Geormorfologia, geologia i relleu del terreny
El Maresme pertany geològicament a les restes de l'antic massís catalano-balear, que es formà cap a finals de l'era palezoica, ara fa uns 350 milions d'anys, com a resultat de l'esquerdament i posterior desplaçament de les plaques que havien conformat la primitiva Pangea. L'activitat posterior de plegaments alpins, trencament i enfonsament del massís, fa aproximadament de 60 a 15 milions d'anys, només va deixar a la superfície el que ara coneixem com a serralades litoral i pre-litoral. El subsòl que amaga la comarca està constituït, doncs, per materials formats a l'era palezoica, predominantment granits i granodiorites.
El relleu, en canvi, és el resultat d'esdeveniments més propers, desencadenats durant els darrers 2 milions d'anys. De les muntanyes d'aquell antic massís només ens ha quedat un relleu sinuós conformat per petits turons, de formes arrodonides i amb cims que amb prou feines assoleixen els 500 metres d'altitud. Són muntanyes ja velles, que s'han anat desgastant, en part, degut a l'acció de la temperatura i humitat elevades que durant el quaternari han anat erosionant de manera diferencial els materials granítics, i que han surcat aquesta suavitat del terrenys d'innumerables torrents i barrancs.
Aquesta forta erosió ha estat i és causada principalment per l'acció de l'àcid carbònic que porten les aigües corrents procedents de la pluja i que descompon amb facilitat una roca com el granit. Aquest, format per tres minerals bàsics: quars, feldespat i mica, s'altera facilment després d'aquesta meteorització química i es transforma en una massa sorrenca que rep el nom de sauló o terrer. Els feldespats s'han desfet i s'han convertit en argiles. Les miques s'han esmicolat i s'han fet petites. El quars és l'únic element que resta inalterable, mantenint la seva consistència i duresa, i convertint-se en el principal component del sauló.
Des d'una òptica morfològica, dins del Maresme podríem diferenciar tres unitats bàsiques: la Serralada i els seus contraforts, que en punts entre Calella i Caldes d'Estrac arriben a la mar, la plana litoral i la línea de costa. Els cursos hidrogràfics s'han disposat perpendicularment a la mar, tallant transversalment la comarca, i conformant l'actual plataforma litoral a peu de la Serralada, degut a que després d'una precipitació, les aigües transporten des de la Serralada grans quantitats de sauló entre els rials i torrents. Aquesta plataforma litoral és recent i està formada pels al.luvions, o sigui el conjunt de sediments transportats i sedimentats. Aquest aport és força notable i ha conformat uns al.luvions amb espessors considerables, com és el cas de Llavaneres amb 18 m., Caldetes 14m. Arenys (Vallvidrera) 20 m. i a Sant Pol 32 m.