Vegetació

Una riera és part, o conseqüència, d'un ecosistema determinat, on la vegetació hi juga un paper trascendent. Aquesta vegetació és l'encarregada de fixar els límits dels torrents, evitant-ne l'erosió. En les parts altes de la conca, la vegetació determinarà la velocitat de l'aigua, la quantitat que arribarà a mar o l'erosió. Una vegetació pobra i amb poc sotabosc no retindrà l'aigua, fent que aquesta no trobi tants obstacles, llisqui més depresa, s'infiltri en menys quantitat, i aconsegueixi velocitats més ràpides, provocant alhora una major erosió del terreny.

Abans de que l'home s'instal×lés a la riba de la Riera, 3/4 parts de les vores més humides del seu curs eren cobertes d'una vegetació de ribera: avellanoses, gatelloses, pollancredes, alberes, vernedes, ailants, falgueres, bardisses, molses, líquens... En el seu curs baix, els alocars protegien els mots, i fins i tot es podia trobar algun avellaner en algun racó obac i humit. A pocs metres del llit de la Riera, i fins a la carena, límit de la conca, els boscos d'alzines s'extenien per tota aquesta àrea.

L'home ha anat modificant les característiques vegetals de la zona des de temps immemorials sense tenir en compte el paper determinant que desenvolupa aquesta vegetació. Així, el bosc de ribera s'ha anat substituint, en els millors del casos, per arbres per a la producció de fusta, com els pollancres híbrics i plàtans. En molts altres casos ha estat arrassat per a instal×lar insfrastructures viàries o camps de conreu. Aquest bosc de ribera, d'incalculable riquesa biològica, i d'una gran importància a l'hora de contenir els marges sorrencs, ha estat relegat al seu curs inicial, allà on encara corre aigua en superfície contínuament, sobretot a l'hivern, i on els desnivells alts i les torrenteres, que han practicat profunds marges en el terreny, han foragitat, de moment, qualsevol interés que per a l'home pugui tenir aquests indrets. Malgrat tot, avui dia aquesta vegetació està en forta regressió a tota la comarca, malgrat la seva importàcia.

Pel que fa als boscos d'alzines, un dels arbres més aprofitats antigament per a la fabricació de rodes de carro i eines del camp com per a la producció de llenya, actualment encara en ús, però a mes petita escala, i sobretot de carbó, van perdre la seva exclusivitat per donar pas a boscos de sureres, a causa de la seva importància industrial, i a pinedes i brolles, predominant l'estat arbustiu format per plantes oloroses i heliòfiles, com les estepes, esbarzers, cirerers d'arboç... Aquesta darrera substitució va venir donada després que l'home, provocant una forta deforestació per a guanyar conreus per a les vinyes, abandonés aquest conreu en patir els efectes de la fil×loxera.

L'important conjunt d'alocars han estat reduïts considerablement, substituint-los per canyers, que a part de la seva importància agrícola, també han fet les funcions dels mots, i en molts casos per murs i parets, abans de pedres i morter, i avui dia de formigó.

En conjunt, la coberta vegetal s'ha reduit de manera molt considerable. Aquest fet es pot constatar de manera molt gràfica amb un simple anàlisi visual a un ortofotomapa de la zona. Hom ha utilitzat l'Ortofotomapa de Catalunya núm. 394-1-1, realitzat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i corresponent a l'àrea de Canet de Mar. En ell, a simple cop de vista, es discerneix com 4/5 parts de la conca estan ocupades per camps de conreus, infrastructures viàries o urbanes, o simplement estan deforestades. Aquest fort canvi en l'estructura vegetal de la conca a la força ha de modificar els efectes que sobre aquesta àrea té el règim de pluges, com s'ha demostrat al llarg dels darrers tres-cents anys.