HISTORIA
DELS 20 ANYS A PARTIR DE LES DIRECTORES
Capítol
1. L'escola de pedagogia del pare Irineu Segarra
Capítol
2. Per molts anys
Capítol 3. "Quins
mèrits?"
1984-2004.
20
ANYS D'ESCOLA DE MÚSICA
Suite
d'etapes
1983.
L'escola de música posa en marxa el primer curset d'iniciació
a la música i una escola taller. Aquestes primeres activitats,
dirigides a adults i joves, aconsegueixen un bon nombre de matriculats.
1984.
El casal de joventut Seràfica acull el primer curs d'escola
de música. Disposa de tres aules i s'hi imparteix llenguatge
d'adults, llenguatge infantil, piano, cant, guitarra, flauta travessera
i clarinet. El centre inicia la seva tasca amb el convenciment que
s'omplirà un buit cultural important: l'educació musical.
3a
etapa. Allegro agitato |
1986.
L'escola es trasllada a Can Juncosa, on estarà durant cinc
anys, tot i que les condicions no són gaire bones. S'amplia
l'oferta d'estudis amb violí, viola i violoncel. La directora
és Teresa Feliu i el gerent i president és Xavier
Febrer. Es consolida el Claustre de professors, la Junta directiva
i el consell escolar.
4a
etapa. Allegro andante grave |
1990.
Ha de deixar Can Juncosa perquè s'inicien les obres de la
Biblioteca i s'instal·la al Casal Parroquial. Tot i la manca
de recursos, aconsegueix fer funcionar una escola que ja té
més de 150 alumnes. La precarietat de l'espai i de la situació
laboral dels professors fan passar una etapa crítica i difícil.
Malgrat tot, el calendari anual és ple d'activitats i l'escola
creix pedagògicament. Durant aquesta etapa, es manté
un ferm lligam amb l'escola de Pedagogia del pare I. Segarra.
1991. L'escola viatja a Mallorca.
1992. Canvi de presidència: Joan Soler, substitueix a Xavier
Febrer i Margarida Barbal s'estrena com a directora.
1994. Celebració del 10è aniversari.
1996.
Canvi de direcció, que assumeix Rosa M. Campasol. L'escola
participa al festival de Joves Europeus i acull a una escola hongaresa.
S'anuncia l'estrena d'una nova seu a l'edifici del Calisay.
Gener de 1998. S'inicia un llarg camí de negociacions amb
el municipi, que finalment arriben a bon port. L'escola segueix
plenament tot el procés d'adequació del nou local
i les relacions amb l'arquitecte Massimo Cova, qui dissenya l'escola,
són molt bones. L'escola consolida ja els 200 alumnes.
6a
etapa. Allegro con fuoco |
1999.
L'escola estrena el local del Calisay i passa a ser municipal. Des
de la seva ubicació al Calisay, el centre rep el nom de l'il·lustre
pianista arenyenc Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 1856-Barcelona,
1915). Vidiella representa juntament amb Enric Granados i Joaquim
Malalts el cim del pianisme català a finals del segle XIX
i principi del segle XX. La seva trajectòria artística
i el seu mestratge així ho avalen.
Coincidint
amb aquesta nova etapa, l'escola adequa la seva programació
a la nova llei LOGSE i es produeix un nou canvi en la presidència.
Sixte Ruiz és el nou president i com a nou gerent hi ha Francesc
Carceller. Sota la direcció de Margarida Barbal i Jordi Guri,
l'escola enregistra un CD de cançó tradicional, harmonitzada
per J.C. Martínez.
2000.
Canvi de direcció: Blanca Soler pren el relleu a Rosa M.
Campasol.
Maig de 2002. L'escola ha estat sempre membre del secretariat de
corals infantils de Catalunya (SCIC) i ha participat a totes les
trobades, generals i comarcals. Per motius de planificació
d'activitats el Claustre decideix donar-se de baixa.
2004.
Celebració del 20è aniversari de l'Escola Municipal
de Música Carles G. Vidiella d'Arenys de Ma
HISTORIA
DELS 20 ANYS A PARTIR DE LES DIRECTORES
Capítol
1. L'escola de pedagogia del pare Irineu Segarra
Capítol
2. Per molts anys
Capítol 3. "Quins
mèrits?"
Capítol 1.
L'escola de pedagogia del pare Ireneu
Segarra
M'agradaria explicar sense estendrem, cosa difícil,
la importància que l'Escola de Pedagogia ha tingut
en aquesta llarga i díficil etapa de la creació
de les escoles de música (1980-2000) sobretot perquè
la nostra ha recollit molts fruits d'aquest fet rellevant
que hem viscut plenament, i que avui, en el nostre 20è
aniversari, vull destacar.
L'escola de pedagogia amb el pare Ireneu, i al seu costat
tot un gran equip de músics interessats per l'ensenyament,
la cultura i d'altres aspectes polítics i històrics,
va ser en el seu moment una llum màgica marcant un
nou camí en aquest món fins a les hores arcaic,
rònec i molt sovint mediocre, amb algunes excepcions!!!
L'equip de professors de l'escola eren músics d'una
qualitat humana extraordinària, formats molts d'ells
a diferents ciutats d'Europa. I per fi a Catalunya, i amb
català!, es podia parlar de música de veritat
i crear un col·lectiu de pedagogs amb un projecte
comú: la música s'ha de viure...
