Aquesta vegada no és un sopar, sinó un dinar. A quarts de tres som a Can Martínez, el restaurant de la platja. El dia és net i clar -com potser ho cantaria Lluís Llach. Hi ha quatre banyistes mal comptats i escampats per la sorra prenent el sol (l'aigua encara és glaçada). És, doncs, la nota de color.

El candidat convidat és el socialista Santi Fontbona i amb ell compartim taula en Francesc Castell (periodista i analista polític), en Rafa Muñoz (retratista) i jo mateix (tastaolletes del periodisme, sobretot del gastronòmic). La benvinguda oficial al restaurant ens la dóna la Sabrina Mollfulleda i Casas, una de les mosses més trempades i boniques que conec. En Fontbona és un polític veterà. Coneix l'ofici a fons i l'estima.

Mentre piquem unes olives i bevem els primers glops de vi fem un xic d'història. I és que tant en Santi com jo mateix som història. El temps no passa en va! En Santi Fontbona és a la política per vocació i també per herència. Un avi i el pare s'havien dedicat a la política local. Però ell té molt clar que aquest ofici té data de caducitat i que un bon dia tornarà a la seva feina de sempre: la de pelapollastres. En això de la política, com en tantes altres coses de la vida, s'ha de ser generós i deixar pas a la gent jove que puja. I això ens porta a parlar de la llista que els socialistes posen a votació del poble. En Santi ens diu que és honesta i equilibrada i que està esquitxada de joventut. N'està content i això el fa pensar que fàcilment pot ser la més votada.

En Fontbona té el morro fi i el paladar educat -és un cuiner aficionat, reconegut i creatiu. En Santi ha estat -potser és encara- un membre actiu d'alguna penya gastronòmica. I nosaltres, els seus amics, coneixedors com som d'aquest currículum que l'avala, hem deixat aconsellar-nos. Li hem donat l'oportunitat que fos ell qui escollís el menú. De primer ens ha triat una amanida de llagostins. No puc dir altra cosa que l'elecció ha estat molt ben feta. Aquesta amanida és una barreja intel·ligent dels productes de l'horta i del mar. És, doncs, com si ens mengéssim el paisatge, ja no d'Arenys, sinó de tota la comarca del Maresme. El vi, el blanc de Serè, torna a acompanyar-nos i ens encén la "xispa" de la vida (és el vi que l'encén i no aquella merda de la Coca-Cola).

I en Santi no defalleix, torna, doncs, a la carrega. Les breus preguntes que se li formulen són contestades amb llargues respostes. El diàleg, de mica en mica, es transforma en monòleg. I és que en Santi té moltes hores de vol i les aprofita totes. Ens explica que està convençut que han fet -ell i els seus- una feina ben feta i sobretot, honesta. Ens diu que han estat molt respectuosos -escrupolosos, remarca- en el pacte que han compartit en aquesta legislatura amb les altres dues forces d'esquerra. Ens fa saber que cadascú ha estat al seu lloc fent la feina que tenia assignada. Ens diu que de cara al futur està disposat a continuar de la mateixa manera. Malgrat que tot seguit ens deixa molt clar que l'endemà de les eleccions -i això ho recalca i ho subratlla- s'hi valdrà una mica tot. Diu sí, a la negociació i no, al mercadeig. Diu que són dues coses diferents, que res tenen a veure.

Fem silenci -ordeno jo, que en aquesta matèria sóc la màxima autoritat- que arriba el segon plat. Una fregida de peix menut i altres bestioles de la mar que només de veure-la se'm fa aigua a la boca. Continuem, menjant-nos el paisatge i bevent-nos el suc fermentat de la vinya. Amb aquestes premisses és normal que la conversa surti del tot fluïda i amical. A casa nostra -vull dir al nostre país- tenim una gastronomia que no coneix rival. Tenim un paisatge assenyat, ordenat. Tenim un clima benigne. Tenim uns productes alimentaris sublims, frescos i inqüestionables. Amb tots aquests elements és normal que surtin dinades com les d'avui. No m'estranyaria gens ni mica que en Fontbona, a la llarga -i si continua en aquest ofici i sobretot si exercís d'alcalde- creés la Regidoria de Gastronomia. I ja li dic des d'ara mateix que em sento del tot capacitat per assumir aquest paper i aquesta responsabilitat. Ja ho saps, Santi, si et decideixes compta amb mi i amb els meus coneixements.

