? Tornarà a ocupar aquesta cadira? Paciència, amics, que en menys d'una setmana ho sabrem... I els pactes, noi?

Miquel RUBIROLA i TORRENT
per Convergència i Unió [web]
59 anys i pare de dues filles. Economista, alcalde d'Arenys entre 1995 i 1999. Exsecretari de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya; va ser cap del Gabinet Tècnic de la Secr. Gral. del Dep d'Economia i Finances de la Generalitat i Director General de l'Institut del Crèdit Agrari, assessor del Conseller d'Economia, Finances i Planificació de la Generalitat. Actualment és membre del Consell de Redacció de la Revista Econòmica de Catalunya, del d'Administració del Consorci Illa de Blanes, de la Comissió d'Inmigració de la Generalitat, del Pla Nacional de Joventut i director del Programa de la Generalitat pel Seguiment de la Globalització de l'Economia.

Amb la imatge del port il·luminat pels llamps d'una tempesta primaveral comencem el sopar, esperem que això no sigui un presagi. La conversa s'incia amb una anàlisi profunda del vi que acompanyarà els plats. Però ràpidament entrem en matèria i ho fem preguntant a en Miquel Rubirola si realment està tan cansat com diuen. La resposta arriba envoltada d'aquell somriure afable que caracteritza l'alcaldable de CiU: "no, simplement és una manera d'explicar-se". Interpreto que ens vol dir que el seu parlar calmat confon alguns. I de fet la tranquil·litat és la que domina la xerrada, en cap moment en Rubirola aixeca el to de veu, i no li sé veure cap escletxa que em permeti intuir nervis, pressió o tensió. Ni tan sols quan en Pep fa referència al distanciament que s'ha produït entre ells durant aquests darrers anys. El bon àpat omple de sensacions la nit. Anoto el que diu en Miquel, però per sobre de tot percebo el que no diu. Parla del resultat de les eleccions i assegura que si els 3 partits d'esquerres sumen els vots suficients pactaran i CiU restarà 4 anys més a l'oposició. La meva mania d'intentar entreveure alguna cosa més, em diu que Miquel Rubirola i el seu equip s'obriran al diàleg, fins i tot, amb els d'esquerres perquè han descobert que estar a la banqueta els és poc útil. L'alcaldable convergent tarda poc a dissipar els meus dubtes: "estem disposats a cedir l'alcaldia, però jo crec que no tindrem espai al govern encara que ho fem". I continua. Explica que no és bo per als pactes no perquè no vulgui ell, sinó perquè els seus contrincants no volen: "ser escollit millor alcalde 3 anys seguits al diari El Punt va ser un trist favor". Afegeix en Miquel, que aquest fet i d'altres han provocat enveges díficils de superar. La vetllada s'allarga prou per analitzar altres aspectes de la vida política de casa nostra. "Arenys té dues característiques: els alcaldes duren poc i mai hi ha hagut majories absolutes". A mesura que avança el temps la conversa es concreta. "Jo crec que la participació diumenge arribarà a un 60%". Els minuts passen, els plats i les copes es buiden i les paraules brollen més rapidament. "Si el dia 25 no sumem amb el PP no podrem estar al govern perquè la resta de grups no voldran entrar en negociacions amb nosaltres". Tant s'anima la tertúlia que en Miquel assegura que el fet de ser candidat pot suposar un problema pel seu grup i que si arribat el moment els contrincants demanessin la seva renúncia per aconseguir un pacte "M'ho rumiaré". No ens n'adonem i s'han fet les dotze. Sortim al carrer. Després de la pluja l'ambient és més fresquet. Passegem. Enfilem riera amunt sense perdre el fil de la conversa. Mentre arribo a casa penso que ha estat una nit agradable, en Miquel Rubirola és una persona afable i cordial, però, no ens enganyem, també és un polític experimentat que sap guardar les formes. Suposo que el secret és saber escoltar i llegir entre línies.


Zona Port s/n
Tel. 93 792 12 45
Horari: de 13h a 16h i de 20h a 23h.
Tancat diumenges vespre (excepte entre 23/06 i 01/09)
No fan vacances

Us recomanem:
Turbó amb patates fet al forn