Escric aquesta nota assegut en una casa amiga del carrer de Sant Josep. Tinc una visió ben diferent d'Arenys. Per mi és un paisatge urbà inèdit. Ben mirat el poble encara té la seva gràcia. Ja sé que s'han fet molts disbarats urbanístics i de tota mena. Però insisteixo, ben mirat -i avui m'ho miro bé, en detall- potser sí que encara som a temps de salvar alguna cosa. Veig la granja del Paraiso que fa de sentinella permanent, veig l'escola de la Presentació amb el jardí que l'envolta. I la Plaça del Mercat que treu el nas com bonament pot i mostra la seva elegància modernista. I l'Església Parroquial que s'aixeca solemne i planta cara a tot i a tothom. I aquest tros del nostre mar Mediterrani, tan antic i tan actual... Què voleu que us digui, tenim un Arenys que encara val la pena. I crec que tenim, tots plegats, l'obligació de mimar-lo i cuidar-lo tan com poguem. Tenim un Arenys on encara és possible viure-hi. I els polítics, els de casa, vosaltres sou els que heu de vetllar perquè continuï sent, per molts anys, digerible del tot.

Ahir vaig assistir al míting dels sociates dirigit especialment a la gent gran. Els qui van parlar, la Teresa Verdura -que ahir mateix estrenava uns joveníssims 49 anys- i en Santi Fontbona, un gat vell de la política local, ens van explicar, amb tots els ets i forces uts, el que pensen en temes tan importants com ara són la salut, els geriàtrics... i tot allò que té a veure amb la vellesa. Com va acabar la vetllada? Doncs, berenant i ballant. Tal com toca en una reunió d'aquestes característiques.

En una campanya electoral es poden arribar a dir un munt de bestieses, i es poden arribar a realitzar un munt de promeses -moltes de falses i exagerades-. Molt sovint -segurament sempre- val més fer-ne poques però que totes siguin realitzables. Les promeses s'han de fer tocant de peus a terra. Cal fer-les amb el cervell i la butxaca i no només amb el cor.

Tornem, però, al principi. Polítics, vigileu amb Arenys, recordeu que és propietat de tots. No el volgueu fer crèixer desmesuradament i a marxes forçades. I, sobretot, abans de fer res penseu-vos-hi dues vegades. Amen.