El candidat socialista retorna, però, al fil de la conversa que teníem iniciada i aparcada a banda. Diu que la paraula consens ha de tenir molta importància en la propera legislatura. En Fontbona li agrada matisar les coses i fer punta al llapis i és per això que immediatament fa servir un plural i afegeix que les paraules claus seran: consens i seny (i la rauxa, estimat Santi? Per quan la deixes?). Bonic -penso- em sembla tot un catàleg de bones intencions.

Un sorbet/gelat de mandarina posa el punt final al dinar. Improvisem una petita porra i ens prenem un cafè curt i potent. En Santi ens proposa d'estirar les cames. Després d'un bon xeflis és aconsellable fer-ho. Hem de pair l'àpat i també el discurs del candidat. M'hi avinc amb l'única condició de no parlar de política. En Santi accepta el repte. No han passat ni cinc minuts que en Fontbona ja torna a dir no sé què del pacte. És un cas. I és que això de la política, aquest noi ho porta a la sang.

Santi FONTBONA i ARBÓS
pel Partit dels Socialistes de Catalunya [web]
45 anys i pare de tres fills. Primer secretari del PSC del Maresme i membre del Consell Nacional. Actualment treballa a l'administració pública. Ha estat alcalde els dos primers anys de la legislatura 1999-03, amb el govern tripartit PSC, ERC, ICV. Aquests dos últims anys ha estat primer tinent d'alcalde, regidor de Cultura, d'Ensenyament i de Promoció Econòmica. En el govern o a l'oposició, porta una vintena d'anys de regidor a l'Ajuntament. Des de molt jove, membre actiu de la vida cultural i associativa arenyenca.

Haig de resumir. De l'amic en Santi en podria parlar i escriure molt, però em veig obligat a resumir, a limitar-me al simple perfil, més aviat polític del candidat socialista d'aquestes municipals que ja tenim a sobre.

Amb en Santi Fontbona ens coneixem de fa una pila d'anys; pràcticament des de que vaig aterrar a Arenys - el meu estimat poble d'adopció - i d'això ja va pel quart de segle (carai. qui ho havia de dir!). El vincle fou la nostra comuna afició al cinema. Primer fèiem un programa de cinema a la llavors recentment estrenada - i pionera Ràdio Arenys (de la qual en Santi en va ser director-delegat) i també després vam tirar endavant en Cine Club Synera al Casal Parroquial. Era a principis dels anys 80, amb l'Armand, l'Ester, en Pagès, la Cruz...i tants altres. Aleshores a en Santi ja se li veien les maneres persuasives, d'empenta. Idees clares, molta decisió i ganes de fer coses pel poble. Però parlem d'ara del més immediat, del candidat. Perfectament entaulats al renovat restaurant Can Martínez, en aquest cas al migdia, davant la Platja de la Picòrdia, al costat de la plaça de les Palmeres, amb el mar tranquil de fons. En Santi és un bon "gourmet" i ens deixem aconsellar per ell i no va malament. La cuina, igual que la fotografia, és una de les seves afeccions i quan té temps -massa poc- hi dedica alguna estona. En Pep diu que en Santi és un gat vell de la política del polbe. Fem un repàs i un ràpid recompte mental i efectivament és el més veterà de tots, encara que està a la meitat de la quarantena d'anys. Entre govern i oposició porta una quinzena d'anys a la Casa Gran. Hi ha fet tots els papers de l'auca, n'ha vistes de tots els colors i aquest bagatge se li nota. Aparentment quasi res l'espanta i es mostra segur. I ho transmet.

Encara que el seu avi, en Salvador Arbós, com el seu pare, en Deri, alguna manera ja s'hi van dedicar a en Santi la política no li ve d'herència; més aviat és el seu caràcter, li agrada treballar amb i per a la gent. I la política per a ell n'és un excel·lent mitjà. "Però t'ha d'agradar si no és molt dur". Potser d'aquí, el lema de la campanya: "Passió per Arenys".

