Règim tèrmic

La temperatura, en general, és suau durant tot l'any, presentant una oscil×lació tèrmica al cap de l'any poc accentuada, particularitat d'un clima imminentment mediterrani. Aquesta és deguda a l'efecte termorregulador que provoca la proximitat a la mar, ja que la Mediterrania és una mar petita i gairebé tancada, fet que porta a que les seves aigües s'escalfin fàcilment durant l'estiu; contràriament el seu refredament és molt lent i el desprèn gradualment durant la tardor i l'hivern.

Les masses més calentes d'aigua tendiran a estar properes a la superfície transmetén aquesta calor per convecció a l'aire que hi ha en superfície, que serà arrossegat cap a la costa degut a l'acció dels vents que bufen de mar cap a terra.

La pantalla orogràfica que forma la serralada litoral i pre-litoral impedeix que aquestes masses que regulen la temperatura es desplacin mar endins a causa dels vents que puguin bufar del W, com també impediran la penetració cap a l'interior d'aquesta influència marítima. Així mateix l'existència de la Serralada Litoral també impedeix l'entrada dels vents freds que puguin arribar de l'interior.

A Arenys de Mar aquest fenòmen es traduirà en uns hiverns amb temperatures moderades, que oscil×len entre els 10ºC de mitjana.

Quan arriba l'estiu, la mar a perdut tota la seva font de calor, i les masses d'aire càlid que es situen en la seva superfície, en contrast amb la temperatura de l'aigua, genera un desplaçament de l'aire, la marinada o garbí; vent suau de component SW que bufa cap a les tardes d'estiu, i que refresca les màximes de l'estiu, fent que aquesta, malgrat que sigui una estació seca, no sigui massa calurosa. A Arenys de Mar les mitjanes dels messos més càlids generalment no aconsegueixen valors superior als 24 ºC.

Esporàdicament, però, podem trobar algun període irregular o extraordinari, fruit d'alguna situació atmosfèrica conjuntural que, malgrat la seva curta durada, són molt característiques del clima mediterrani. Així, doncs, són freqüents les onades de fred tots els hiverns, que excepcionalment arriben a ser de neu. Aques fenòmen respon a la combinació de la situació anticiclònica hivernal que generalment domina la península, amb les baixes pressions que es formen a la Mediterrània occidental. Quan aquesta situació es posa en contacte amb anticiclons que dominin el nord o centre d'Europa, les baixes pressions mediterrànies desencadenen una advecció del NE, que comporta una entrada d'aire polar molt fred: l'onada de fred. Aquesta situació pot durar diferents dies i dóna temperatures inferiors a les normals per l'època, malgrat que tan sols esporàdicament poden sobrevenir amb prou intensitat com per rebaixar les temperatures a valors inferiors a 0ºC o produir alguna nevada d'importància.