TIRADA A L´ART

Són molts els arenyencs que conèixen aquesta activitat tradicional que es porta a cap dos cops a l'any a Lloret de Mar. Gairebé tothom que s'acosta enyora uns temps on l'home vivia més a prop del mar; temps on l'activitat pesquera era artesanal i respectuosa amb el medi. Moltes de les ancestrals tècniques de pesca han anat desapareixent, i activitats com aquesta 'tirada a l'art' popular ajuden a que no caiguin en l'oblit. Us volem detallar com es viu una d'aquestes matinals que ens fa reviure altres temps.

A primera hora del matí la gent es concentra al lloc anomenat 'n'es Trajo d'en Reyné', a la platja de Lloret per a realitzar la tirada a l'art. L'acte concentra força gent disposada a recordar aquesta tradició que havia estat molt habitual a platges com les de Lloret, i que avui dia només està a la memòria dels pescadors més grans.

La tirada comença carregant l'art en una barca (antigament es feien servir caros de fusta, però avui ja no en queda cap a la nostra costa que pugui navegar).

Les platges on es cala aquest tipus d'art han de ser de fons sorrencs per evitar que la xarxa s'enredi entre les roques i que sigui impossible llevar-la des de la platja.

L'embarcació descriu un semicercle des d'un punt de la platja a un altre, amb una separació d'uns 200 metres de cap a cap, calant l'art en el seu recorregut, i deixant els caps en els seus extrems que és per on les colles començaran a estirar l'art.

A les fotografies podem observar com a força de braços es puja la barca a la platja després d'haver calat l'art.

L'estrop de tirar l'art, és una anella de corda, amb una cameta que al final té un suro. L'anella és prou gran per posar-la en bandolera a l'espatlla i amb l'ajuda d'aquest estri, els que tiren de l'art, poden acoblar-se a una de les "cames" (cordes) i tibar amb força per llevar la xarxa.

La feina de tirar l'art antigament era molt dura. S'organitzen dues colles que, amb l'ajut dels estrops, van llevant poc a poc l'art fins que aquest arriba a la platja. Aquesta operació dura aproximadament una hora.

Les dues colles han d'estirar a un mateix ritme per a mantenir l'art ben horitzontal i que la captura sigui millor.

Després d'uns tres quarts d'hora estirant els caps, arriben les bandes (els extrems de la xarxa) a peu de platja. A partir d'aquest moment ja és possible observar la surada que, juntament amb els ploms, manté l'art vertical i obert.

L'art té forma d'embut, amb les bandes als extrems i la corona, o cop, al centre.

Poc a poc, l'art va arribant a la platja, i l'emoció per conèixer com haurà anat la pesca es reflexa en els rostres dels voluntaris que s'han aplegat per tirar l'art. En aquest moment es fa visible tot l'art i ja es pot saber si la corona estarà plena o no.

L´acte, que és molt recomanable, comença amb l´alba i es desenvolupa durant tot el matí fent-se un parell de calades. Així doncs si voleu recordar com es guanyaven la vida alguns dels nostres avantpassats cal que reserveu la data a la vostra agenda i segur que no us arrepentireu.

L'Art Hospital, és un petit text al voltant de l'art de platja, que apareix en un dels díptics que edita el col·lectiu Xino-Xano per a difondre aquesta activitat. El text està escrit per Esteve Fàbregas i Barri.

Tornar a portada

* Les fotografies pertanyen a Xavi Salbanyà (Lloret, 1997) i Manel Teodoro (Lloret, 2001).