Introducció | Què és un rial? | Els rials d'Arenys | Els rials de ponent (properament hi afegirem algunes fotografies) La particular geografia del litoral arenyenc, amb la serralada i alguns contraforts gairebé arran del mar, ha permès la formació d´uns rials ben constituïts, disposats gairebé en sentit perpendicular a la costa i que romanen la major part de l´any eixuts. Les seves lleres saulonoses i seques s´aprofiten com a xarxa de comunicacions. Els rials difícilment poden filtrar tota l´aigua de les pluges torrencials típiques del clima mediterrani i es transformen en veritables torrenteres que, algunes vegades, es desborden i inunden camps i poblacions. A la seva capçada, l´aspecte es més aviat torrencial; de seguida, però, avança encaixat per dintre de la plana i el pendent es va moderant. En aquests trams, el rial es veu acompanyat per fèrtils hortes protegides amb murs a banda i banda. Quan el rial es estret, la espessa vegetació el cobreix per complert i es crea al seu interior un microclima molt particular. Els rials juguen un paper de primer ordre en el desguàs de l´aigua cap el mar i en el manteniment d´unes bones reserves, ja que la seva llera reuneix les característiques idònies per a la recàrrega dels aqüífers. Els motius per protegir els rials fan referència, sobretot, a l´existència a les seves ribes, d´alocs (Vitex agnus-castus). L´alocar és una comunitat arbustiva típica d´ambients litorals i cursos intermitents d´aigua. Les eixutes rieres silíciques de la comarca són, doncs, un lloc idoni pel seu desenvolupament; l´aloc s´hi instal.la donat que el subsòl no acumula suficient aigua com per permetre el creixement d´un bosc caducifoli, típic d´ambients més humits. Als Països Catalans, els alocars són més o menys freqüents en les rieres situades per sobre de l´Ebre, mentre que al País Valencià hi trobem el baladrar, espècie menys exigent pel que fa a les disponibilitats hídriques. L´aloc és un arbust de fulles oposades i palmades amb cinc foliols lanceolats. En ple estiu floreix i el seu aspecte es immillorable. La inflorescència, que es troba a la part superior de l´arbust, és de color lila intens i les flors estan agrupades en espiga. Els fruits són esfèrics molt semblants al gra de pebre, d´aquí el sobrenom de "pebre foll". D´entre les propietats medicinals d´aquesta planta, destaca el fet que és diürètica, antiespasmòdica i sobretot, era usada per reprimir l´impuls sexual: d´ací el sobrenom d´agnus-castus (cast i pur). La comunitat que forma, l´alocar amb vinca grossa (Vinco-Viticetum agni-casti), es caracteritza perquè, a més de l´aloc, l´acompanya la vinca grossa, les canyes, els magraners, l´esbarzer, l´òlbia i la barretera. En els rials del nostre terme, moltes d´aquetes espècies acompanyants han desaparegut, substituïdes per plantes arvenses, ruderals i moltes altres típiques del sotabosc de l´alzinar. Entre les espècies que més freqüentment acompanyen l´aloc trobem la canya, l´esbarzer, el roldor, l´esponyidella, la barretera la rementerola, l´heura, el fonoll, el lligabosc, la falzia negra, diferents espècies de gramínies i un bon grapat de plantes ruderals entre les que destaca la morella roquera. Al terme municipal d´Arenys de mar, les causes que expliquen la desaparició gairebé completa dels alocars són, d´una banda, l´explotació dels seus hàbitats pels cultius de canyes, l´aprofitament agrícola dels marges i la urbanització i eixamplament dels rials i, d´altra, la utilització dels rials com a vials de comunicació i la construcció de l´autopista A-19. De totes, les més transcendents són les que tenen relació amb l´activitat agrícola: el pagès, en protegir els seus horts amb murs o bé en substituir la vegetació existent per canyars (que utilitzen per múltiples funcions), impedeix el desenvolupament normal de l´aloc, donat que quan hi ha canyes, d´una manera periòdica es tallen per deixar pas a nous brots. La construcció de l´A-19 no ha afectat de manera significativa als alocars que hi ha al terme municipal d´Arenys de Mar i el seu estat, abans i després de l´obra, no presenta canvis substancials. La desaparició dels alocars és molt més llunyana que no pas l´A-19; no obstant això, cal assenyalar que el pas de l´autopista per Arenys ha afectat de manera traumàtica els rials que han estat canalitzats, encimentats, desforestats i erosionats. L´alteració principal produïda per aquesta gran obra viària fa referència al desguàs de les aigües pluvials que actualment baixen amb molta més quantitat i velocitat degut a la gran impermeabilització que han patit les lleres. A la nostra comarca, els alocars són especialment abundants a la riera de Cabrils. Les raons per explicar aquesta particularitat són molt variades i un xic confuses donat que l´estat de conservació d´aquesta riera es bastant precàri. A la riera de Cabrils es possible trobar alocs en els trams