Avui m'he escapat al pis de dalt. Vull dir que he fet una llarga passejada pel poble veí d'Arenys de Munt.

Deixeu-me confessar d'entrada que jo en sóc un enamorat, de l'Arenys de dalt. El trobo més racional. I penso -i això és important- que encara són a temps de no fer malbé la Riera. Quina cosa tan entranyable la Riera d'Arenys de Munt! Si fos veí i censat en aquest Arenys de muntanya votaria sense dubtar-ne gens ni mica al partit que volgués conservar decididament la Riera tal i com està. Per cert, hi ha algun partit polític que vulgui deixar-la tal i com la natura l'ha fet? Si és que no existeix menda, un servidor vostre, el proper diumenge dia 25 es quedaria a casa i practicaria l'abstenció més conscienciada.

Us deia, però, que avui he passejat la mandra tranquil·lament per Arenys de Munt. He saludat a dreta i esquerra, talment com si fos un candidat. He dinat a Can Martoni una amanida feta a l'hort del costat del restaurant i una carn de xai a la brasa que m'ha semblat excel·lent. Tot sovint la senzillesa i la qualitat és la mare dels ous i, sobretot, de l'èxit. Després del cafè -de mitjó, això sí- hem anat a estirar les cames pel centre del poble per veure els diferents cartells dels diferents candidats. Si fa no fa m'han semblat igual de lletjos que els de casa meva, que els d'Arenys de Mar (els candidats i no pas els cartells).

A mitja caminada hem estat degudament informats del problema de l'escola. Avui estava programada una jornada de portes obertes perquè els veïns i, sobretot, els pares dels alumnes implicats poguessin visitar-la de dalt a baix i, alhora interessar-se de tots els serveis, instal·lacions i d'altres detalls. Però resulta que ahir a la nit a la comissió de govern es van fer presents els desacords electorals. Mentre uns defensaven (Arenys 2000) que la visita havia de mantenir-se, la resta de grups ho van impedir i argumentaven que aquesta era una estratègia electoralista. Després de discussions (sempre verbals) es va arribar a l'acord d'anular l'acte i deixar-ho per més endavant. La discussió és lícita, però ha arribat massa tard. Aquesta activitat estava anunciada de feia temps i els pares s'han quedat amb un pam de nas. I això, segurament, no s'hi val. Aquests deuen ser els danys colaterals d'unes eleccions municipals (perdoneu-me la rima que reconec que és molt dolenta).

Abans no tanquem la campanya tornarem a visitar Arenys de Munt. N'estic segur. Apa, siau.