Espai físic
La Riera de Sobirans neix tímidament a les afores d'Arenys de Munt, gairebé ja a la comarca del Vallès Oriental, entre el Montalt i la Serra del Corredor, per anar a desembocar a la Mar Mediterrània, després de poc més de 8 quilòmetres de descens.
Els seus orígens els trobem en un seguit de petites torrenteres que devallen, en un fort pendent, amagades entre l'exhuberant i imprenetrable bosc d'alzines que cobreix les serres del Montnegre i del Corredor. Al mateix temps, els seus començaments estan tambés solcats per la Riera de Sant Pol i la Riera de Caldes. En pocs metres, i fruit d'aquestes petites torrenteres en comencen a formar dos torrents que es convertiran en el veritable origen de la riera. De la Serra del Corredor en resultarà el Torrent de Can Cot, encaixonat entre els marges més durs del terrer i que ha excavat autètiques galeries d'uns tres metres d'ample i enfonsada de dos a tres metres respecte al nivell de superfície. Aquest és fruit del Torrent de Marpons i del Torrent del Jardí que vessant amunt ja devallen des de Can Rexach i de Can Quel. De la banda del Montalt, des del Pi de Buac i per sota de Rupit, entre Can Jaume Alzina i Can Cintet de Rupit, es formen insignificants rierols que, servint-se de l'anfractuositat del terreny, configuraran el Torrent de la Milans, que després de rebre l'aportació del Torrent dels Llorers anirà a convergir amb el Torrent de Can Cot, per donar pas a la Riera de Sobirans. En aquest punt de confluència, on també farà la seva aportació el Torrent d'en Clariana, la Riera, ara sobre un llit de sorra, s'enxampla, adquirint l'amplada d'un camí de carro, i comença a decórrer per un terreny pla i amb un aspecte ja més propi i que li fa adoptar, ara sí, el qualificatiu de riera.
Quan prop del Parc de Lurdes, la Riera rep el cabal del Torrent d'en Mora, que baixa del Parent Rost, s'eixample en una veritable riera amb uns marges fixes i podríem ben bé dir que ha començat la seva època adulta. Seguint el seu curs cap a llevant, la Riera va rebent els diferents torrents que, per tramuntana, devallen pel Parent Rost i Collsacreu, el Torrent del Boldrau i el Torrent d'en Corneli, i, per mitjorn, baixen del Turó de n'Amar i el Turó d'en Borrell l'anomenat Torrent d'en Bubaret.
L'ample vial va resseguint el fons de la vall i, just en arribar a la població d'Arenys de Munt, com si rebés l'impacte del Torrent d'en Terra, canvia de sobte la seva direcció i, cargolant-se cap a la dreta, enfila recte cap a migjorn, seguint així el seu curs natural per arribar al mar. En entrar al poble, la Riera esdevé el carrer central i més important d'Arenys de Munt, flanquejada per plàtans des del 1888. En aquest tram encara es conserva la riera amb el llit de sorra, fent així que l'aigua no baixi amb tanta força. Els plataners que la voregen dins el nucli urbà fan la mateixa funció, i són les mateixes cases a costat i costat les que limiten la seva amplada. En creuar la població rep el Rial Bellsolell i el Rial Pasqual, avui força urbanitzats.
Just en sortir de la població, la Riera acull el cabal del Torrent d'en Puig, el més llarg de tots. En aquest punt la Riera arriba a la seva màxima amplada, aconseguint en alguns moments una envergadura de més de 15 metres, i es llença, en un camí gairebé recte, fins al mar. Devallant sobre aquest ampli llit de sauló, encaixat entre els marges artificials que l'home ha contruit a banda i banda (un d'ells, la carretera B-551) abandona el nom de Riera de Sobirans per a adoptar el de Riera d'Arenys.
Encara ha de rebre el cabal del Rial de Can Sala abans de precipitar-se de sobte i forçadament en el moment que l'home ha decidit que el seu curs sigui, a partir d'ara, uns quants metres més avall d'on un dia ja va circular, quan el seu curs encara no havia omplert aquesta conca fins al nivell d'avui, però es clar que aleshores no anava encaixonada en una estructura de formigó, de tant en tant descoberta, i de 7 metres d'ampla. El seu llit abandona els al.luvions de sauló per primera vegada, i a només poc més d'un quilòmetre de la mar.
En aquest curs, tan diferent d'aquell que la va veure nèixer tan sols uns pocs quilòmetres conca amunt, encara veurà confluir el Rial de Can Catà i el Rial de Can Pica. A menys de 200 metres de la mar, avui per avui encara està inacabat el projecte que va cobrir la Riera d'Arenys de Mar, cosa que provoca que el darrer rial que s'afegeix al curs de la Riera, el Rial de sa Clavella, per ara no pugui connectar amb aquesta i es vegi obligat a córrer per sobre de la Riera coberta, juntament amb les aigües de la majoria dels carrers d'Arenys de Mar, que també fan cap a la Riera.
El darrer curs també es veu immers en aquest caos provocat per l'urbanització del seu llit. El seu desguàs a la mar tampoc està encara solucionat, i es per això que la Riera ha d'escapar, com pot, d'aquest caixó de formigó, que en aquest darrer tram, desafiant les lleis naturals, l'oprimeix, tot just abans de fer-se via per sota de la N-II i de la via del tren.
Finalment arriba al seu destí: la Mar Mediterrània, envoltada pel turó del Mal Temps a llevant, i el turó de la Pietat a ponent, ambdós contraforts de la serra que la va veure nèixer. Ha estat un trajecte curt però intens.
Al cap i a la fi, les rieres, considerades com a petits rius intermitents, no són res més que grans dics de sorra, formats pels materials erosionats als turons i que recullen les aigües de tots els rials i torrents dels seus vessants.