urbans, tant a Vilassar de Mar com a Cabrils. Arran dels efectes de la rierada de la tardor de 1996, la Junta d´Aigües va destruir quasi per complert aquesta comunitat decalarada espai d´interés comarcal pel Consell Comarcal del Maresme. A l´espessa vegetació dels marges dels rials s´hi aixopluga una rica i variada fauna en la que hi predominen esecialment els petits ocells que hi viuen enboscats. La seva presència només la percebem a través dels dolços i armònics refilets amb que ens delecten: el rossinyol, el rossinyol bord, el tallerol cap negre, el pardal de bardissa, el pardal xarrec, el cargolet, el gratapalles, el sit negre, el gafarró, la cadernera, el verdum i diferents espècies de mallarengues i pinsans en són exemples notables. Dins del grup dels rapinyaires, el mussol és el més abundant. Cal mencionar especialment, la presència d´abellarols en les proximitats de molts dels rials del terme, que arriben a les nostres latituds amb les primeres calors primaverals. Aquest inventari es pot completar amb espècies com el gaig, la garsa, l´estornell o la merla que també són força abundants. En relació amb l´herpetofauna, esmentem la presència d´espècies típiques d´espais oberts i ambients agrícoles. Els gripaus hi són especialment abundants. En les basses de moltes finques s´hi pot trobar fàcilment la granota verda i fins hi tot reinetes. Els dragons i les sargantanes són abundants en els murs que protegeixen els marges. Pel que fa als mamífers, assenyalar la presència del teixó en diversos dels nostres rials. Els delaten les seves empremtes amb els dits i ungles ben marcats, les seves furgades a les hortes, els seus laberíntics caus i les seves femptes. Diferents espècies de rates pinyades i diverses classes de rosegadors i insectívors entre els que destaca l´eriçó, completen la llista.
RIAL, TORRENT, RIERANY O RAMBLA, Un dels elements característics del paisatge del Maresme són els rials. Si bé els trobem al llarg de tota la comarca, el terme "rial" s´usa només pels voltants de d´Arenys de mar, tot i que també és present com a topònim a Canet on s´hi registren el rial de Can Catà, el rial Figuerola, el rial de Vall de Pera, el rial del Sant Crist o el rial dels Oms, entre d´altres. També a Arenys de Munt, moltes de les torrenteres prenen el topònim "rial". Com a dada curiosa assenyalar que el mot rial s´utilitza a Arenys de Munt per anomenar les rieres de la conca hidrogràfica de Sobirans: el rial de Can Campeny, el rial de Can Sala de Dalt, el rial de la Rectora, el rial del Boldrau, el rial de can Mora, el rial Pascual o el rial Bellsolell. L´únic afluent que no manté la denominació de "rial" en aquesta conca és el torrent d´en Puig. En canvi els afluents de la riera de Vallalta que pertanyen al terme municipal d´Arenys de Munt no fan servir aquest mot: torrent d´Arribacavalls, torrent de Valldellunes o el torrent de l´Oradella entre d´altres. "Rial", "torrent"," rierany" o "rambla" són termes que al Maresme s´usen per definir gairebé el mateix, una petita riera, encara que existeixen matisos, com ara en el cas del mot "rambla" que es reserva per quan la riera en qüestió ha estat urbanitzada, com la rambla de Mataró o, fóra de la nostra comarca, le famoses rambles de Barcelona. "Torrent", en canvi, es fa servir quan el curs d´aigua en qüestió, després d´una forta pluja, circula de manera impetuosa, fenòmen que amb freqüència succeeix en els rials d´Arenys de Mar. A Arenys de munt, el fet que el Torrent d´En Puig a Arenys de Munt no conservi el mot rial pot ser explicat perquè la seva capçalera, que recull les aigües de la serra del Pollastre i de la zona dels Tres Turons, té un pendent molt pronunciat. Un altre terme utilitzat en aquesta contrada, si bé molt menys estès, es el de "rierany" aplicat a una petita riera. A Calella s´hi troba el rierany dels Frares o el rierany de Valldenguli. Des del punt de vista morfològic, els rials d´Arenys són molt semblants en la seva estructura als cursos d´aigua del Maresme central, com ara els situats a llevant la riera de Sant Simó, a Mataró. En aquesta altra àrea geogràfica, però, mai s´utilitza el terme "rial" per a definir-los i en el seu lloc s´usen els termes "torrent" o "riera": torrent de la Budelleria, torrent Forcat, riera de Mata, torrent de Vallgiró. Potser la gran diferència amb els de la resta de la comarca està en el fet que els rials d´Arenys s´han utilitzat des de molt antic com a camins veïnals i, en algun cas, fins i tot, integrats a la xarxa de carrers de la vila: el rial de Sa Clavella i el rial del Bareu en són exemples d´aquesta transformàció. I, precisament, el principal "problema" que pateixen els rials d´Arenys té a veure amb la seva utilització com a camí o vial donat que després d´un aiguat, les lleres queden impracticables per a la circulació de vehicles, situació que provoca les queixes dels conductors.
