|
S´anomenen arts de platja a tots aquells sistemes de pesca que es calen des de una barca i es lleven des de la platja estant. La tècnica sempre és la mateixa: es cala l´art amb l´ajut d´un llagut, mogut a rems, que s´anomena caro i es lleva des de la platja a força de braços o excepcionalment per tracció animal. Tots els arts de platja porten una quantitat de llast suficient perquè l´art sigui arrossegat pel fons marí de manera molt semblant al que es fa actualment amb l´art de bou. Els arts de platja són sistemes de pesca que avui estant en desús. La seva simplicitat a l´hora de calar-los va fer que fossin utilitzats arreu fins els anys 1920. Poblacions com Lloret, Blanes, Malgrat, Canet, Caldes i fins i tot Arenys van tenir colles que tiraven l´art. Quan el litoral va començar a patir els estralls de la industrialització, i en conseqüència les captures que es realitzaven amb aquest tipus d´arts cada vegada eren més petites, van començar a desaparèixer. El ric patrimoni que ens ha deixat l´art de platja a la nostra costa es manifesta en un seguit de refranys i frases fetes que avui encara recorden els pescadors de més edat. A tall d´exemple en podem destacar les següents: "Qui
té un art, té una heretat" Dins del grup dels arts de platja hi ha hagut una certa confusió terminològica en l´us dels mots, així es parla: d´art, d´art reial, d´art comunal, d´art gros, d´artet, d´artons, de xàvega o de bolitx. Aquest fet fa que quan es consulta documentació referent a aquests sistemes de pesca s´hagi de ser molt caut. En el grup dels arts que es lleven des de la platja hi trobem diferents tècniques com ara:
ELS ARTS DE PLATJA AVUI En l´actualitat els arts de platja estant ja en desús des de fa més de setanta anys. Només a tall d´exhibició alguns pobles mariners recorden aquesta tradició. A Lloret de Mar, el primer diumenge de desembre i el primer diumenge de febrer, la penya Xino-Xano organitza una tirada a l´art. * Les fotografies d'aquest capítol (excepte les de 'una tirada a l'art') pertanyen a Bartomeu Roig. Les imatges, fotografiades per Arnau Izard i Llonch, mostren l'art reial tal i com es realitzava a les platges de Badalona als anys 1920. Els gravats són extrets del "Diccionario Historico de las Artes de Pesca Nacional" del mataroní Antoni Sañez i Reguard (1791-1795), excepte el de 'la pesca a batre', obra de Duhamel du Monceau. |