En Santi, ara per ara, és un pes pesant dins el partit i no només en el poble o a la comarca -on té càrrecs de responsabilitat- sinó que també a nivell nacional. A més, ha treballat i treballa a la Diputació de Barcelona. Amb poc temps ha fet una carrera meteòrica. De fet no fa tants anys que és militant socialista. Explica que mentre encara era menor d'edat ho va ser del PSC Renovat, però que en un míting a Sant Pol amb en Fèlix Cucurull van estripar el carnet en protesta perquè els socialistes catalans s'havien federat amb el PSOE.

Com va recordar fa poques setmanes, a la presentació de la candidatura al Calisay, va ser el periodista arenyenc Toni Esteve (regidor d'informació pel PSUC en el primer ajuntament democràtic) qui el va animar i convèncer per ajudar les bases del partit socialista. Ja li devia veure que apuntava maneres, que era un home políticament molt aprofitable. I així va entrar en l'òrbita d'en Deri, en Pons, en Gibert, en Ramon Solé... I de l'Ignasi Moreno, que en el 87 va ser cap de llista i en Santi de número 4. Des de llavors tot és ja molt més pròxim i conegut. Van ser dues legislatures amb càrrecs de responsabilitat de govern, sobretot en l'àrea de cultura. Tanmateix va ser amb la Comissió de Festes de l'Ajuntament que es va projectar popularment i va aplegar més d'una vintena de persones que van portar la cultura i la festa al carrer. Per a ell va ser un gran trampolí.

A la passada legislatura, d'en Miquel Rubirola, anys 95-99, desprès de la renúncia de Moreno, en Santi va ser cap de l'oposició, any que qualifica de complicat. Aquesta legislatura, fruit del pacte d'esquerres amb ERC i IC-Verds, en Santi ha estat alcalde els dos primers anys, i regidor d'Ensenyament, de Cultura i de Promoció Econòmica els dos últims. De tot plegat en fa una molt bona valoració, perquè hi ha hagut joc net per tres fets: a) per haver tingut un ajuntament obert i proper. b) per la coherència ideològica i d'equip en el govern i c) per saber acabar projectes 'morts' com l'acabament de l'obra hidràulica de la Riera, el Pavelló o la nova seu de la Policia. Per aquests i per molts altres projectes i accions de govern portades a terme, altrament conegudes per a tots. En Santi valora la capacitat de gestió que han tingut i de la qual molts dubtaven. També la bona entesa, no només amb la Diputació (més lògica, per afinitat de colors polítics), sinó també amb la Generalitat, en línies generals, potser menys amb Carreteres. Però no tot són o han estat flors i violes també hi ha hagut mals tràngols com el desgraciat accident de la Revetlla De Sant Joan de fa tres anys, de l'enrenou per la tala dels arbres, de l'aigua, de la crisi de l'Escola Cassà ("resolta amb dignitat").

I a partir d'ara? Ara, diu en Santi, toca guanyar aquestes eleccions i continuar treballant. Guanyarà? preguntem. Home, si més no millorar els resultats. La solució la té el poble i els resultats aquest diumenge a la nit. Ell ens diu que tenen molt bones expectatives i creu que molt possibles.

En Santi és un pencaire de la política des de la base. I ho encomana. Fa un any que va engrescar un munt de persones a treballar en el programa electoral. Després se les va convidar a formar part de la llista i la majoria s'hi han quedat. El que n'han dit un equip de casa, amb 8 dones i 11 independents. Tot una nova estratègia en la forma de fer política dins l'agrupació local.

L'Ajuntament al Xifré, la Nova escola, l'Escola Bressol, la Torre dels Encantats, els passejos marítims... aquests són uns quants dels projectes plantejats. Altres en marxa, que a en Santi li fa molta il·lusió de poder gestionar des del govern, per la qual cosa no descarta la possibilitat de renovar el pacte d'esquerres. Però com molt bé sabeu, aquí la xifra màgica és el 9. La prova del 9 arenyenca, el nombre de regidor que marca limita la majoria. A veure què passa!


Passeig Marítim, s/n
Tel. 93 792 12 78
Horari: de 13h a 16h i de 20h a 23h.
Tancat diumenges vespre (excepte entre 23/06 i 01/09)
No fan vacances

Us recomanem:
Sorbet de mandarina