Recordo amb entusiasme haver gaudit plegats d'un viatge
a Hongria (situeu-la 15 anys enrera) aprenent en directe
dels nens i nenes cantant amb el seu cor, a l'escola, a
l'església, a les places, veure amb quina quotidianitat
aquests infants tocaven els instruments, les bandes, orquestres,
….també gent de totes les edats.
Aquestes i altres vivències són les que varen
fer que l'escola de pedagogia reunís durant més
de 15 anys a músics que volíem dedicar-nos
a ensenyar però que mai ningú ens havia ensenyat
com fer-ho!!!
Els alumnes de l'escola de pedagogia érem tots aquells
que engegàvem projectes d'escola amb tot l'entusiasme
i la energia que rebíem. Ens trobàvem a la
seu de Manresa des de punts tant llunyans com Berga, la
Sénia, Ripoll, Maresme, Palafrugell, Vic, Girona...
Membres de l'escola són avui, directors de conservatoris
actius professionalment en la vida concertística,
assessors del departament d' Ensenyament.
Quan el pla educatiu Logse, arriba a les escoles de Música,
a totes les nostres ja feia més de 10 anys que teníem
aquesta ordenació acadèmica que la nova llei
dicta com a "nova", elaborada amb el projecte
educatiu del centre.
Blanca
Soler
|
Capítol 2.
Per molts anys
Fa 20 anys un grup de persones d'Arenys de Mar va tenir
la idea d'organitzar concerts pel poble i cursos d' adults
per anar-hi incorporant també alumnes petits. Com que
la idea tirava endavant aviat es varen necessitar més
professors. Al començar el curs 1986/87, les persones
que formàvem ja part d'aquest grup ens vàrem
plantejar de buscar una estructura a l'escola de música.
Què volia dir això? doncs que els professors
que en forméssim part no anéssim a donar cadascú
la seva classe particular sinó que fos un treball de
conjunt, tenint clar quins objectius volíem assolir
entre tots. Per aconseguir això calia organitzar-nos.
Cada etapa és diferent i té les seves coses.
Recordo la il·lusió que hi posàvem a
l'hora d'anar a parlar amb les escoles de música d'arreu
del país preguntant i assessorant-nos de com podíem
començar seriosament el que seria l'Escola de Música
d'Arenys. I recordo especialment una reunió en el local
de Can Juncosa (on hi he passat els constipats més
forts de la meva vida) en la qual, entre d'altres, hi era
present en Joan Casals, director aleshores del Conservatori
de Montserrat, i el batlle del poble, Ignasi Moreno. En Joan
ens va dir: "el primer que heu d'aconseguir és
un local amb condicions". Bé, això ja sabeu
que ha trigat una mica, però finalment s'ha aconseguit.
Després, al juny del 1990 amb l'autorització
de l'escola pel Departament de la Generalitat, vàrem
ser ja una realitat.
Des de llavors fins ara podem felicitar-nos del camí
que s'ha fet i d'on s'ha arribat al cap de 20 anys. És
important començar projectes però encara ho
és més saber-los mantenir. Això ha estat
gràcies a l'esforç de moltes persones que han
cregut en aquella idea inicial i que han recolzat sempre l'escola.
A tots ells moltes gràcies i per molts 20 anys!
Teresa Feliu i Canaleta
Direcció des del curs 1986/87 fins el 1991/92
Arenys de Mar, 13 de març de 2004
|
Capítol 3.
"Quins
mèrits?"
El 20è aniversari de l'EMA és una bona
ocasió per a parlar de mèrits. Em falta espai
per a fer recompte de tots o fins i tot dels més importants.
En senyalaré un parell dels més significatius.
Les fundadores, ex-professors i molts dels mestres actuals
de l'EMA vàrem fer els estudis musicals a les dècades
dels 70 i dels 80. En aquell moment en els conservatoris s'aprenia
-amb més o menys fortuna- a tocar un instrument. Dins
d'aquesta tradició, els nens i nenes que volien estudiar
música, o bé rebien classes particulars d'un
mestre de solfeig i d'instrument o bé assistien a un
dels pocs conservatoris professionals o superiors que hi havia
a Catalunya.
Com s'entén que una generació de joves músics
sense coneixements de pedagogia musical sentís la necessitat
de canviar el panorama musical i decidís que s'havia
de renovar per la base? L'estímul d'aquest ideal artístic
i social va provocar que molts de nosaltres haguem invertit
una llarga restellera d'anys a formar-nos en aquesta vessant
que no constava en els currículums dels estudis oficials.
Aquest és el mèrit: no conformar-se a traspassar
els coneixements adquirits sinó transformar-se per
a poder-los traspassar d'una altra manera, per a poder comunicar
la vivència de la música amb metodologies, finalitats
i eines noves. En aquest sentit l'EMA és fruit de la
voluntat, l'estudi, la il·lusió, la dedicació
i la creativitat d'uns mestres que han contribuït a capgirar
el panorama musical del país.
L'altre mèrit el podríem anomenar "l'art
del malabarisme o com satisfer tothom". L'Escola de música
ha fet mans i mànegues per a que tothom pugui aprendre
música a la seva mida; per a donar una formació
bàsica que complementa i en molts casos supleix el
que s'hauria d'aprendre a l'escola de primària i alhora
tibar i aconseguir que aquells alumnes amb prou capacitat
i ganes puguin accedir als darrers cursos del nivell mitjà
i al superior. Tota una lliçó de generositat
i de professionalitat.
Margarida Barbal
|
|