Règim pluviomètric

El règim de precipitacions és, potser, el factor més important a destacar en l'estudi climatològic de la Riera. A part de l'obvietat que sense pluges no existiria la Riera, una gran importància d'aquest aspecte ve donada per la complexitat de la situació.

En aquest sentit, el clima Mediterrani es caracteritza per comptar amb una distribució irregular de la precipitació al llarg de l'any, malgrat que es comporta seguint una patró estacional regular any rera any, amb un màxim pluviomètric a la tardor, normalment a l'octubre, un màxim secundari a la primavera, i amb uns hiverns poc plujosos i uns estius en general secs, llevat d'alguna tamborina de finals d'estiu.

De la mateixa manera que passa amb el règim tèrmic, i sense un motiu aparent, esporàdicament també podem trobar períodes irregulars. És el cas d'anys consecutius predominats per fortes sequeres, que porten a reduir considerablement els aqüifers de la conca, o anys en que es presenten plujes torrencials, especialment a la tardor, però també durant la primavera o a finals d'estiu, provocades per un fenòmen atmosfèric conegut amb el nom de gota freda. La seva formació correspon a l'existència d'un corrent d'aire fred en altura, de 10.000 a 15.000 m., denominat jet stream. Aquest corrent varia sovint la seva velocitat de circulació; quan es redueix, s'hi formen àmplies ondulacions que una acceleració posterior acaba per individualitzar en forma d'una bossa d'aire molt fred, uns -24ºC. Aquest aire fred, en contacte amb l'aire càlid i humit, propi de la Mediterrània al principi de la tardor, es resol amb precipitacions violentes i que provoquen l'aparició d'un cabal d'aigua molt important que la petita conca de la Riera d'Arenys, en ocasions, no pot "controlar".