XÀVEGA O PESCA A L´ENCESA

Els nostres pescadors coneixien des de molt antic que les moles de peix son atretes a la superfície mitjançant la llum i així la seva captura resulta molt més fàcil. El mot xàvega es equivalent al de pesca a l´encesa, si bé aquest darrer és més utilitzat a la badia de Roses i el Cap de Creus. En aquesta zona, de l´art en deien bolitx, mot que avui encara s´usa per anomenar un art que s´utlitza per a capturar sonsos. El mot xàvega era més conegut al nostre litoral.

Els orígens de la pesca a l´encesa són molt remots. A l´any 974 ja hi trobem referències en la documentació trobada al monestir de Sant Pere de Rodes. És precisament a la zona del Cap de Creus on hi trobem més referències d´aquest sistema de pesca immemorial. Des d'aquesta zona, la pesca a l´encesa es va anar estenent al llarg de tot el litoral peninsular. Al llarg del segle XVIII aquest sistema de pesca va estar sotmès a moltes reticències per les conseqüències que se'n podien derivar del seu ús. Així ho manifesta Manuel de Zalvide en el seu manuscrit.

Aquest tipus de pesca no deixa de ser un tipus d´art de platja, però a diferència d´aquests la mola de peix era atreta prèviament a la superfície amb llum. Un cop completada aquesta operació, des de la platja estant les colles de l´art el llevaven fins a la mateixa platja. L´art es calava amb l´ajut d´un caro, que a diferència dels altres arts de platja duia a popa un fester o faitó per cremar teies de pi i produir llum. La xàvega és una xarxa molt semblant a la de l´art reial, del qual es diferència per ser unes quatre vegades més gran i tenir la malla més tupida.

Si esteu interessats en aquest tipus d'art us recomenem la lectura de 'A l'Encesa'; relat d'Hipòlit Nadal que també recull Històries de Mar.