ELS RIALS D´ARENYS DE MAR Un dels signes d´identitat del terme municipal d´Arenys de mar és, precisament, l´existència dels rials que, recollint les aigües dels vessants dels petits pujols i la porten fins a la riera, veritable eix hidrogràfic i vertebrador de la zona, o bé desenboquen en altres rials o directament al mar. Els rials creen un entramat magistral, un enteranyinat que dóna una singular personalitat al paisatge del municipi i que ha estat font d´inspiració en molts passatges de l´obra de Salvador Espriu. Per estudiar els rials, podem dividir a grans trets el terme d´Arenys en dos grans àrees, amb la riera com a eix separador: el sector sud i el sector nord.
Sector Sud: Rial de Canadells (1) -
Rial Llarg (3) - Rial d´en Navarra (2) - Rial de Font de Joncs (19) - Rial de Valldegata
(5) - Rial de Cerinyana (4) - Rial del Sapí (6) - Rial de Sa Clavella (7) Presenten un nivell de degradació més pronunciat que d´altres per la forta humanització que han patit. Una consideració que cal tenir en compte és les grans diferències en la conservació segons la situació dels trams, sigui damunt o davall de l´A-19, donat que en els primers, l´estat general és molt millor. El risc d´erosió més greu es dóna als trams situats davall l´A-19, un terreny que ha patit una greu impermeabilització. En aquest sector, la concessionària ACESA va situar-hi de manera experimental els dissipadors energètics, uns ginys que, fins ara, s´ha demostrat que estan infradimensionats i no han evitat els danys pels quals es dissenyaren. Una segona causa de degradació dels rials d´aquesta zona té relació amb la construcció del polígon industrial Valldegata-Draper, que ha representat la desaparició del rial de Draper i un impactate negatiu sobre tot el rial de Valldegata. L´àrea comercial en terrenys de l´àntiga empresa Muvisa, al costat del rial llarg i la futura construcció, d´aquí a ben poc, de la variant de la B-511 a la mateixa zona, poden que significar l´impacte definitiu per acabar amb els rials d´aquest sector. Des del punt de vista florístic, constatar la inexistència d´aloc. La desaparició dels alocars no és deguda a la construcció de l´A-19 perquè abans d´aquestes obres no havia estat detectat i en els treballs consultats tampoc s´esmenta aquesta comunitat. Segurament la desaparició s´ha d´explicar per la forta l´activitat agrícola que hi ha en aquest tram. Caldria preservar les poques àrees forestals que encara s´hi troben al rial de Canadells i en alguns trams del rial del Sapí, del rial Llarg i del rial de Valldegata. La fauna ha patit també les conseqüències d´aquesta freqüentació i les espècies observades són les típiques d´àrees agrícoles i espais oberts. El teixó hi es present si bé no d´una manera tan activa com al sector nord. Pel que fa referència a les aus, s´hi han observat nombroses espècies d´ocells insectívors i granívors. Caldria potenciar la presència d´aquestes espècies per mitjà de caixes niu. Petit rial que llinda amb el límit més meridional del terme municipal, situat en una zona relativament poc freqüentada pels problemes d´accés i per la seva llunyania. A les seves proximitats hi ha la Torre dels Encantats i el poblat ibèric, on caldria actuar de manera urgentíssima. En sí mateix el rial és bastant curt, però molt interessant perquè circula per una vall amb una espessa vegetació que dificulta el pas per dintre la llera. El seu tram inicial transcorre per entre el Titus i l´Hispània i és la part més degradada. És el més important del sector sud i recull les aigües pròpies i les dels rials d´en Navarra, Font de Joncs, Valldegata i Cerinyana. És, també, el rial més humanitzat del sector, excepció feta del rial de sa Clavella. El seu sistema hidrogràfic s´ha vist seriosament alterat d´ençà de la construcció de l´autopista i la instal.lació de les mesures correctores per les rierades ( els difusors energètics) no han funcionat. L´alta freqüentació humana d´aquest rial ha minvat considerablement la riquesa biològica en aquesta conca: pràcticament no hi ha terrenys forestals al llarg de seu recorregut i en totes les àrees agrícoles, urbanes i industrials la vegetació es limita a plantes adaptades a l´estrés ambiental. D´ençà la construcció de l´A-19, la seva conca ha desaparegut i les aigües que portava les recullen cubetes de formigó que hi ha a banda i banda de