Un dimarts farcit d'actes electorals. Aquest podria ser el títol del dimarts d'aquesta darrera setmana de campanya. A les vuit del vespre faig cap al Calisay per escoltar les propostes dels socialistes que ens fan sobre el tema cultural. La Teresa Verdura presenta l'acte. La Lorena Estrada, una joveníssima noieta estudiant de dret que va en el número 13 de la llista, tracta amb molta autoritat tota la problemàtica que envolta la joventut. Posa damunt la taula un munt de propostes que bé mereixen el seu estudi. La Dolors Casellas, la número 3 de la mateixa llista i amb un llarg currículum damunt les seves espatlles, ens parla d'ensenyament i dóna unes quantes propostes prou interessants. Finalment, l'alcaldable Fontbona fa unes quantes pinzellades de com ell i el seu grup creuen que s'ha de fer arribar la cultura a tot el poble. Som pocs a la sala i el tema segurament reclama més gent.

A la mateixa hora i, doncs, coincidint amb l'acte socialista, els d'Esquerra Republicana presenten globalment el seu programa electoral. La sala de plens de l'Ajuntament -lloc on es fa la presentació- tampoc no exhibeix un ple espectacular. Diguem que hi ha mitja entrada. Un servidor vostre no ha pogut assistir-hi perquè estava a can socialista, però he estat degudament informat i em diuen que les explicacions donades han estat de l'agrat dels assistents.

A les nou m'escapo cuitacorrens cap a l'Ateneu, que allà els d'Iniciativa ens tenen convocats per parlar-nos d'urbanisme i de medi ambient. La veritat és que hi ha molta gent i tota molt interessada i participativa. Els líders del partit, que parlen amb coniexement de causa, no s'han quedat curts a l'hora de donar explicacions, són pràcticament les onze de la nit quan marxem cap a casa.

Pujo Riera amunt i veig com la parella de CiU formada per l'Estanis i en Ferran Missé empaperen, amb una eficàcia i una professionalitat envejables, el plafó reservat per a la propaganda electoral de la Plaça de l'Església. Sembla que ho hagin fet tota la vida. Si mai he d'empaperar el menjador de casa em fa l'efecte que no podré evitar de demanar-los que em donin un cop de mà.