l´autopista. (actuacions com aquestes ens fan entendre la importància que ha tingut l´autopista en l´increment del risc de rierades que ha patit el terme municipal). Rial freqüentat quasi exclusivament pels pagesos que hi tenen conreus. L´impacte visual de l´autopista ha deteriorat en bona mesura el paisatge d´aquesta zona. A més, d´ençà de la construcció de l´esmentada infraestructura viària, el seu règim hídric ha estat fortament alterat i s´hi han produït greus problemes d´erosió. És el més degradat d´aquest sector, probablement (només el seu tram final, per damunt de l´autopista, es salva d´aquest estat). La construcció del polígon industrial Valldegata-Draper, l´enllaç amb l´A-19 i la mateixa construcció de l´Autopista l´han menat a l´estat lamentable en què es troba avui en dia. És especialment greu la impermeabilització de la llera per davall de l´A-19, amb greus problemes d´erosió que fan que la pèrdua de sòl s´hagi de tenir en compte. Petit rial de la conca del de Valldegata. El tram superior presenta un elevat risc d´erosió degut a la impermeabilització que ha patit la conca. El pas en vehicle a través del rial és del tot impossible i la densa vegetació formada especialment per canyes fa molt difícil el trànsit a peu. Pot ser sigui el rial més ben conservat del sector donat que, en bona part, no s´utilitza com a vial de comunicació i que transcorre entre erms i conreus abandonats. Per això mateix, ls possibles actuacions urbanístiques en un futur immediat (urbanització a la finca de l´Hort del Bisbe) s´haurien de plantejar i executar respectant el rial com a tal. Fortament humanitzat, possiblement el que més del sector: a això hi ha contribuït el fet que gairebé la meitat del seu recorregut s´ha convertit en un carrer més d´Arenys. La construcció de l´A-19 ha estat molt traumàtica per aquest rial donat que, per una banda, han impermeabilitzat tota la llera amb ciment, i per altra, han escapçat el seu tram superior per construir-hi el peatge i n´han desviat les aigües, fet que ha causat problemes a diversos carrers de la part alta del municipi. Els rials d´aquest sector presenten una sèrie de característiques que permeten agrupar-los. D´entrada, es tracta de rials fortament humanitzats, on els conreus hi són freqüents. Alhora, s´observa clarament que l´estat de conservació dels rials pels voltants de l´autopista és, en tots els cassos, bastant deplorable. Es pot fixar, en aquest sentit, el camí de ronda com el tram on la degradació és més elevada. El risc d´erosió més greu també es produeix, precisament, per damunt del camí de ronda, sobretot pel pendent més pronunciat, per la pràctica destrucció de la vegetació i per la progressiva impermeabilització de la llera. La vegetació típica dels rials, així com els boscos que s´hi associen, ha desaparegut quasi per complert. L´alocar només es detecta formant petites taques en alguns punts molt concrets del rial de la Serp, del rial d´en Botifarra, del rial del Bareu i, en menor grau, al rial de Vallmaria, al rial de Pollroig i al rial del Frontori. Pràcticament han desapegut, també, els boscos de ribera i els arbres que s´observen, es limiten a unes poques espècies separades entre si i que no formen, ni de bon tros, una comunitat: oms al rial de Vallmaria, pollancres al rial de les Canalies o acàcies al rial del Bareu i de les Canalies. Les alzines són presents al llarg de gairebé tots els rials i són especialment destacables les del rial de Vallfiguera i les del tram baix del rial de la Serp, amb espècies centenàries que caldria protegir. Al rial de les Canalies, alzines i pins blancs formen un bosc galeria bastant dens que s´hauria de preservar les actuacions urbanístiques,procés a hores d´ara impossible perquè d´ençà el juliol de 1996 va començar en aquest indret la construcció de la urbanització Portimar II i s´ha destruït completament tant la vegetació com el rial, que han entubat, soterrat i degradat a la categoria de clavaguera. Pel que fa referència a la fauna i dins del grup format pels mamífers, hem de destacar la presència del teixó en forma d´empremtes en molts punts dels rials d´ aquest sector: n´hem observat rastres al llarg del rial d´en Botifarra, i al rial de la Serp, on sembla que són bastant actius. En els camps propers al rial de la Serp s´han observat teixoneres. i abunden, també, rastres al rial de Vallmaria, al de Pollroig i al de les Canalies. S´han observat, alhora, un bon grapat de representants del grup dels moixons en molts punts de l´itinerari. Caldria potenciar la presència d´abellerols que abans de la construcció de l´autopista nidificaven en elevat nombre en els marges del camí de ronda i en alguns punts del rial de les Canalies i del rial del Frontori. És el rial més important del sector, recull les aigües pròpies i les dels rials de Vallfiguera i Tronqueda. El seu sistema hidrogràfic ha estat un dels més alterats d´ençà de la construcció de l´A-19 donat que es produeixen fortes rierades que el configuren, actualment, com el rial més perillós d´Arenys, molt més que la mateixa riera. Per aquest motiu, seria necessari actuar en l´àmbit de la conca i adoptar mesures que afavorissin la infiltració i la retenció de l´aigua, sobretot al curs alt. A nivell biològic, assenyalem la presencia d´alguns alocars per sota del camí de ronda. Era un dels rials més ben conservats del terme d´Arenys abans de la construcció de l´A-19, si bé ja patia problemes d´erosió que avui s´han multiplicat pels efectes de l´autopista. Actualment és un rial força degradat que conserva alzines als marges, que creen un petit microclima i que fa molt agradable fer-hi una passejada.
Les noves canalitzacions han fet que, com a rial i en seu tram baix, actualment hagi desaparegut; les aigües que portava circulen per unes cubetes de formigó situades als laterals de l´antiga llera que aboquen al camí de ronda. La qualitat ambiental, alhora, ha disminuït per la presència de l´abocador. El tram situat per sobre de l´A-19 està realment ben conservat (fig. 5). Petit rial de la conca del rial del Bareu en un estat de conservació bastant lamentable, en especial d´ençà de la construcció de l´A-19 i d´un magatzem de materials d´obra, quan ompliren de runa i sediments tota la conca en el tram superior. Pels volts del camí de ronda és freqüent detectar la presència de caçadors, furtius la majoria de les vegades, que capturen moixons amb xarxes i amb vesc. És l´únic rial d´aquest sector que no s´utilitza com a vial de comunicació pel que s´hi ha potenciat l´aparició d´una vegetació molt més densa, fins tot a la llera del rial, i ha contribuït a preservar-lo de les agressions. A més a més, transcorre per una vall en la qual l´activitat urbanística encara no s´ha desenvolupat. La vegetació que hi predomina és un erm amb pi blanc i alzines en algun punt. Fóra necessari preservar el rial en l´estat actual i, per si algun dia s´urbanitza aquesta zona, caldria projectar-hi uns accessos que no incloguin el rial i deixar el bosc galeria suficientment dimensionat perquè així quedi aïllat i protegit. D´ençà, però, el juliol de 1996 que ha començat en aquesta zona l´ampliació de la urbanització Portimar i no s´hi ha respectat cap dels criteris esmentats en aquest apartat. Petit rial que aboca les seves aigües al rial de la Serp. Es caracteritza per ser un rial utilitzat com a vial en els seus primers metres -fins a la urbanització Les Carolines- i, a partir d´aquest punt, es converteix en un curs on l´espessa vegetació, canyes i bardisses el fan, pràcticament impenetrable. Rial més o menys ben conservat, si més no fins fa molt poc, donat que d´un temps ençà, al seu tram superior s´ha obert un pas de vehicles pesats per abocar-hi runa, fet ha degradat, sobretot, la part alta del rial. Possiblement és el rial més degradat de la xarxa hidrogràfica del rial de la Serp; el grau de degradació és semblant al dels altres rials situats per damunt del camí de Ronda. No obstant això, l´últim tram d´aquest rial conserva, encara, un cert encant. Aquest rial i els de la seva conca hidrogràfica són els més ben conservats malgrat el no haver-hi pràcticament, alocs. El bon estat de conservació es deu al fet que són rials solament freqüentats pels veïns que tenen conreus a la zona. En tots els altres cassos, d´aquest sector, els rials, a més de ser usats pels veïns, són també freqüentats per altres persones que els utilitzen en el trajecte dels seus desplaçaments. Rial de característiques similars al rial de Vallmaria. que, fins i tot, podem considerar que es troba en un millor estat de conservació, en especial la seva capçalera, on el rial transcorre per entre conreus, en un paisatge realment bonic. El rials a l'Obra de Salvador Espriu
|
